La Fiscalia es querella contra el president, Ortega i Rigau

BarcelonaAmb comptagotes, i en contra del que passa habitualment, van apareixent informacions sobre la querella que prepara la Fiscalia Superior de Catalunya -tot i que sota supervisió directa de la Fiscalia General de l’Estat- i que encara no s’ha presentat formalment. El ministeri públic insisteix a demanar temps, però el PP pressiona i, amb les declaracions públiques dels seus membres, intenta marcar els tempos, i més tenint en compte que Mariano Rajoy compareix avui al migdia a la Moncloa per valorar el 9-N. Si dissabte eren dirigents populars els que, des de Càceres, filtraven que la Fiscalia obria una investigació sobre el procés participatiu, ahir va ser la presidenta del PP a Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, qui va explicar que la querella ja estava pràcticament acabada i presentava “indicis sòlids”, cosa que va deixar en molt mal lloc la separació de poders.

Ahir al migdia, poc després de l’anunci de Camacho, el fiscal general de l’Estat, Eduardo Torres-Dulce, va intentar dir-hi també la seva i va assegurar, enfadat, que actuarà “sense cap precipitació però amb l’horitzó del compliment de la legalitat”. “Fins ara no hi ha res”, va matisar, i va reiterar que els fets s’investiguen des de dissabte. Va demanar que se’ls deixi actuar amb tranquil·litat i va considerar “ofensiu” que es pensi que el govern espanyol dóna ordres al ministeri públic.

Gordó també pot ser querellat

La querella, que parteix d’un esborrany realitzat per la Fiscalia de l’Estat, anirà contra el president de la Generalitat, Artur Mas; la vicepresidenta, Joana Ortega, i la consellera d’Educació, Irene Rigau, per suposades responsabilitats penals en el procés participatiu del 9-N, segons l’agència governamental Efe. També es podria dirigir contra el titular de la conselleria vinculada a la confecció de les paperetes del 9-N, elaborades per interns de les presons; seria Germà Gordó, el conseller de Justícia. Entre els delictes que la Fiscalia estudia atribuir-los hi ha el de malversació de diners públics per la despesa de la Generalitat en el procés participatiu i els preparatius. Segons el ministeri públic, els membres del Govern denunciats haurien comès també desobediència en assumir el lideratge del procés tot i haver estat suspès pel Tribunal Constitucional, i també prevaricació.

La querella no anirà contra els responsables dels locals públics que van servir de punts de votació. Dissabte, quan la Fiscalia va obrir la investigació sobre el procés participatiu, va requerir als Mossos una relació dels locals públics propietat de la Generalitat que havien servit de punts per votar i la identificació dels seus responsables. La policia catalana es va negar a aquesta última petició i només va lliurar la llista dels locals remetent-se a una carta de la vicepresidenta del Govern en què assegurava que la Generalitat es responsabilitzava de l’obertura.

Tot i que Camacho va assegurar que la querella es presentaria ahir, Torres-Dulce ja va insinuar que no. Segons les últimes informacions, es presentarà avui davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya perquè els denunciats són aforats.

Lesmes, també contra el 9-N

El president del Suprem i del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Carlos Lesmes, va assegurar ahir que és “indubtable” que el 9-N va ser “una cosa semblant a una consulta” tot i l’existència d’una suspensió per part del TC. Va insistir que no és la persona indicada per pronunciar-se sobre les repercussions judicials del procés de participació i va subratllar que “han de ser el jutges els que es pronunciïn”.

A banda de la querella de la Fiscalia, hi ha jutges de Catalunya que tenen investigacions obertes arran de les denúncies presentades diumenge per partits i particulars, tot i que en un principi hauran d’inhibir-se a favor del TSJC perquè els denunciats són aforats.