El Govern s'obre a un referèndum a l'Estat posterior al 9-N

Barcelona.Gir argumental del Govern per convèncer la classe política i l'opinió pública espanyola que la consulta prevista per al 9 de novembre té encaix legal. De les peticions catalanes perquè autoritzi la convocatòria d'una consulta a Catalunya, fa mesos que Mariano Rajoy se'n renta les mans. El president del govern espanyol hi respon invariablement: no només no vol que els catalans votin si desitgen la independència, sinó que ni tan sols pot donar-los permís perquè s'hi pronunciïn a les urnes. S'aferra a l'article 1.2 de la Constitució, que estableix que "la sobirania nacional resideix en el poble espanyol".

Per mirar de rebatre-ho, el conseller de la Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs, va aportar ahir un nou element de reflexió: el procés encetat a Catalunya no exclou que en últim terme, si els pronunciaments de la ciutadania de Catalunya i les negociacions posteriors amb l'Estat hi condueixen, s'arribi a una reforma de la Constitució que, esclar, s'hauria de sotmetre a referèndum a tot Espanya.

Missatge en clau espanyola

Homs ho va dir des de Madrid. I no va ser un comentari llançat al vol sense parar-hi atenció. Es tractava, segons les fonts del Govern consultades, d'un missatge més adreçat a l'audiència espanyola que no pas de consum intern a Catalunya. Va ser a primera hora del matí, en una entrevista amb la cadena Cope, quan el portaveu de l'executiu que encapçala Artur Mas va introduir aquest nou matís en el debat sobre el procés sobiranista. Després de defensar la legalitat de la convocatòria del 9-N, Homs va explicar que una eventual victòria del sí a la independència no tindria efectes jurídics immediats, perquè la consulta no seria vinculant, però sí que obligaria a obrir una negociació amb l'Estat.

"Si l'opinió és majoritària en relació amb la independència, això s'haurà de negociar amb les institucions de l'Estat", va exposar. La consulta, per tant, "no genera una situació política nova", serveix estrictament per conèixer l'opinió dels catalans, va argumentar. El que sí que pot implicar reformes és la negociació posterior. I si calgués modificar lleis, inclosa la Constitució, per materialitzar el nou encaix de Catalunya -dins o fora d'Espanya- els espanyols haurien de ser cridats a pronunciar-s'hi en referèndum.

A la tarda, Homs va assistir a la inauguració de l'exposició 1714, memòria d'una guerra, al Centre Cultural Blanquerna de la capital espanyola. I des d'allà va insistir-hi. Va assegurar que Catalunya està disposada a dialogar i negociar amb les institucions de l'Estat sobre com desenvolupar el procés dins d'uns marges "legals i democràtics", però el que no farà mai és "renunciar a ser una nació".

Prova del fet que la reflexió del matí no era fruit de la improvisació és que Homs va tornar a referir-s'hi, per advertir que no s'ho havia tret ell de la màniga, sinó que aquest plantejament està recollit fins i tot en la proposició de llei que el Parlament va aprovar el 16 de gener, amb el suport de gairebé dos terços dels diputats, per sol·licitar el traspàs de les competències per organitzar un referèndum sobiranista. Què diu exactament la proposta? En l'exposició de motius s'apunta que un referèndum consultiu és "la fórmula més idònia per iniciar un procés democràtic", tot i que la realitat jurídica definitiva "dependrà de la negociació política posterior i de la implementació dels resultats del referèndum d'acord amb el principi de legalitat i sense excloure, naturalment, els processos de reforma constitucional".

Curiosament, l'exministre socialista Josep Borrell va fer ahir mateix, des dels micròfons de Catalunya Ràdio, una reflexió similar. "Hem arribat a una situació en què cal saber què és el que volen els catalans. S'hauria de fer una consulta per verificar quina és la seva opinió", va indicar. Seria en tot cas una consulta sense "efectes jurídics immediats" i, en una segona "etapa", hi hauria un referèndum a tot l'Estat.

