La Generalitat ja paga més del 87% de la llei de la dependència

BarcelonaEl sistema d’atenció de la dependència es va dissenyar com el quart pilar de l’estat del benestar, però des del primer dia va tenir problemes de construcció, i amb el pas dels anys s’ha anat debilitant i molts observadors creuen que estem assistint al seu esfondrament. A més a més, els esforços per sostenir-lo estan cada vegada més mal repartits. Davant de la retirada de l’Estat, la Generalitat s’ha vist obligada a fer un pas endavant, i els usuaris també n’han sortit perjudicats.

Desigual des de l’inici

Els recursos aportats per l’Estat mai han arribat a ser la meitat

La directora de l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials (ICASS), Carmela Fortuny, recorda que “la Generalitat sempre ha fet un sobreesforç” en el finançament de la llei de la dependència. El 2008, el primer any complet d’aplicació de la llei, el repartiment ja va ser desigual, amb un 65,6% assumit per la Generalitat i un 34,4% assumit per l’Estat. La participació màxima a què va arribar el govern espanyol va ser el 37,2% de l’any 2009.

Segons la directora de l’ICASS, “la llei diu que el finançament ha de ser a parts iguals”. Així ho va prometre el llavors ministre de Treball i Assumptes Socials, Jesús Caldera, malgrat que el text que es va aprovar finalment va recollir aquesta idea amb un redactat favorable a l’Estat. En realitat, la llei de la dependència només obliga les comunitats autònomes a igualar l’aportació del govern espanyol, però no obliga l’Estat a igualar l’aportació de les comunitats.

Empitjorament constant

Ja va baixar amb el PSOE i encara més amb l’arribada del PP

La disminució de la participació de l’Estat va començar mentre el PSOE encara governava a l’Estat, però el descens va ser encara més fort després de l’arribada de Rajoy a la Moncloa. En els seus primers pressupostos, els de l’any 2012, l’executiu del PP va suprimir la partida del nivell acordat, que atorgava a cada comunitat autònoma una quantitat fixa en funció de les seves característiques, més enllà del nombre de beneficiaris. Per a Catalunya això va suposar una rebaixa de 48 milions d’euros respecte del 2011.

En els pressupostos generals de l’Estat de l’any 2013, el govern espanyol va reduir significativament l’altra partida amb què es finança la llei de la dependència, la del nivell garantit, que determina uns ingressos per a cada comunitat autònoma en funció del nombre de beneficiaris de prestacions o serveis. Quan es va conèixer la retallada, el departament de Benestar va calcular que la mesura tindria un impacte de 29 milions respecte a l’any 2011 per a la Generalitat.

Canvi dràstic el 2013

Conseqüència de la reforma estatal del juliol del 2012

Les xifres definitives del tancament de l’any 2013 reflecteixen el canvi més dràstic dels set anys d’aplicació de la llei. L’aportació del Govern va fer un salt fins al 87,4% del total, amb 1.335,32 milions, mentre que la de l’Estat va caure fins al 12,6%, amb 192,22 milions. Així ho va detallar Neus Munté, consellera de Benestar, en una resposta a diverses preguntes parlamentàries d’Eva Granados, diputada del PSC, que es va publicar dimarts al Butlletí Oficial del Parlament.

La directora de l’ICASS, Carmela Fortuny, assegura que el salt de 929,50 a 1.335,32 milions en l’aportació de la Generalitat és conseqüència de la reforma estatal aprovada el juliol del 2012. “Aquesta nova normativa penalitza les comunitats que continuen donant la prestació de cuidador no professional”, argumenta Fortuny. Segons Benestar, l’Estat ha incentivat la concessió de serveis en lloc de prestacions, però els serveis tenen un cost molt superior, i la diferència ha castigat molt més la Generalitat.

Augment del copagament

L’aportació dels usuaris ja ha augmentat i ho farà més el 2014

Eva Granados recorda que a banda del finançament que aporten les diferents administracions, la llei de la dependència també se sustenta en el copagament dels usuaris, que “ha augmentat i encara augmentarà més amb l’ordre de copagament que s’aprovarà”. Tal com va avançar l’ARA el 3 de febrer, l’esborrany d’aquesta ordre, que incrementarà el copagament de cada usuari en funció del seu patrimoni, preveu que la quantitat pugui arribar a ser fins i tot superior als ingressos. El Govern té previst aprovar la nova regulació aquest any 2014.

Les aportacions d’usuaris van sumar un total de 122,24 milions d’euros l’any 2011, i aquesta xifra va créixer fins als 180,30 milions l’any 2012. Carmela Fortuny va assegurar ahir a l’ARA que malgrat que ja s’han difós les xifres corresponents a la Generalitat i a l’Estat, el departament de Benestar encara no disposa de la dada de les aportacions dels usuaris durant el 2013.

Reducció dels beneficiaris

El nombre de receptors de serveis o prestacions va baixar l’any 2013

El nombre de beneficiaris de la llei de la dependència va baixar, per primera vegada, al tancament del 2013 respecte al tancament del 2012. De 158.589 persones beneficiàries, i després d’arribar a un màxim de 161.436 al juny, es va passar a 156.333 al desembre. Tot i que continuen sent majoritàries, les prestacions per a cuidadors familiars van ser les que més es van reduir, de 110.726 a 104.211. En canvi, els serveis van pujar de 82.224 a 85.396.

Les preguntes parlamentàries d’Eva Granados demanaven, a més de xifres de finançament, diverses dades sobre els beneficiaris de la llei. La resposta de Neus Munté es limita a indicar que a la web del departament es poden consultar diverses estadístiques, però Granados subratlla que en falten moltes altres: “La llista d’espera més important és la dels que han fet tots els passos però encara no estan rebent la prestació o servei, i aquesta dada no hi és. Jo l’he demanat per activa i per passiva, i no me la donen”.