10 fiascos que han precipitat el declivi monàrquic
Des de l’ós Mitrofan ebri fins a l’excursió a Botswana passant per la persecució de la crema d’imatges
BarcelonaDurant la major part de les quatre dècades de regnat, les complicitats polítiques i mediàtiques amb Joan Carles de Borbó van permetre a la monarquia gaudir del privilegi del silenci davant dels seus excessos. Però els últims 15 anys les coses han canviat. L’auge de les xarxes socials a internet i les noves dinàmiques d’intercanvi d’informació han debordat els creadors d’opinió clàssics. Per a les generacions nascudes en democràcia, el 23-F ja no és argument suficient. Tot plegat ha anat trencant progressivament una barrera mediàtica que era infranquejable. I han aflorat per primer cop els fiascos que han precipitat el declivi de la monarquia.
Des del muntatge amb l’ós Mitrofan fins a la cacera d’elefants a Botswana que va acabar amb trencament de maluc i petició de disculpes, passant per la persecució de la crema d’efígies durant una visita del príncep hereu a Girona, els escàndols de corrupció o la xiulada al Liceu expliquen el declivi monàrquic.
EL REI I LA LLENGUA
“A ningú se’l va obligar mai a parlar castellà”
“Mai va ser la nostra una llengua d’imposició, sinó de trobada; a ningú se’l va obligar mai a parlar en castellà: van ser els pobles més diversos els que es van fer seu, per una voluntat molt lliure, l’idioma de Cervantes”. Així coronava el rei Joan Carles el seu discurs de lliurament del premi Cervantes a Francisco Umbral el 23 d’abril del 2001. I es desfermava la polèmica. Especialment al País Basc i a Catalunya -encara governada llavors per Jordi Pujol-, dos territoris on la imposició violenta del castellà havia fet estralls. Alguna cosa s’havia trencat amb la societat catalana arran d’aquesta afirmació.
L’ÓS MITROFAN
La farsa de la cacera d’un ós bru borratxo de vodka
“La cacera va ser tot un espectacle”, escrivia l’octubre del 2006 l’expolicia i llavors guardaboscos de la regió russa de Vologda Serguei Starostin al diari Kommersant. Esclatava així el cas Mitrofan, un ós bru de quatre anys, ensinistrat, que havia crescut en una gàbia d’un càmping. Fins que el van emborratxar amb vodka i mel i el van deixar anar perquè el cacés el rei d’Espanya, que venia d’una reunió amb Vladímir Putin. Un sol tret i Mitrofan abatut. “Era una presa fàcil”, afirmava Starostin. S’obria també una escletxa en la premsa espanyola pel que fa al tractament de les qüestions sobre la monarquia.
Mesos després que el governador de la regió ordenés una investigació, la fiscalia russa concloïa que ni tan sols havia existit la batuda. I cas tancat a Rússia. Però ja havia quedat en l’imaginari espanyol.
SEGREST D’‘EL JUEVES’
La retirada de la revista satírica dels quioscos
El jutge de l’Audiència Nacional Juan del Olmo ordenava el 20 de juliol del 2007 la retirada dels quioscos de tots els exemplars de la revista satírica El Jueves. La portada reproduïa un dibuix de Guillermo Torres i Manel Fontdevila que representava un coit dels prínceps Felip i Letícia a tomb de la mesura dels 2.500 euros per nadó anunciada dies abans pel govern Zapatero. Els acusaven d’un delicte d’injúries al successor de la Corona.
El tret, però, li va sortir per la culata a la Casa del Rei. En només 16 hores, la revista registrava més de 5 milions de pàgines vistes a la web, tancada temporalment pel jutge. Els autors del dibuix van ser condemnats a pagar 3.000 euros cadascun. El Jueves es guanyava així la simpatia de part de la societat espanyola.
CREMA D’IMATGES
La persecució estèril de les injúries greus a la Corona
El 13 de setembre del 2007 el rei era a Girona per inaugurar el Parc Científic i Tecnològic de la UdG. Mig miler de manifestants de l’esquerra independentista protestaven davant l’ajuntament per la presència del monarca. I dos manifestants encaputxats va cremar una foto del rei.
Ni 24 hores després, la maquinària de la Fiscalia es posava en marxa per reclamar als Mossos informació sobre el que consideraven un delicte d’injúries greus a la Corona. Van arribar les detencions, els interrogatoris a l’Audiència Nacional i les imputacions, però també una onada de solidaritat amb els encausats i la seva llibertat d’expressió i de rebuig a la monarquia. Els dos encausats van ser condemnats a una multa de 2.700 euros. Un any després absolien 16 encausats més que havien cremat fotos del rei en senyal de solidaritat amb els primers detinguts.
"POR QUÉ NO TE CALLAS?"
