De Guindos fixa Espanya com el bastió de l'euro
SITGESEspanya és avui l'epicentre d'una tempesta perfecta. La prima de risc està en màxims històrics (ahir va tancar en 536 punts bàsics), la Comissió Europea ha concedit un any d'oxigen al dèficit espanyol a canvi de nous ajustos draconians, Brussel·les demana a la Moncloa els detalls del pla de sanejament de Bankia i, ahir, per si tot això fos poc, es van fer públiques unes dades alarmants de fuga de capitals i el Wall Street Journal va publicar que el Fons Monetari Internacional (FMI) ja treballa en un préstec per ajudar Espanya.
Enmig d'aquest panorama, el ministre d'Economia, Luis de Guindos, va aterrar ahir a les jornades del Cercle d'Economia de Sitges, que reuneixen cada any la plana major de l'empresariat català, enguany més preocupat que mai. "Això no té cap sentit", va assegurar De Guindos sobre la notícia publicada pel rotatiu nord-americà que parlava d'un hipotètic rescat d'Espanya. No obstant, el titular d'Economia no va donar gaires motius per a l'optimisme als empresaris catalans.
Josep Piqué, president del Cercle d'Economia i excompany d'executiu de De Guindos durant els governs de José María Aznar, va traslladar al ministre el "desànim" dels empresaris per "una situació a la qual no es veu sortida". De Guindos, com va reiterar en diverses ocasions al llarg de la seva intervenció, va traslladar tota la pressió a Grècia, que, segons ell, és la font de quasi totes les tensions actuals, juntament amb la recessió de l'economia de l'eurozona.
De Guindos va tirar d'èpica i va assegurar que "el futur de l'euro es jugarà les pròximes setmanes a Espanya i Itàlia", els dos països que són actualment considerats les "baules febles" de l'economia europea, després del rescat de Grècia, Irlanda i Portugal. De Guindos es va mostrar convençut que Espanya serà l'"exemple fonamental" de com sortir d'aquest context de dificultat.
"Si a Espanya es fan les coses bé, es redueixen les primes de risc i veiem que els fluxos de capitals tornen a fluir amb certa normalitat, aquesta serà la pedra de toc perquè el projecte europeu tiri endavant", va etzibar de Guindos. "La batalla de l'euro es lliura en aquests moments en països molt importants, com Espanya i Itàlia, i això ens ha de fer ser especialment responsables", va afegir.
Eurobons, "contraproduents"
El titular d'Economia es va mostrar reticent a la proposta dels eurobons defensada últimament pel president francès, François Hollande, i va dir que "fins i tot podrien ser contraproduents a curt termini". "No veig els eurobons a curt termini", va comentar. "El que s'ha de fer ara és estabilitzar la prima de risc".
Sobre el procés de sanejament del sector financer que tant inquieta aquests dies Brussel·les, De Guindos va assegurar que Alemanya és conscient de les dificultats que té Espanya i de la necessitat que hi ha d'adoptar mesures en l'àmbit europeu per avançar en la unió bancària. En aquest sentit, es va mostrar confiat que "els pròxims dies i setmanes" es pugui habilitar un mecanisme d'injecció de capital als bancs de la zona euro.
El mateix dia en què va rebre un cop dur del president del Banc central Europeu (BCE), Mario Draghi, sobre la seva actuació en el rescat a Bankia, el ministre d'Economia va negar "favoritismes" o "falta de transparència" en la nacionalització del tercer grup bancari espanyol i va subratllar que el govern ha tingut "poc a veure" en l'adopció d'aquesta decisió, que ha correspost a la comissió executiva del Banc d'Espanya, segons De Guindos.
El titular d'Economia també va remarcar que deixar caure Bankia hauria estat "una burrada", perquè hauria provocat una situació de desconfiança generalitzada, una situació de dòmino, una gran caiguda del PIB i "la Gran Depressió".