Un grup contraseparatista a les ordres de Fernández Díaz

Madrid[[Una unitat secreta policial rastreja casos al marge de la UDEF]]

El 22 de maig passat la unitat d’afers interns de la Policia Nacional va registrar a la Fiscalia Anticorrupció un informe sobre operacions sospitoses realitzades per societats propietat d’Oleguer Pujol Ferrusola. La procedència de l’escrit va suscitar dubtes. Anticorrupció treballa amb afers interns en la investigació de policies, i en aquell informe no hi havia rastre de cap mala pràctica d’un agent. Després d’una reunió interna, el fiscal en cap, Antonio Salinas, va optar per seguir endavant i investigar els fets. Els tècnics de l’Agència Tributària adscrits a Anticorrupció havien avaluat el document i creien que les operacions descrites tenien aspecte de ser reals i fraudulentes. Els fiscals van pensar que, al cap i a la fi, la unitat que signés l’informe era una qüestió interna de la Policia. La direcció del Cos Nacional de Policia (CNP) al·lega que afers interns va trobar per casualitat la informació sobre el fill petit de Pujol durant una altra investigació i que, gairebé sense treballar-la la va traslladar a la Fiscalia i a la UDEF, la unitat competent. No obstant, les dades facilitades per afers interns són el tronc de la investigació d’Oleguer Pujol, a qui el jutge Santiago Pedraz investiga per una gran trama de blanqueig i frau fiscal.

El primer indici sospitós de l’actuació policial contra el procés es remunta al 29 d’octubre del 2012. Aquell dia, dos comissaris van viatjar des de Madrid fins a Barcelona per intentar convèncer els fiscals d’Anticorrupció que havien d’escorcollar com més aviat millor la seu de CDC en el marc del cas Palau. Faltaven dues setmanes per a les últimes eleccions autonòmiques. Els fiscals Fernández Bermejo i Sánchez Ulled van declinar l’oferiment perquè van considerar molt febles els suposats nous indicis presentats.

Els comissaris del Palau

El que més els va sorprendre va ser que cap dels dos comissaris tenia vinculació amb la investigació del cas Palau. Un d’ells era José Luis Olivera, cap de la UDEF en temps del govern socialista. En el moment de la reunió, Olivera dirigia -i encara ho fa- el Centre d’Intel·ligència contra el Crim Organitzat (CICO), sense atribucions operatives. Es va desplaçar fins a Catalunya perquè coneixia els fiscals de la seva època a la UDEF. Ara té tota la confiança del ministre Fernández Díaz. L’altre era Marcelino Martín Blas-Aranda, cap d’afers interns. Què hi feia el responsable d’aquesta unitat parlant de corrupció amb els fiscals de Catalunya? Segons va explicar Interior després de les queixes del Consell Fiscal, els volia anunciar un nou grup dins de la unitat dedicat a recuperar casos perduts per la Policia Nacional per la deixadesa dels agents. Mai més es va saber res d’aquest grup, ni fora ni dins de la Policia. Olivera i Martín van ser condecorats amb la medalla al mèrit policial amb distintiu vermell uns mesos després, un reconeixement remunerat.

Les primeres informacions que fonts policials vinculen al grup contraseparatista daten de dues setmanes després d’aquell viatge. Són el suposat esborrany de la UDEF sobre els comptes de Jordi Pujol i el pare de Mas i altres sobre la corrupció en el si de Convergència Democràtica de Catalunya. La informació va ser publicada pel diari El Mundo el 16 de novembre del 2012, a nou dies de les eleccions. Interior va obrir una investigació interna que va acabar en no-res. El comissari de la UDEF, Manuel Vázquez, va declarar davant el jutge de Barcelona que el paper no havia sortit de la seva unitat.

Recentment s’ha obert una altra investigació interna per investigar la filtració al mateix diari d’un suposat compte de l’alcalde de Barcelona a Suïssa, cosa que ha desmentit el banc on suposadament s’allotjaria. Trias ha denunciat els autors de la informació i ha demanat la dimissió de Fernández Díaz. La investigació no sembla que hagi avançat gaire.

Esborranys per les redaccions

Fonts consultades per l’ARA atribueixen al grup contraseparatista uns esborranys sense capçalera que van arribar a diverses redaccions de mitjans poc després de l’esborrany de la UDEF sobre Mas i Pujol. En aquests esborranys [vegeu l’ARA del 18 de març del 2013] es narraven gravíssims fets vinculats a Pujol i a polítics de CDC com Mas o Felip Puig. També s’apuntaven delictes econòmics de responsables d’importants mitjans catalans i la connivència d’empresaris amb els polítics convergents per corrompre’ls. Fins i tot es posava en boca d’un confident la suposada dependència que Jordi Pujol tenia d’una bruixa anomenada Adelina. Un any i mig després, i amb l’impuls del cas Pujol, algunes informacions han sigut ampliades per la UDEF i estan a disposició de l’Audiència Nacional. N’hi ha d’altres que continuen sense ser judicialitzades.

Tres dies abans de l’última Diada, Elconfidencial.com va publicar “un informe d’Intel·ligència” en què s’assegurava que Mas supervisava personalment el cobrament de comissions a través de quatre empreses públiques. Les comissions oscil·laven entre el 4% i el 6% de les adjudicacions, deia l’informe, que estarien en mans del Govern. Jorge Moragas, cap de gabinet de Mariano Rajoy, va animar l’examant de Jordi Pujol Ferrusola a anar a la policia a denunciar les irregularitats del fill gran de l’expresident. Poc després, uns policies van contactar a Barcelona amb Victoria Álvarez. En l’SMS, Moragas li deia: “Si donessis una entrevista i ho expliquessis tot, salvaries Espanya”.