El desprestigi de la imatge del rei a l’Amèrica Llatina
El “ ¿Por qué no te callas? ” que Joan Carles va etzibar a l’expresident de Veneçuela Hugo Chávez el 9 de novembre del 2007 va fer la volta al món. El monarca no es va poder contenir en veure que el dirigent veneçolà no deixava d’interrompre el discurs de l’aleshores president José Luis Rodríguez Zapatero. Chávez va denunciar el suposat suport del govern d’Aznar al cop d’estat de Veneçuela de l’any 2002 i el va titllar de “feixista”. Joan Carles va perdre llavors els papers i el va fer callar en un gest que va deteriorar la seva imatge a l’Amèrica Llatina.
EL CAS NÓOS
La Casa del Rei coneixia les activitats d’Urdangarin
El desembre del 2011 -mesos després que el jutge José Castro obrís una peça separada del cas Palma Arena per investigar les activitats de l’Instituto Nóos, presidit pel gendre del rei, Iñaki Urdangarin-, la Casa del Rei es veia obligada a reconèixer que el 2006 ja havia tingut coneixement d’activitats dubtoses del marit de la infanta Cristina. Aquell any, un assessor legal de la família reial es desplaçava a Barcelona per recomanar a Urdangarin que abandonés Nóos i busqués una activitat diferent fora d’Espanya. Urdangarin i la infanta marxaven llavors a viure a Washington. Però el gendre del rei va seguir els seus negocis a Nóos.
El gener del 2012 un Urdangarin que ja havia estat apartat de tota activitat institucional de la Casa del Rei era finalment imputat. Un any després era imputada, desimputada i tornada a imputar la infanta, implicada en els negocis del seu marit. El cas feia entrar la Casa del Rei en una espiral de desprestigi just quan l’economia espanyola vivia les pitjors convulsions des de la recuperació de la democràcia.
L’EXCURSIÓ MALEÏDA
L’escàndol de la cacera d’elefants a Botswana
Quan semblava que les coses no podien anar pitjor per a la monarquia -els mitjans ja parlaven d’ annus horribilis -, una nova lesió l’abril del 2012 destapava la cacera d’elefants del rei a Botswana, acompanyat per la seva amiga Corinna zu Sayn-Wittgenstein, que més tard apareixia embolicada en el cas Nóos. En el moment més dur de la crisi financera i del deute, amb un eventual rescat sobrevolant Espanya, la cacera de Botswana era la gota que feia vessar el got, i que obligava el mateix monarca a comparèixer, capcot: “Ho sento molt. M’he equivocat i no tornarà a passar”.
OPACITAT MONÀRQUICA
Els negocis i la fortuna secreta del rei d’Espanya
Malgrat els intents fallits de la Casa del Rei per netejar la imatge del monarca, ja s’havia aixecat la veda mediàtica. També a nivell internacional. El setembre del 2012, The New York Times qüestionava la fortuna acumulada pel rei, un “diplomàtic dels negocis”. El diari nord-americà aprofitava els escàndols protagonitzats pel rei per analitzar la funció del monarca i la seva fortuna particular. “La manera com ha modelat la seva considerable fortuna personal es manté en secret”, apuntava el NYT, que estimava en 1.800 milions d’euros la fortuna.
El desprestigi havia arribat a un punt crític. També entre sectors empresarials. El rei renunciava al iot Fortuna com una mesura d’austeritat. El grup d’empresaris que l’any 2000 s’havien gastat 3.000 milions de les antigues pessetes en el iot en reclamaven el retorn. Queia el símbol de les vacances reials durant anys. Res tornaria a ser com abans.
L’ENTREVISTA
Jesús Hermida al servei de la monarquia
Amb motiu del seu 75è aniversari, el 5 de gener del 2013, el rei concedia una entrevista a TVE amb el periodista Jesús Hermida. Més que una entrevista, en realitat va ser una operació de rentat d’imatge. Ni va ser preguntat pel cas Nóos ni per la polèmica de Botswana ni tampoc pel repte del procés sobiranista català, tot i que ell sí que lamentava les “intransigències” que, a criteri seu, porten a “polítiques rupturistes”.
Lluny de pensar en l’abdicació, Joan Carles assegurava que se sentia “en bona forma i amb il·lusió” per tirar endavant i fer front als grans reptes de l’estat espanyol.
XIULETS AL LICEU
El públic del Liceu ja no aplaudeix Felip i Letícia
La família reial ha pogut comprovar de primera mà com s’ha anat deteriorant la seva imatge a ulls de la societat. El mateix rei ha hagut d’escoltar any rere any les xiulades a la final de la Copa del Rei de futbol, especialment quan l’han jugat el Barça o l’Athletic de Bilbao.
Però el gran símptoma de desaprovació a la monarquia la van viure justament Felip i Letícia fa un any al Liceu de Barcelona. Un públic històricament afí a la casa reial rebia amb una sonora xiulada els hereus a la Corona.