El govern valencià silencia la llengua i imposa el nom del país

Barcelona.El País Valencià ha retrocedit en el temps 24 anys. Almenys, en el terreny audiovisual. L'apagada de Radiotelevisió Valenciana (RTVV) executada divendres passat a les 12.19 hores ha deixat els ciutadans sense una ràdio i una televisió públiques i sense mitjans -amb implantació a tot el territori- que donin informació i emetin els continguts en català. La decisió unilateral del govern ha traslladat els valencians al mateix escenari que hi havia abans del 9 d'octubre del 1989, moment en què van començar les emissions de Canal 9 i Ràdio 9.

L'esforç i l'empenta de la societat valenciana des que el 1984 es va aprovar la llei de creació de RTVV van aconseguir posar en funcionament la radiotelevisió pública dels valencians, de la mateixa manera que anys abans ho havien fet territoris com el País Basc i Catalunya. Des d'aquell moment, els valencians han tingut la llibertat d'escoltar informació en català, una informació que, encara que moltes vegades hagi estat manipulada, ha sigut l'única retransmesa en la seva llengua.

La crisi, però, ha posat fi a aquesta llibertat de rebre informació pública en català. Així ho demostra el tancament de RTVV, motivat únicament i exclusivament per raons econòmiques, segons el govern valencià. La impossibilitat de la Generalitat Valenciana d'assumir la readmissió dels mil treballadors acomiadats en un expedient de regulació d'ocupació declarat nul per la justícia ha estat la raó per la qual el president Alberto Fabra va decidir silenciar mediàticament la llengua arreu del País Valencià. La llibertat d'expressió no s'ha vist coartada només pel tancament de RTVV que donava veu als valencians. També han vist disminuïda la seva llibertat els diputats de l'oposició de les Corts Valencianes, que estan a la mercè de la majoria absoluta del PP.

Des del maig, la mesa de les Corts no tramita cap iniciativa parlamentària que es refereixi al "País Valencià" quan es parli del territori, o al "català" en el cas de la llengua, després que el PP aprovés en solitari una proposició no de llei que permetia vetar aquestes iniciatives. Segons els populars, aquests mots no "respecten les senyes d'identitat que recull l'Estatut d'Autonomia". Esquerra Unida i Compromís segueixen utilitzant aquests termes en les intervencions parlamentàries, ja que la prohibició es limita als escrits. Tot el que soni català o enllaci Catalunya i el País Valencià desperta animadversió al PP. L'última mostra de voler aixecar una frontera va ser l'intent del govern Fabra, a través del ministeri d'Interior, de prohibir que la Via Catalana arribés a Vinaròs. Una maniobra fallida per al govern valencià, gràcies al fet que els tribunals van fer prevaler el dret de manifestació als interessos particulars del PP.