ERC, ICV i l’ANC criden a prioritzar la consulta
Els socialistes insten Mas a negociar un nou finançament tot i que volen més elements polítics
Barcelona“La consulta és irrenunciable”. Aquest és el clam unànime del bloc sobiranista davant l’oferta que, segons va avançar ahir l’ARA, farà Mariano Rajoy en matèria de finançament el 8 d’abril o poc després. “Ja li vam dir a Mas que, en el viatge cap a Ítaca, hi ha el capítol de les sirenes, i aquest és el cant de les sirenes”, va dir el cap de files de la CUP al Parlament, David Fernàndez, fidel a la seva retòrica carregada de metàfores. ERC i ICV no es tanquen a escoltar ofertes de Madrid, però, com l’ANC, troben que negociar-les no pot implicar renunciar a la consulta. De fet, Rajoy plantejarà el nou finançament a canvi que la Generalitat aparti el dret a decidir. El PSC, en la línia del PSOE, també creu que l’oferta és insuficient però demana a Mas que l’aprofiti i utilitzi la porta oberta per intentar altres cessions federals.
“El que és irrenunciable és consultar la voluntat sobirana del poble de Catalunya”, defensa la secretària general d’ERC, Marta Rovira, que avisa que és un aspecte que no pensen oblidar. No és cap secret que els republicans tenen la consulta com l’objectiu prioritari de la legislatura i, tot i la renovació del partit, tenen molt present la negociació del finançament que van avalar el 2009, que es va allargar més del previst i no va servir per reduir el dèficit fiscal català, segons els càlculs de la Generalitat. “Tot el que ha promès l’Estat té nul·la credibilitat”, va assegurar Rovira, que va reclamar no pecar d’un “excés d’ingenuïtat”. Sigui com sigui, la dirigent d’ERC no es tanca a escoltar l’oferta de l’executiu central, però sense esperar-ne gaire ni variar el full de ruta traçat. Fins i tot és reticent a aventurar que la proposta pugui fer variar la pregunta de la consulta, com sí que posa sobre la taula el Govern: “Ja hem acordat què preguntar i hem fet un esforç notable per assolir el consens”.
ICV avisa del “canvi de cromos”
El candidat d’ICV a les eleccions europees, Ernest Urtasun, també rebutja un “canvi de cromos” entre dret a decidir i finançament, ja que la consulta és “inalienable i no intercanviable”. Sobre aquesta base, però, no es tanca a negociar un nou model, ja que l’actual “ha arribat al seu punt final”. Tot i això, coincideix amb ERC en la necessitat de no anar a Madrid amb el lliri a la mà, ja que “la política del ministre [Cristóbal] Montoro ha estat la d’escanyar sistemàticament Catalunya”. Per reforçar el procés, Urtasun va renovar el seu compromís d’anar a Brussel·les a buscar-hi “aliats internacionals”. La líder dels Verds europeus ja va avalar recentment la consulta, així com els liberals i el Partit de l’Esquerra, referents europeus de CDC i EUiA, respectivament.
La CUP és més radical. Fernàndez reitera que el debat actual “ja no gira entorn del pacte fiscal” i considera l’oferta una “invitació caduca del passat” amb l’objectiu de “dividir el consens bàsic, transversal i comú”. Per ara, però, totes les forces favorables a la consulta mantenen la lleialtat al full de ruta i es neguen a virar. En tot cas, el diputat de la CUP va apuntar que el gest de l’executiu central pot “certificar que Madrid comença a entendre que el procés va de debò” i ja no és simplement un “suflé provincial”, com fins ara l’havien caricaturitzat. I envia una advertència al Govern: “Han de saber a qui obeeixen, si a la majoria social catalana o a la cultura de les elits que tant mal ens ha fet”. Com la presidenta de l’ANC, Carme Forcadell, que assegura que “la consulta és irrenunciable”. Fins i tot dubta que finalment arribi cap oferta.
Només celebra la possible oferta el portaveu del PSC al Parlament, Maurici Lucena, que hi veu un símptoma que “l’immobilisme de Rajoy comença a esquerdar-se”. El dirigent manté que “la discussió de l’encaix entre Catalunya i Espanya és un tema més profund que un finançament”, però demana a Mas que ho aprofiti per millorar la situació financera de la Generalitat i, alhora, miri d’ampliar el diàleg també al model territorial. En línia similar s’expressaven fonts del PSOE, que advertien que la qüestió catalana és “de fons” i no es resol només amb diners. Avisaven, a més, de la via d’aigua que l’oferta pot obrir en el PP.