La Generalitat renuncia a complir l’objectiu de dèficit

MadridEl president de la Generalitat, Artur Mas, va presentar dimecres al cap de l’executiu espanyol, Mariano Rajoy, un document amb 23 propostes, cap de les quals relacionades amb la consulta o el dret a decidir. I la primera de totes, en l’àmbit econòmic, tenia l’oportunitat de començar a obrir-se pas ahir a Madrid gràcies a la celebració del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF). Ara bé, aquesta reunió dels responsables d’Hisenda de l’Estat i les comunitats va acabar amb una concessió a les autonomies per part del ministre d’Economia, Cristóbal Montoro, que la Generalitat no veu suficient.

A partir de l’octubre, l’Estat ofereix rebaixar fins a l’1% els interessos a les comunitats que s’acullen al fons de liquiditat autonòmic (FLA), el mecanisme que finança les autonomies sense accés als mercats, com també ampliar en un any la carència de pagament del préstec del 2012, que vencia el 2015. En conjunt, segons Hisenda, és un baló d’oxigen de més de 4.100 milions d’euros per a les nou comunitats acollides al FLA. Per a Catalunya, això suposaria un augment de liquiditat de 1.700 milions d’euros.

La lletra petita de la proposta, però, no satisfà el conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell. Ahir va sortir indignat de la reunió i va acusar l’Estat d’aprofitar la rebaixa d’interessos del fons per recentralitzar. I és que, per tenir-hi dret, les comunitats hauran d’adherir-se a una plataforma estatal de creació d’empreses de manera ràpida i a una altra de facturació única, a més de prioritzar el pagament a proveïdors. De fet, fa just una setmana el govern espanyol va anunciar que restarà els diners a les comunitats que no paguin els proveïdors a 30 dies.

La lletra petita

“No és un assumpte de retallades, és de contenció de despesa. I per això cal comptar amb els professionals dels serveis públics i proveïdors”, va respondre ahir Montoro assenyalant que l’ajust del FLA ha de servir, únicament i exclusivament, per pagar deutes pendents, mai per incrementar la despesa, i sobretot no sobrepassar l’objectiu de dèficit de l’1% per a aquest any i del 0,7% per al 2015. Per això deixa fins al setembre perquè les comunitats que no van complir els objectius el 2013 puguin elaborar els seus nous plans econòmics amb la proposta.

Però el conseller Mas-Colell va anunciar, de manera taxativa, que la Generalitat renuncia a complir aquest any els objectius de dèficit. “Avui el nostre horitzó és el 2015. El 2014 ja tothom sap que passarem per sobre de l’1%”, va assenyalar abans d’entrar a la reunió al ministeri d’Hisenda, a Madrid.

Més marge per al 2015

El Govern, de fet, ja ha avançat que no preveu poder complir l’objectiu de l’any que ve si es vol seguir garantint els serveis públics. En el document que Mas va entregar dimecres a Rajoy proposa que l’Estat elevi l’objectiu de dèficit per a Catalunya fins a l’1,7% l’any que ve. D’aquesta manera la Generalitat obtindria fins a 2.000 milions més de marge.

Però les propostes de Mas no s’acaben aquí. També va demanar un increment del finançament de 2.000 milions d’euros. Això seria possible si l’Estat compensés la Generalitat per la supressió de la taxa als dipòsits bancaris per un import de 500 milions d’euros, transferís el pagament pendent del 2008 de la disposició addicional tercera de l’Estatut (més de 700 milions) i anticipés el 102% de la partida pressupostària a Catalunya en lloc del 98%. A banda, el president també va demanar permís per augmentar diverses taxes per recaptar fins a 500 milions d’euros. En total, la Generalitat busca fins a 4.500 milions de cara a l’any vinent per salvar l’estat del benestar.

La proposta, de moment, no té cap porta oberta. Mas-Colell va sortir de la reunió amb el compromís del govern espanyol que Catalunya rebrà la mateixa despesa pressupostària, aproximadament, el 2015 que el 2014. Pel conseller no n’hi ha prou, perquè l’any que ve la Generalitat no tindrà l’opció d’ingressos extres -com la venda d’immobles- i ha de restar de la partida el compromís a pagar les pagues extres dels funcionaris.

“Obliga a fer retallades socials, però jo no faré un pressupost reduint els serveis públics”, assegurava. “Sembla que s’hagin begut l’enteniment”, afegia exasperat, assenyalant la paradoxa que en un context de més ingressos i recaptació es demani als ciutadans que s’estrenyin el cinturó amb serveis bàsics.

El govern espanyol ho veia amb una òptica diametralment oposada. Creu que, amb la reestructuració del deute del FLA, l’Estat garanteix les prestacions de sanitat, educació i dependència a les comunitats autònomes. Montoro treu pit de l’incipient recuperació de l’economia espanyola enfront d’unes comunitats que no tenen accés a finançar-se als mercats. “S’ha d’explicar que vivim a Espanya, que hi ha un estat que es pot finançar i que supleix una comunitat que no es pot finançar per si sola”, va remarcar en la roda de premsa posterior al Consell de Política Fiscal i Financera.

Madrid també demana més

Però no només Catalunya va sortir molesta de la reunió. La Comunitat de Madrid, que no s’ha acollit al FLA, va lamentar que les comunitats que més incompleixen l’objectiu de dèficit tinguin més facilitats. “És molt frustrant, però per a nosaltres especialment, perquè la liquidació del 2012 ha posat de manifest que som la pitjor comunitat en matèria de finançament autonòmic”, va dir el conseller d’Economia de la Comunitat de Madrid, Enrique Ossorio. Montoro es va comprometre a crear un altre fons de liquiditat per a les comunitats que no estan dins del FLA, però per a Ossorio -que l’anomena FLA bo - va haver-hi falta de concreció en la reunió.

La reestructuració del FLA passa per rebaixar els tipus d’interès del 2012, el 2013 i el 2014 a l’1%. Una mesura que serà aplicable des de l’1 d’octubre del 2014 fins a finals del 2015. Aquest estalvi per a totes les comunitats és de fins a 2.047 milions d’euros. I, per a Catalunya, en concret, de 176 milions aquest any i 1.637 el 2015. A banda, s’ajorna un any el pagament del FLA del 2012 -fins al 2016-. Per a Catalunya suposa 833 milions que s’evitarà pressupostar l’any vinent.

Tancada del tot la porta a un nou finançament, la reestructuració del crèdit a les comunitats era un dels pocs balons d’oxigen que havia avançat Montoro. Sembla que, per ara, serà l’única proposta. El president Mas va demanar a Rajoy el compliment d’algun dels 23 temes del document entregat dimecres abans de finals de desembre. Ara cal esperar les maniobres que poden fer les dues parts en els pròxims mesos, que tenen marcat en vermell el 9-N, el dia en què està prevista la celebració de la consulta.