El successor de Bárcenas admet haver cobrat en negre

MadridEls missatges havien de ser uniformes, sense fissures, per negar totes les revelacions del cas Bárcenas i fer pinya amb el president del govern espanyol i del PP, Mariano Rajoy. No obstant, hi havia un risc latent però real: les persones desvinculades del partit sempre poden guardar rancor i fer saltar pels aires l'estratègia. I això és precisament el que va passar ahir a l'Audiència Nacional, cosa que va fer realitat els pitjors temors de la cúpula dels conservadors. El rebel va ser Cristóbal Páez, que el 2009 va substituir com a gerent del PP Luis Bárcenas -quan aquest ja era tresorer-, un càrrec que va ocupar durant un any, fins que va ser reemplaçat per l'actual president del Consell d'Estat, José Manuel Romay Becaria. Des del 2010 Páez està desvinculat del PP i força dolgut pel tracte rebut. I ahir al matí va decidir venjar-se. En la seva declaració com a testimoni davant del jutge de l'Audiència Nacional Pablo Ruz, va reconèixer haver cobrat en negre dos pagaments de 12.000 euros, com a gratificacions, l'abril del 2007 i el juny del 2008, segons van apuntar fonts judicials. Els sobresous coincideixen amb la suposada comptabilitat B del PP escrita per Bárcenas.

En aquell període Páez ja formava part del departament de gerència. Abans, entre el 1986 i el 1996, va fer treballs d'assessoria laboral per al PP que sempre va cobrar en negre.

En canvi, Francisco Álvarez-Cascos, també desvinculat de la formació, es va cenyir al guió oficial marcat per la seu del carrer Génova. L'exministre i ex secretari general del PP (entre el 1989 i el 1999) i actual president de Fòrum Astúries va negar haver percebut pagaments en negre i va dir que no tenia "constància" de la presumpta comptabilitat paral·lela al partit, que suposadament es nodria de donacions d'empreses per sobre del permès per la llei.

Cascos i després Javier Arenas, el seu successor a la secretaria general (1999-2002), van assegurar a Ruz haver declarat tots els seus ingressos a Hisenda i no van reconèixer cap dels apunts que figuren amb els seus noms a la presumpta comptabilitat paral·lela. De fet, tots dos van oferir les seves declaracions de la renda al jutge, en què figuren complements retributius del PP. Segons els apunts manuscrits, Cascos hauria cobrat del PP 421.000 euros en negre entre el 1990 i el 2004, i Arenas, 234.000 euros entre el 1990 i el 2011.

Malgrat negar sobresous opacs al fisc, les declaracions de Cascos i Arenas, d'unes dues hores cadascuna, no van dissipar molts dels dubtes al voltant de l'escàndol Bárcenas i, en ocasions, van semblar més una defensa personal que del partit. Per exemple, no van dir que aquests apunts manuscrits siguin una invenció de Bárcenas, com sosté la cúpula del partit. A més, segons les mateixes fonts judicials, cap dels dos va desmentir taxativament que hi hagués una caixa B al PP, sinó que es van espolsar tota responsabilitat i es van limitar a respondre a les preguntes del magistrat amb un "No em consta". Van al·legar que ells no s'ocupaven de supervisar els comptes del partit perquè era "responsabilitat" del tresorer, que en aquell moment era Álvaro Lapuerta, a qui van passar la patata calenta.

L'estrany oblit de Cascos

Però aquests arguments, sobretot els de Cascos, grinyolen molt, ja que entre el 1990 i el 1993 va compatibilitzar el càrrec de secretari general amb el de tresorer fins a l'arribada de Lapuerta. És a dir, per força havia de saber què entrava i sortia de la caixa del PP, però ahir se li va oblidar tot. "No ho recordo", va replicar quan el van interpel·lar. El jutge també va ajudar indirectament Cascos, perquè quan les acusacions li van preguntar pels presumptes sobresous que va rebre quan ja era ministre, cosa que vulneraria la llei d'incompatibilitats, Ruz li va permetre no contestar per no incriminar-se.

Malgrat aquesta espècie d'amnèsia, tant Cascos com Arenas van admetre que "no existia cap mecanisme de control" sobre les donacions al PP, tot i que van dir que desconeixien si entre aquestes aportacions n'hi havia d'empreses. De fet, la tesi de la falta de supervisió ja l'havia ratificat abans l'empleat de caixa del PP Antonio Ortiz, que va ser el primer a declarar. Ortiz va reconèixer que no es demanava el DNI als donants -cosa que vulnera la llei electoral- i que ell ingressava les donacions al compte bancari del PP sense que superessin el màxim de 60.000 euros permès per la llei de finançament de partits. Un altre caixer de la formació, Luis Molero, va declarar al maig que era Bárcenas qui els donava les donacions trossejades.

La misteriosa carpeta existeix

Un altre aspecte clau de les quatre declaracions d'ahir era saber si l'exgerent Páez confirmava, tal com va afirmar Bárcenas el 15 de juliol abans de ser empresonat, que va tenir a les seves mans durant unes setmanes una carpeta que li va donar l'extresorer amb els papers de la suposada comptabilitat paral·lela de la formació. En la seva testificació davant Ruz, Páez ho va admetre però es va desvincular de la suposada caixa B, tot i que va revelar uns indicis que poden ser determinants en la investigació. Va confirmar que la carpeta l'hi va donar Bárcenas el 2009, quan va esclatar el cas Gürtel, perquè tenia por que la policia la trobés en un escorcoll a la seu del PP, i que ell la va custodiar set setmanes -no els quatre mesos que va dir Bárcenas-, però va explicar que en cap moment va mirar els papers tot i que li va semblar veure uns fulls d'Excel, similars als que va entregar l'extresorer al magistrat per demostrar el suposat finançament il·legal del PP durant 20 anys.

Però la història no es queda aquí. Bárcenas també va assegurar que, després de liquidar la suposada caixa B, va lliurar el març del 2010 a Arenas un "romanent" de 4.900 euros, i que aquest li va dir: "Noi, agafa'ls, els fiques en un sobre, l'hi deixes al president [Rajoy] i ell sabrà què ha de fer". Ahir Arenas ho va negar adduint que ell no s'expressa d'aquesta manera. El responsable territorial del PP sí que va admetre, però, que havia estat present en una reunió amb Bárcenas i Rajoy el 2009 en què, després que hagués deixat el càrrec de tresorer, se'l va autoritzar a mantenir un despatx a la seu del PP i un cotxe amb xofer. La versió coincideix amb la de l'extresorer al jutge, excepte que Bárcenas va dir que li van garantir un sou "sine die" i Arenas va negar que es parlés d'emoluments. En resum, ahir va ser un mal dia per al PP: el guió no es va complir i la pressió es dispara. Avui és el torn de Cospedal.