Reformar els preceptes més essencials de la Constitució -com els que recull el títol preliminar, que consagren la "indissoluble unitat de la nació espanyola"- requeriria amplíssims consensos. La mateixa carta magna n'estableix el procediment: la reforma hauria de comptar amb l'aval d'una majoria de dos terços al Congrés i al Senat, llavors es convocarien eleccions, les dues cambres que en sortissin haurien de ratificar els canvis amb aquesta mateixa majoria qualificada i, finalment, la nova Constitució seria sotmesa a un referèndum adreçat a tots els espanyols.

ERC demana que "no s'especuli"

El posicionament d'Homs buscava desballestar el mur de contenció contra la consulta erigit per PP i PSOE, que sostenen que és il·legal. Però al mateix temps la idea contenia el risc que la resta de forces del dret a decidir no la subscrivissin. El president d'ERC, Oriol Junqueras, va desmarcar-se'n al vespre en un acte a Sant Feliu de Llobregat. Va demanar al Govern que "no especuli" sobre "cap escenari alternatiu" ni sobre "cap pregunta" que no sigui "la que s'ha pactat" per al 9-N. No vol decisions "unilaterals". Tot i garantir que serà "lleial" al procés, va voler remarcar que "el futur de Catalunya el decidiran els catalans".

I, enmig d'aquest debat, ahir al migdia van saltar totes les alarmes quan des del portal de La Vanguardia a internet es va informar que Artur Mas i Mariano Rajoy estaven reunits a Madrid. La que podia ser una nova reunió privada entre tots dos mandataris -com havia estat demanant el president de la Generalitat d'ençà de l'acord per a la data i la pregunta de la consulta- va ser immediatament desmentida des del Govern. Mas era en aquell moment al seu despatx a Palau. Ni ahir ni abans-d'ahir Mas tenia agenda pública, un convençut partidari de cobrir les seves reunions al més alt nivell sota el tel de la discreció.

Un 40,7% de catalans votarien independència

El 40,7% de catalans votarien a favor de la independència (sí-sí) en la consulta amb doble pregunta del 9 de novembre. Així es desprèn d'una enquesta del programa 8 al dia de 8TV. Segons el sondeig, només el 28,2% votaria no, mentre que el 31% encara no es posiciona.

A la primera pregunta, ("Vol que Catalunya esdevingui un Estat?"), un 48,1% dels enquestats respondrien que sí i un 24,4% votaria no. El 27,5% són indecisos. A la segona pregunta ("Aquest estat hauria de ser independent?"), el 84,7% respondrien sí, el 8% optaria pel no i el 7,3% encara no ho ha decidit.

CiU vol l'aval del Consell de Garanties A la llei de consultes

CiU té previst enviar la llei catalana de consultes -encara en procés de tramitació al Parlament- al Consell de Garanties Estatutàries perquè en certifiqui la legalitat. "Nosaltres demanarem al Consell de Garanties Estatutàries que faci una supervisió de la llei", va explicar ahir el secretari d'organització de CDC i diputat de CiU al Parlament, Josep Rull, a RAC1. Rull és partidari d'allargar el temps d'elaboració de la norma, si això és en benefici de guanyar consens, perquè un dels objectius, ha dit, és que "al PSC li sigui molt difícil desmarcar-se'n". Josep Antoni Duran i Lleida va anunciar dilluns que la llei de consultes no podrà aprovar-se abans de les eleccions europees del 25 de maig. I ahir Rull va deixar oberta la porta perquè l'aprovació definitiva del text, ja amb el vistiplau del Consell de Garanties, arribi passat l'estiu. Coincidiria gairebé simultàniament amb el decret de convocatòria de la cita del 9-N que Artur Mas té previst signar entre la Diada i la Mercè. Per tant, l'Estat gairebé no tindria marge per recórrer al Tribunal Constitucional la llei de consultes.