Francesc: retorn a l’essència de l’Església

Les preguntes

1. Quina valoració fa del primer any de pontificat del papa Francesc?
2. Els gestos que ha tingut fins ara es concretaran en reformes profundes?

Francesc Torralba

1. “El Papa ha aconseguit articular un missatge clar, de proximitat i crític que ha captivat els creients i també les persones que estan al marge de l’Església. Ha sabut arribar al cor de les persones utilitzant imatges clares i de fàcil comprensió. Ha estat un any caracteritzat per la il·lusió, per un missatge de clares reivindicacions socials, però alhora ple d’esperança i de creativitat. Especialment valuosa és la seva exhortació apostòlica postsinodal, Evangelii Gaudium, en què expressa la seva voluntat de reforma i de renovació de les estructures eclesials. També valoro la defensa que fa dels col·lectius més vulnerables de la societat i la crítica a la globalització del neoliberalisme, així com la defensa de la integritat de la Terra i de la pau i la justícia social”.
2. “És d’esperar que els seus discursos, missatges i homilies es transformin en accions de reforma i per això cal que vegem durant aquest segon any de pontificat alguns gestos significatius. El pròxim sínode de bisbes del mes d’octubre, dedicat a la família i al matrimoni, pot donar alguns fruits. La voluntat del Papa és convertir l’Església en un lloc càlid, en un àmbit on sigui possible viure l’experiència de l’amor incondicional de Déu, el perdó i l’estima per a tots. Per assolir aquesta fita, esperem accions de govern que mostrin aquesta voluntat de reforma. Estem davant d’un Papa utòpic i reformista, però amb grans destreses per al lideratge i la governança. L’esperança, doncs, té fonament”.

Joan Estruch

1. “Tothom en fa una valoració enormement positiva. El Papa ha generat unes grans expectatives no tan sols en el món catòlic sinó arreu del món, per això molts mitjans de comunicació el proclamen personatge de l’any. Ha sabut crear una atmosfera de grans expectatives i, dins de l’Església, de grans esperances, excepte en els sectors més conservadors del catolicisme, que enyoren els dos papes anteriors, que eren d’un tarannà més conservador. Durant aquest any el papa Francesc ha mostrat un seguit de gestos que van en una mateixa direcció: la recuperació del gran alè d’esperança que van desvetllar el papa Joan XXIII i el Concili Vaticà II”.
2. “Aquest és el gran interrogant. Durant aquest any el Papa ha encetat un camí de renovacions en punts clau, com la reforma de les finances del Vaticà, la reestructuració de la cúria o el nou organigrama del nomenament de bisbes. A més, fa poc ha nomenat nous cardenals, dels quals només un és italià, un fet que reflecteix la internacionalització que Francesc vol per a l’Església. Crec que totes aquestes decisions no són només una sèrie de gestos, sinó anuncis premonitoris del que vindrà al darrere. Pot ser que la primera percepció de canvi es materialitzi al sínode de bisbes dedicat a la família que se celebrarà la pròxima tardor. La presentació d’aquesta assemblea ja s’ha fet amb un to positiu, deixant enrere el caràcter de queixa que utilitzaven els papes anteriors”.

Pere Micaló

1. “Inicialment el seu pontificat era imprevisible, sobretot quan va dir que viuria a Santa Marta i va començar a parlar de misericòrdia i comprensió. Ha demostrat que el seu segell són els pobres i ha alertat de la globalització de la indiferència en casos com el de Lampedusa. Alhora, ha demostrat que coneix perfectament la doctrina oficial i la cúria vaticana. Pel que fa a aquesta última, ha confessat que el seu defecte és que és “vaticanocèntrica”. Per tot això, crec que de mica en mica anem entenent la novetat d’un papa sud-americà després de molts italians, d’un carismàtic polonès i d’un intel·lectual alemany.
2. “A causa de la gran esperança que s’ha dipositat en ell es voldrien canvis més ràpids, però s’ha de tenir en compte que, per la seva dinàmica, a l’Església li costa integrar-los. El nomenament de vuit cardenals assessors i els canvis en els càrrecs polítics i econòmics vaticans ja són concrecions dels primers mesos del seu pontificat. A més, les perles deixades en diaris i revistes no oficials vaticanes mostren les línies del seu pensament. Però, per damunt de tot, el fet d’impulsar l’Església dels primers cristians genera una esperança i una estima social que ja són per si mateixes una concreció de la seva acció.El valor de Francesc és que llegeix el magisteri eclesial amb ulls de comprensió, tendresa i misericòrdia. Això no canvia la doctrina però sí les consciències de creients i no creients. Ajuda a esdevenir cristians adults”.

Lluís Busquets

1. “La valoració és positiva perquè ha tornat a l’Evangeli. Durant aquest any ha donat testimonis profètics importants, com viure fora del Palau Apostòlic (espero que els bisbes en prenguin nota), defugir la cort vaticana, crear una comissió per garantir la transparència dels comptes del Vaticà, demanar als sacerdots que intervinguin en llocs adversos, oferir una nova visió dels divorciats i gais, o tirar endavant l’enquesta sobre la família per al pròxim sínode. Ha canviat la moral catòlica, que girava entorn del sexe, per una d’econòmica, posant sobre la taula els alts interessos que cobren els bancs o les hipoteques abusives. S’ha mostrat humà i dialogant, s’ha deixat fer entrevistes i no ha negat la càtedra, que se sàpiga, a cap professor de teologia.
2. “Crec que sí. Serà clau el sínode de bisbes dedicat a la família i al matrimoni, tot i que no es parli científicament de l’embrió humà, i a més em fa por que alguns resultats de l’enquesta arribin filtrats per algunes conferències episcopals. També serà important veure la feina de les comissions cardenalícies, no només en relació a l’IOR, la banca vaticana. No sé si serà capaç de plantejar una entrada progressiva de la dona en els ministeris. Pel que fa a l’estat espanyol, demostrarà quina Església vol amb els recanvis episcopals, des de Rouco Varela a Madrid fins a l’arquebisbe de Barcelona. ¿La conferència episcopal catalana podrà passar de la virtualitat a la realitat?”