ERC s’obre a acordar amb Mas la fórmula “que més sumi”

BarcelonaDia de sessió de control, passadissos, intercanvis d’impressions i reunions discretes al Parlament. Encara amb l’impacte de la conferència del president Artur Mas -que va convidar els partits del sí a una “llista de país” per aconseguir la majoria absoluta i negociar durant 18 mesos la independència i fer la constitució del nou estat-, els líders polítics del sí es preparaven ahir per a un temps d’intenses negociacions per assegurar que el procés tiri avançant.

Els interpel·lats per Mas eren quatre, a més de la societat civil: ERC, Unió, ICV-EUiA i la CUP. Els dos últims, per boca de Joan Herrera i David Fernàndez, van confirmar ahir que es desentenen de la proposta i la consideren una opa als republicans, mentre que Josep A. Duran i Lleida apostava per evitar qüestionar-la tot i que tant ell com la resta del nucli dur de la direcció -les bases són una altra cosa- dubten que la societat estigui prou madura per a la independència i es resisteixen a tirar la tovallola de la negociació amb Madrid. Oriol Junqueras i el seu entorn apel·laven, davant i darrere del micròfon, a la negociació. Valoraven els avenços, s’obrien a seure a parlar seriosament amb Mas i feien valer el compromís del president de “millorar” la seva proposta si no generava prou consens.

En la seva conferència de dimarts, Mas va resoldre els principals temors dels republicans en aclarir el què (la independència) i el quan (en divuit mesos). Tot plegat, i començant per la convocatòria d’unes eleccions que idealment haurien de ser a l’hivern, condicionat a la llista conjunta. Una idea que és, ara per ara, el principal escull, i més quan la confiança entre Mas i Junqueras no s’ha refet.

Mas es va mostrar comprensiu quan va afirmar que “hi ha coses que s’hauran de madurar” i que entenia que “la llista de país” no era “l’única possibilitat”, tot i que la concep com “la millor” per enviar un missatge inequívoc a la comunitat internacional. Quim Arrufat, de la CUP, no ho veia així: qüestionava “el partit únic”, que “totes les sumes sumin”, i lamentava que es volgués extirpar al moviment independentista la seva “diversitat política”.

A la nit, en una entrevista a 8TV, Mas va indicar que no es tracta d’una lliga amb diferents equips, com fins ara, sinó de fer “una selecció nacional” i de negociar ara “un projecte en conjunt” per la independència que, per tant, no caldria reeditar a les municipals i les generals.

ERC havia sigut suau al matí. Fa unes setmanes van dir d’entrada no al procés participatiu del 9-N i al final s’hi va sumar i implicar. Van pagar, però, el peatge de traslladar la imatge d’un partit i un líder enfadat i amb poca il·lusió. Aquest cop ho volen fer al revés. Molt pressionats per CDC però també per una part de les seves bases i de l’independentisme cívic, van acordar dir sí d’entrada i seure a parlar sense línies vermelles. Només una prioritat: “Sumar i buscar la fórmula que permeti maximitzar la representació d’aquells que són independentistes o dels que no ho són però estan disposats a votar-hi a favor. En això ens hi trobarem”, va solemnitzar Junqueras.

Agenda social i corrupció

ERC nega que el seu objectiu sigui ara passar del sí al no a diferència del 9-N, però segueixen refiant-se poc de Mas. “Una cosa és el que es diu i l’altra el que es fa”, avisen, i recorden que estructures d’estat com la Hisenda pròpia “estan lluny de ser una realitat”. El cert és que els republicans sí que valoren aquest cop que “s’ha avançat molt a nivell de discurs”, però encara troben a faltar assumptes que han de ser elements de negociació, com ara l’agenda social, el compromís contra la corrupció o els passos que caldrà fer quan l’Estat bloquegi el procés constituent. Pel que fa a la llista conjunta, segueixen pensant que se suma més per separat i que així és més fàcil guanyar complicitats, “també dels que no veuen com a imprescindible la independència”, deia ahir Junqueras en referència als seus potencials votants exsocialistes i de l’àrea metropolitana. Asseguren, però, que estan disposats a deixar-se convèncer.

Els republicans són conscients que el nivell de concreció del president altera els plans de Junqueras i el seu equip, que pretenien defensar fins a les últimes conseqüències la llista paraigua, que comprometés tots els partits sobiranistes a, malgrat presentar-s’hi per separat, defensar un punt comú sobiranista al programa i concórrer amb un nom compartit. Ahir a primera hora Junqueras volia ser més dur amb Mas, però dirigents del partit el van frenar amb l’argument que cal “mesurar molt bé els gestos”. Al migdia els membres de la permanent d’ERC van dinar per preparar les assemblees territorials d’avui i demà. Allà les bases debatran el full de ruta de Junqueras (eleccions amb programa comú, govern d’unitat i referèndum sobre la Constitució catalana) i també la proposta de Mas. El consell nacional de dissabte ratificarà les propostes i mesurarà fins a quin punt s’obre la porta a Mas.

Junqueras ho posarà tot plegat en escena en un acte dimarts que buscarà emular el de Mas. Ahir fins i tot hi va convidar el president, que no va descartar correspondre’l i assistir-hi. Quan el líder d’ERC s’hagi pronunciat començarà la negociació efectiva, que els republicans busquen fer confrontant les propostes i no a partir de la de Mas, ja que la CUP i ICV ja s’han autodescartat.

El dubte d’Unió

L’altre vector és Unió. Com més disgust de Duran -que té una perpètua mala relació amb els republicans- amb el full de ruta de Mas, més difícil per a Junqueras dir no. Potser perquè ho sap i té poques ganes que el president i el republicà s’entenguin, i també perquè les bases d’Unió ara no el seguirien, Duran va evitar distanciar-se clarament del president. En va intentar parlar poc i a TVE va afirmar que, al cap i a la fi, no es tracta de proclamar la independència ni fer-la efectiva en un any i mig sinó d’intentar forçar l’Estat a acceptar un referèndum. Aigua al vi, també per no trencar la federació i arribar junts a les municipals. Els renovadors d’Unió, amb Antoni Castellà al capdavant, estan, però, disposats a fer que el consell nacional debati el full de ruta de Mas i a demanar a Duran que si té una proposta alternativa es voti.