Hisenda ultima les negociacions del dèficit
La xifra no s'ha tancat, però creu que el "més lògic" és donar a Catalunya un 1,6%
MadridQuatre mesos després que el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, obrís la caixa dels trons al PP en anunciar que s'establirien per primer cop objectius de dèficit públic diferents entre les comunitats autònomes, aquest model de distribució a la carta continua sense ser una realitat. Havia d'estar tancat al maig, però la guerra interna entre els territoris del PP que van complir el límit de dèficit del 2012 i els que no ho van fer va forçar el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, a posposar-ho al juny. I després fins a finals de juliol. I ara, finalment, sembla que aquest cop sí que serà el definitiu.
Hisenda té previst reunir els responsables econòmics de les autonomies, en principi, el 31 de juliol o l'1 d'agost (inicialment havia de ser aquesta setmana) per anunciar-los, i preferiblement aprovar, les metes de dèficit asimètriques que tindran aquest any. L'executiu preveu una de les sessions del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) més tenses dels últims anys. Malgrat els acostaments i la mediació de la Moncloa, sembla molt difícil que els dotze territoris que van situar el 2012 el dèficit per sota de l'objectiu de l'1,5% del PIB acceptin que els cinc que no ho van fer -Catalunya, Andalusia, País Valencià, Balears i Múrcia (els tres últims governats pel PP)- es beneficiïn ara d'un límit més alt que el seu.
Bona part de les comunitats complidores han advertit Hisenda que l'única manera de poder-les convèncer seria atorgant-los algun tipus de compensació per haver fet els deures l'any passat, però el ministeri continua oposant-se a donar cap mena de premi, tal com ja va avançar l'ARA el 10 de maig. "El premi és que hauran de fer menys ajustos i hauran guanyat credibilitat als mercats", expliquen a aquest diari fonts del departament de Montoro.
Trobades bilaterals
La intenció d'Hisenda és que les metes asimètriques ja arribin cuinades al CPFF, per tal d'evitar una rebel·lió al PP i que els consellers es tirin els plats pel cap. Així, representants del ministeri es reuniran els pròxims dies de manera bilateral amb equips de les autonomies per analitzar el repartiment i convèncer les díscoles. A les trobades, segons Hisenda, no se'ls anunciarà el límit concret de dèficit que tindran sinó la "filosofia" que hi ha al darrere d'aquest polèmic model a la carta.
La filosofia consisteix a traslladar a Espanya la concepció europea que advoca per graduar l'ajust als territoris que han demostrat el seu compromís amb la reducció del dèficit i que tenen un pes important sobre l'economia i dificultats d'accés als mercats. Tres requisits que compleix Catalunya, que és la que més va retallar en termes nominals el 2012, quan va registrar un dèficit de l'1,96%. De fet, Montoro ha dit en diverses ocasions que si s'obligués Catalunya, amb un pes d'un 20% sobre el PIB espanyol, a fer un ajust pressupostari molt important repercutiria negativament en tot l'Estat.
El ministre també ha insistit que amb l'ampli ventall de dèficits registrats el 2012 -que va del 0,69% d'Extremadura al 3,45% del País Valencià- "no té sentit" fixar aquest any el mateix límit de saldo negatiu per a totes les comunitats. El conjunt de les autonomies hauran de tancar el 2013 amb un dèficit de mitjana de l'1,3%, però algunes ho faran per sobre i d'altres per sota. La clau de la polèmica radica en el fet que, en principi, en cap cas es fixaran objectius per sobre del desequilibri registrat l'any passat. És a dir, Extremadura, la més complidora, no tindrà una meta superior al mencionat 0,69% ni Catalunya a l'1,96%. L'argument d'Hisenda és que permetre més números vermells suposaria enviar un missatge de relaxació. No obstant, l'Estat s'ha fixat per al 2013 un límit més alt que el que tenia el 2012, del 3,5% al 3,8%.
Previsible rebuig català
Partint d'aquesta posició, Montoro ha subratllat reiteradament que l'objectiu per a Catalunya serà inferior a l'1,96%, un fet que xoca amb la pretensió de CiU i d'ERC d'aspirar a un 2,1%, ja que equivaldria a un terç del límit per tot Espanya (6,5%) en línia amb el pes de les autonomies sobre la despesa de l'Estat. En aquest sentit, les mateixes fonts d'Hisenda remarquen que el límit de dèficit per a Catalunya encara no s'ha acabat de fixar, però que el "més lògic" seria que se situï "a la meitat" entre l'1,3% de mitjana de totes i l'1,9% del 2012. És a dir, un 1,6%. Una xifra que seria del tot inassumible pel Govern i el seu soci d'ERC, tenint en compte les últimes declaracions, i que implicaria uns ajustos d'uns 600 milions d'euros, ja que cada dècima de dèficit equival a uns 200 milions.
Quadrar la distribució asimètrica -que es podria repetir el 2014- és un trencaclosques complex: cap autonomia pot tenir més dèficit i totes sumades han d'assolir un 1,3%. El resultat de l'equació, aviat.