Brussel·les / Brussel·lesSense el Principat, l'Estat tindria menys diputats i vots a la UE
El govern espanyol, i els mitjans de comunicació de Madrid, fa més d'un any que s'esforcen per convèncer els ciutadans catalans i les empreses establertes al país de la suposada catàstrofe que suposaria per a Catalunya declarar la independència. L'executiu espanyol sosté, en contra d'informes d'experts juristes, que Catalunya quedaria fora de la Unió Europea (UE). Però en aquesta campanya de política-ficció, Madrid no diu res dels efectes a Europa que tindria per a Espanya perdre Catalunya.
Què passaria amb l'Estat si Catalunya s'independitza? De cara a les conseqüències polítiques que hi hauria en el context europeu, no és determinant que Catalunya estigui dins o fora de la UE: en qualsevol cas, l'estat espanyol hi perdria.
L'efecte més immediat seria la pèrdua de pes polític a la Unió. Actualment Espanya és el cinquè soci amb més vots en el si del Consell Europeu, l'òrgan en què es prenen pràcticament totes les decisions comunitàries. En les votacions que no requereixen unanimitat, el repartiment de vots és clau per inclinar la balança cap a un costat o l'altre.
Menys pes polític
Si actualment Espanya disposa de 27 vots al Consell, molt per sobre de països com Holanda (13), Portugal (12) i Àustria (10), si es produeix una secessió, Espanya podria perdre una part d'aquests vots i, per tant, no podria evitar la pèrdua d'influència política i poder de decisió de les polítiques comunitàries, com ara el repartiment d'ajudes agràries i les subvencions a infraestructures com el corredor ferroviari.
El mateix passaria al Parlament Europeu. Actualment hi ha 54 diputats espanyols, però sense Catalunya en perdria una part i tindria menys influència parlamentària. En canvi, quan Catalunya fos un estat independent a la Unió Europea, podria tenir uns 15 eurodiputats.
El repartiment d'escons a l'Eurocambra no és exactament proporcional a la població, sinó que els estats petits estan sobrerepresentats. Dinamarca, amb més de cinc milions i mig de ciutadans, té 13 diputats, mentre que Hongria, amb gairebé el doble de població, té 22 escons.
El repartiment de vots al Consell i de diputats a l'Eurocambra exigiria una negociació política i l'acord per unanimitat dels Vint-i-vuit. Vint-i-nou amb Catalunya.
Davant un procés de negociació, Catalunya compleix les exigències
El president de la Generalitat, Artur Mas, deia aquesta setmana des de Brussel·les que difícilment Europa expulsaria 7,5 milions de ciutadans. El cert és que els tractats europeus no preveuen la possibilitat d'una secessió en un estat membre i, ara per ara, ningú no pot saber com s'acabaria resolent la qüestió.
El govern català, però, té en compte tots els escenaris. Si l'executiu de Mariano Rajoy aconseguís que una Catalunya independent quedés fora de la UE, les coses per al nou estat català no serien tan complicades a l'hora de tornar a entrar a la Unió. La clau és que Catalunya, com que actualment forma part de la UE, compleix amb tots els criteris de Copenhaguen, les condicions que s'han d'exigir a qualsevol estat que vulgui entrar a formar part del club europeu.
De fet, els criteris de Copenhaguen no representen cap problema per a un país democràtic i les negociacions es podrien fer en un temps rècord. Entre les condicions per als països candidats destaca la de ser un estat amb institucions estables que garanteixin la democràcia o tenir una economia de mercat.
Vistiplau de Madrid
Això sí, perquè Catalunya pogués entrar a la UE, caldria que Espanya hi donés el vistiplau. L'acord per a l'entrada de nous membres es fa per unanimitat i qualsevol soci pot exercir el seu dret a veto. Londres també podria vetar l'entrada d'Escòcia, però la diferència és que el govern del Regne Unit ha pactat el referèndum amb Escòcia.
"És la gran diferència entre Escòcia i Catalunya. A Espanya no hi ha cap acord polític. Si Madrid no vol negociar amb Barcelona, serà molt difícil per a Catalunya ser membre de la Unio Europea", explica Steven Blockmans, analista del Centre d'Estudis de Política Europea (CEPS). Blockmans, però, reconeix que els tractats europeus no recullen explícitament la idea que en el cas que una regió europea s'independitzi, quedi fora de la Unió.
Fonts comunitàries apunten que a Brussel·les hi ha una certa preocupació pel cas de Catalunya, però consideren que, al final, si se separa d'Espanya, la qüestió europea es resoldria per la via política. "Qui vulgui reduir el debat a una qüestió jurídica, s'equivoca. Serà un debat polític", asseguren les fonts.