Europa va avalar la seguretat de la planta de gas

Brussel·lesLa Comissió Europea va rebre denúncies sobre la falta de seguretat del projecte Castor i els possibles riscos mediambientals l'any 2009 però se'n va rentar les mans. Brussel·les va ignorar les advertències i va renunciar a investigar-ho en profunditat. Es va espolsar de sobre qualsevol responsabilitat sobre el magatzem de gas submarí situat davant la costa del golf de València, que està provocant moviments sísmics tant al País Valencià com a Catalunya.

L'eurodiputat d'ICV Raül Romeva va recollir fa quatre anys la preocupació de les poblacions catalanes pròximes al magatzem de gas i va decidir interpel·lar la CE per intentar frenar-ne la posada en marxa. "El projecte no aporta cap política de prevenció d'accidents greus relacionats amb els residus, ni sistema de gestió de la seguretat ni un pla d'emergència", afirma la queixa per escrit enviada per Romeva el setembre del 2009 a la Comissió Europea.

El 12 de novembre el llavors comissari de Medi Ambient, Stavros Dimas, responia a l'eurodiputat català que la CE estava "al corrent d'aquest projecte" i assegurava que amb la informació de la qual disposava "no detectava cap infracció" de la legislació comunitària. Dimas no es mullava i tampoc va decidir iniciar cap investigació per esbrinar si les denúncies de Romeva tenien fonament.

Més tard, el 25 de novembre, Oriol Junqueras hi va insistir amb una pregunta parlamentària, dirigida a la CE, en què afirmava que el projecte vulnerava la directiva 2001/42 perquè no plantejava cap alternativa tècnica i de protecció del medi.

Els sismes que hauria provocat el magatzem desqualifiquen la resposta que va oferir la CE i fan evident que Brussel·les va ignorar els perills reals del projecte. "La CE hauria hagut de ser més prudent a l'hora de considerar que no hi havia problemes amb el projecte. I n'hauria de treure lliçons -afirma a l'ARA Raül Romeva-. S'ha de tenir en compte que aquest tipus de pràctiques tenen conseqüències, que són irreversibles", apunta.

Responsabilitat de Madrid

Romeva denuncia que Brussel·les sempre ha passat la pilota al govern espanyol, tot i que els estudis d'impacte ambiental no eren els adequats. "El problema de la UE és que basa les excuses en el fet que les competències són dels estats membres, però el que té a veure amb la seguretat i el medi ambient també és competència de Brussel·les", afirma.

De fet, en una resposta a l'eurodiputat dels Verds, el comissari de Medi Ambient emplaça el govern espanyol a fer totes les comprovacions necessàries de seguretat i d'impacte mediambiental. "Els estats membres han de garantir, abans que s'atorgui una autorització, que als projectes que amb probabilitat repercuteixin de manera considerable en el medi ambient se'ls exigeixi una autorització i una avaluació dels defectes", afirma Dimas.

La del 2009 no va ser l'única denúncia que va enviar l'ecosocialista a la Comissió. En els següents anys ha enviat altres queixes relacionades amb el projecte gasístic submarí, però cap ha cridat l'atenció de Brussel·les. Segons l'executiu comunitari, el magatzem de gas no viola cap normativa europea.

Brussel·les no hi ha vist mai cap problema, tot i que la planta submarina és a tocar de centrals nuclears com les de Vandellòs. "Ara es demostra que alguns riscos plantejats eren reals", conclou Romeva. De fet, el projecte Castor es volia instal·lar primer davant la costa catalana i, tal com va avançar l'ARA, la Generalitat no el va autoritzar.

La CE té àmplies competències en qüestions mediambientals, però acostuma a anar un pas per darrere de les novetats que sorgeixen. Un exemple clar és el fracking , l'extracció hidràulica de gas. Mentre alguns governs europeus dubten de si prohibeixen la tècnica i en alguns estats ja s'ha posat en marxa, la CE intenta des de fa més d'un any establir un marc legislatiu comunitari per regular el fracking .

Activada l'alerta del Sismicat

Davant els terratrèmols recurrents que pateixen des de fa dies les Terres de l'Ebre, la Generalitat va decidir activar ahir en fase d'alerta el pla Sismicat. El conseller d'Interior, Ramon Espadaler, es va reunir ahir amb alcaldes, representants de Protecció Civil i l'Institut Geològic de Catalunya, amb els quals va acordar una comissió de seguiment dels sismes. La comissió es reunirà setmanalment a Tortosa.

L'activació del Sismicat ha de servir per garantir la fluïdesa de la informació i mantenir "en guàrdia" els efectius que actuarien en cas d'una escalada de terratrèmols. La matinada de dimecres a dijous fins a 23 terratrèmols van tornar a sacsejar la costa de Castelló, cosa que ha fet augmentar encara més la preocupació sobre la planta de gas submarí. Hi ha va haver quatre sismes que van superar els 2,9 graus, segons va informar Protecció Civil. El més fort, de 4,1 graus, es va registrar a la 1.29 h de la matinada. Els veïns de la zona van poder notar aquest sisme i un altre de 3,9 graus. En total, Protecció Civil va rebre 129 trucades de ciutadans que havien notat els tremolors al Tarragonès, Montsià, Baix Ebre i Baix Camp, entre d'altres. Fins i tot van trucar veïns des del Garraf i el Barcelonès. Convençut que la planta de gas és l'origen dels terratrèmols, Espadaler va tornar a exigir a l'empresa i al ministeri d'Indústria tota la informació.

Diverses entitats ecologistes van demanar ahir, per precaució, que s'aturessin immediatament les tres centrals nuclears catalanes (Ascó I i II i Vandellòs II, les tres a Tarragona) davant el risc derivat dels sismes. I, en l'àmbit més polític, el PSC va presentar al Parlament una bateria de preguntes sobre el projecte Castor, entre les quals una sobre quin és el nivell màxim en l'escala Richter que poden resistir les centrals.