El Govern reprèn els preparatius de la consulta

BarcelonaDe manera imaginativa i buscant totes les vies per esquivar la suspensió del Tribunal Constitucional (TC). Emparant-se en possibles escletxes i movent-se en els límits de la legalitat. Recorrent el trajecte cap al 9-N per dreceres inexplorades. Així van pactar celebrar la consulta les sis forces sobiranistes que divendres es van reafirmar en l’exercici del dret a decidir tot i l’oposició del TC. I quatre dies després, quasi tots els engranatges de la consulta ja tornen a funcionar. Això sí, amb fórmules ben diferents a les plasmades inicialment en el decret de convocatòria d’Artur Mas. Ahir, per exemple, el Govern va reobrir els registres perquè els col·lectius que ho requereixen es puguin apuntar al cens del 9-N. A més, els ajuntaments ja comuniquen els delegats municipals i confirmen els espais electorals.

El xoc entre els partits sobiranistes va durar divendres dues hores, quan la unitat per la consulta estava a punt de saltar pels aires. Tot i això, un cop tothom es va conjurar per blindar el 9-N, va començar el debat sobre les argúcies polítiques i legals per fer-lo possible. Dissabte es va fer evident el nou rumb amb la campanya informativa sobre el veto a la consulta per part del TC. El Govern s’emparava en la llei de comunicació audiovisual, que el faculta per informar de fets “d’interès públic”.

I ahir va fer un nou pas. Va reobrir el cens perquè els nouvinguts sense nacionalitat espanyola, els catalans a l’estranger, les persones internes en centres penitenciaris o en centres de menors de justícia juvenil de Catalunya o les persones dependents puguin inscriure’s en el registre corresponent per sol·licitar el dret a vot o per demanar exercir-lo de manera anticipada. El Govern no ho va anunciar públicament, però la Comissió de Control va nomenar diumenge les set comissions territorials que han de gestionar algunes d’aquestes peticions, i l’endemà ja va començar a recollir-les.

Una nova argúcia legal

¿Aquest cop l’executiu en què s’ha emparat per esquivar la suspensió? En la llei de procediment administratiu, que inclou que “l’administració sempre ha de recepcionar qualsevol requeriment o petició que li fa arribar un ciutadà”. Així, formalment el Govern no usa aquestes dades per elaborar el cens de la consulta, tot i que sí que les va recopilant de cara a un eventual aixecament de la suspensió o per si més endavant opta per ignorar directament el TC. De fet, el 012 ja informa des d’ahir que tots els tràmits per votar el 9-N ja tornen a estar en funcionament.

A més, aquesta argúcia provoca també que els terminis fixats en el decret de Mas ja no siguin vàlids. La Generalitat no recull la informació en el marc de les dates determinades inicialment, sinó que ho fa per sistema. Avui, de fet, era el dia límit perquè els col·lectius que ho requerien s’apuntessin al cens, però els pròxims dies encara ho podran fer.

Els municipis fan la seva feina

Igualment, avui també vencia el termini perquè els ajuntaments notifiquessin els delegats municipals que han de vetllar pel bon funcionament de la consulta i confirmessin els locals de votació que els havia proposat el Govern. Com en el cas dels particulars, però, els consistoris encara tindran un termini més ampli per fer aquests tràmits. Tot i això, fonts de l’executiu avancen que 239 municipis ja han nomenat els seus coordinadors i 72 han validat els espais electorals. Unes xifres encara baixes, atès que el món municipal és un dels principals actius del bloc sobiranista, sobretot després del suport de 920 dels 947 ajuntaments a la convocatòria del 9-N.

Per això, CDC els reclama que col·laborin amb la consulta tot i la suspensió del TC. “Hi ha un marge de temps breu i curt, però hem d’intentar tenir tots els dispositius preparats per poder votar”, va defensar la portaveu del partit, Mercè Conesa. També va assenyalar que es poden tramitar les peticions d’organitzacions que demanen espais per celebrar actes durant la consulta.

