Jo hi vaig ser (al sofà)

Per cada català que hi havia al Camp Nou, n'hi devia haver quatre o cinc que s'ho miraven tranquil·lament escarxofats al menjador de casa. Com faran dissabte que ve amb les havaneres de Calella de Palafrugell (un altre espectacle que saps quan comença però no quan acaba). Com si el Concert per la Llibertat fos la nostra Eurovisió, i haguessin de valorar cadascuna de les actuacions, sense discutir-li la puntuació màxima -els twelve points - a Lluís Llach, completada ahir a la nit la seva canonització com a santcristo gros d'Ítaca. Aquesta majoria silenciosa és -som- els que d'aquí uns anys, quan aquest concert ja hagi estat elevat definitivament als altars de la catalanitat, podrem proclamar orgullosos: "Jo hi vaig ser (al sofà)".

Esclar que, per seguir el concert des de casa, TV3 ens ho va voler posar una mica difícil. Just després del primer gran moment de la nit -quan el Camp Nou va corejar el nom de Dyango com si fos el Messi de la independència i els sobiranistes de sofà es començaven a penedir de no haver anat a l'estadi- va interrompre la transmissió perquè ningú no es pensés que això del Concert per la Llibertat tenia tanta importància com una cursa del Mundial de Fórmula 1. Deu ser que el telenotícies només és lliure de canviar el seu horari per veure com corre Alonso i no com Peret canta que Catalunya -ves per on- té molt poder. L'alternativa era TV3.cat, però la connexió tampoc funcionava, cosa que va empènyer la gent que era a casa a criticar la televisió pública via Twitter i a viure el moment més emotiu de la vetllada -el del gran Peret- per la ràdio. Una altra nit de transistors.

El PopArb i l'Orgull Gai, també

Aquesta horeta de distracció ens va recordar als espectadors que al món passaven altres coses i que ahir no era dia de concert únic. Que els hipsters de Gràcia s'havien desplaçat al festival PopArb d'Arbúcies, que al Paral·lel hi havia la desfilada Pride pel Dia de l'Orgull Gai, que a tot Catalunya se celebraven 77 festes majors diferents, que avui la selecció espanyola de futbol torna a jugar una final (com l'endemà de la manifestació del 10 de juliol del 2010), que Bárcenas passava una altra nit a la presó, que Obama era a Sud-àfrica i que, atenció, Artur Mas casava ahir a la tarda la seva filla gran a Menorca.

Una bona excusa per justificar l'absència del president de la Generalitat al concert del Camp Nou, i la de l'alcalde de Barcelona i la presidenta del Parlament, també convidats a la boda. Segurament una excusa millor que la que va donar Duran i Lleida amb un missatge al seu Twitter: "Un compromís previ". Qui sap si fins a l'últim moment el líder d'Unió no va estar valorant la possibilitat d'anar a l'estadi i fer una entrada triomfal amb crosses, com a la Diada passada. Se'n devia desdir en veure les portades d'ahir de La Vanguardia i El Periódico , que no dedicaven ni una línia al concert. Ja ho veu, senyor Navarro, no ha de patir: aquesta societat catalana tan complexa no va camí del pensament únic, com alertava aquests dies.

Quan TV3 va tornar a connectar amb el Camp Nou, el Concert per la Llibertat encara hi era. I estava en un punt una mica delicat, amb alguns artistes més preocupats per fer els seus mítings particulars que no pas pel resultat musical de la vetllada. La independència, doncs, viatjava amb una hora de retard, cosa que feia que també s'endarrerís la resurrecció, al sisè any del seu adéu a Verges, de Lluís Llach. Per què ningú tingués temptacions de marxar abans del gran moment (ja se sap que al Camp Nou la gent tendeix a anar-se'n abans d'hora per evitar les cues), la televisió ensenyava Llach assegut al costat de l'escenari i el conseller Homs, desbocat amb l'Elèctrica Dharma.

I finalment va arribar el moment Llach. Tossudament alçats no sé si triomfarà com a himne musical, però va camí de convertir-se en el sintagma de moda de la catalanitat en aquests propers mesos. Com ens situarem en la cadena humana de l'Onze de Setembre? Tossudament alçats. Com faran front a les derrotes els jugadors del Bayern de Munic de Pep Guardiola? Tossudament alçats. I com ens han quedat els membres després del concert d'ahir a la nit al Camp Nou? Doncs això, tossudament alçats. Si una erecció tan continuada pot esdevenir en el futur priapisme ja és una cosa que determinaran, si cal, els metges. Que aquest país en té molts, i de molt bons.