Aquesta setmana era clau reactivar els preparatius per blindar les garanties democràtiques del 9-N, i el Govern no ha trigat a posar fil a l’agulla. L’acord tancat divendres va ser “reactivar-ho tot”, segons fonts pròximes als negociadors. I, per ara, només hi ha pendent el contracte per fabricar les urnes i butlletes, i actualitzar de nou la web oficial del 9-N. Però, fins quan pot quedar obert el cens? Segons el calendari inicial, aquest divendres s’havia de fer públic el primer registre, obert a esmenes. “El calendari es pot ajustar uns dies però no indefinidament”, afirmen fonts de Govern, que apunten que entre el dia 13 i el 15 podria tenir lloc una nova cimera per pactar cap on s’avança llavors. El conseller de la Presidència, Francesc Homs, va afirmar a RAC1 que seria per aquestes dates que es decidiria què es fa si el TC manté la suspensió, una afirmació que va “descol·locar” ERC. La seva portaveu, Anna Simó, rebutja obrir la porta a renunciar a la consulta. Cada dia, però, hi ha contactes entre tots els líders per fer un seguiment del compliment dels acords.

D’altra banda, no van ser pocs els dirigents de CDC que van reaccionar amb “sorpresa” en escoltar la rotunditat de les paraules de Mas diumenge. “Un cop hàgim votat el 9-N [el govern espanyol hauria] d’entendre el clam a Catalunya i que això, d’una manera o altra, s’ha de resoldre per la via del diàleg”, va defensar. Que donés per descomptat que es votaria, i que es faria el 9-N, contrasta amb les afirmacions que deixaven anar bona part dels dirigents de CDC en tornar de les vacances: “No veiem Mas cometent una il·legalitat”. Molts van canviar de percepció escoltant-lo ahir en la reunió mensual de l’executiva del partit.

Mas “va molt fort”

“Jo no em faré enrere”, va apuntar el líder de CiU, segons fonts presents a la trobada. Mas va evitar donar detalls de la cimera -“Ho heu d’entendre”, va demanar-, però els dirigents del partit afirmen que Mas “va molt fort”. “Va a sac”, resumeix gràficament un membre de la cúpula. Unes consideracions que contrasten amb opinions que manifestaven la setmana passada al Parlament: “Això només pot acabar amb unes plebiscitàries sobre la independència en què CDC i ERC vagin juntes”. La cita de divendres ha capgirat -almenys momentàniament- el discurs nacionalista.

A porta tancada, la cúpula convergent va voler “reforçar” el paper de Mas com a “garant” de la unitat sobiranista -ahir va tornar a ser reivindicada per Conesa com a única via per celebrar el 9-N- i donar-li suport per enèsim cop pel paper institucional en el xoc amb l’Estat. “Se’l veu convençut, a pesar que ja estem de ple en el terreny desconegut”, diu un alt dirigent.

Mas-Colell inclourà als pressupostos despeses que depenen de l’Estat

El conseller d’Economia de la Generalitat, Andreu Mas-Colell, ha avançat en una entrevista a El País que inclourà als pressupostos del 2015 els ingressos procedents de l’impost sobre dipòsits bancaris, que està recorregut pel govern espanyol davant el Tribunal Constitucional. També hi figuraran ingressos corresponents al fons de competitivitat, ja que la Generalitat ha demanat un avançament per al 2015, i el deute pendent del govern espanyol amb la Generalitat en compliment de la disposició addicional tercera de l’Estatut corresponent al 2008. Són ingressos, però, que el conseller admet que “no estan assegurats” i que requeriran de negociació política per intentar-los ingressar, ja que l’Estat no els pretén cedir. I, malgrat això, encara estima que li faltaran uns 2.000 milions d’euros per quadrar els pressupostos del 2015.

D’altra banda, el conseller dóna per fet que el Govern “no arribarà als 2.300 milions” previstos en els comptes d’aquest any per privatitzacions o venda d’immobles.