ERC es nega a renunciar al 9-N per un veto del TC

BarcelonaJa ho va avisar el president d’ERC, Oriol Junqueras, en el míting central de les eleccions europees en un missatge que anava molt més enllà. “No ens cansarem, no ens resignarem, no ens rendirem, i no permetrem que ningú ho faci, i, si ho fa, l’ajudarem”, va assegurar, i encara va continuar: “Si algú es rendís, nosaltres li faríem el relleu”. Era un encàrrec diàfan al Govern que Junqueras manté tot i el cop de porta de l’Estat a la consulta i la confessió de Jordi Pujol que tant ha sacsejat CDC. El pacte d’estabilitat subscrit per CiU i ERC viurà una prova de foc en els pròxims mesos. Un acord tancat precisament amb l’objectiu de celebrar la consulta aquest 2014, un punt central que els republicans no estan disposats a passar per alt si no és per motius majors. I, per ells, un veto formal de l’Estat no ho és.

Un cop el Tribunal Constitucional (TC) suspengui la llei de consultes o el decret de convocatòria del 9-N, si la cadena d’esdeveniments previstos no es trenca, Artur Mas tornarà a reunir les forces favorables al dret a decidir per pactar el pla B. I allà, segons ha avançat diverses vegades, proposarà renunciar a la consulta en favor d’unes plebiscitàries que no vol per abans del 2016. Junqueras no té els mateixos plans. La cúpula d’ERC ho té clar: “El Constitucional no és una raó per no votar”. Ben al contrari, els republicans diuen que, en tot cas, “és l’Estat qui ha d’impedir, o retirant les urnes o amb mecanismes no usats fins ara, que es pugui celebrar la consulta el 9-N”.

Des d’ERC entenen que cal buscar la imatge del govern espanyol impedint una votació democràtica. Només així creuen que es legitimarà l’opció de declarar la independència unilateralment després d’unes eleccions plebiscitàries, una opció que no té la mateixa acceptació per part de la comunitat internacional que un referèndum. “Què estan disposats a fer per impedir la consulta?”, es pregunta un dirigent.

Davant la possibilitat que les forces unionistes cridin al boicot de la consulta si no és pactada, els republicans responen que, en tot cas, caldria convocar seguidament uns comicis per tornar a verificar el suport de l’independentisme amb una participació superior.

Pel que fa a la possibilitat d’entrar al Govern, els republicans diuen que mai se’ls ha plantejat en ferm. Tot i això, no s’hi tanquen, sempre que quedi clar que el 9-N es posaran urnes al carrer. O, millor, un cop ja s’hagi fet i que l’entrada d’ERC serveixi per ultimar les estructures d’estat i preparar les eleccions constituents.

Sigui com sigui, tenen clar que “ERC no es veu sostenint un Govern que no vagi fins al final”. “Què farem, administrar la misèria?”, pregunta un dirigent. Així, en el cas que l’Estat retirés les urnes el 9-N, els republicans reclamen que les plebiscitàries no esperin. O que es convoquin el mateix 9-N, si de cas. Fer qualsevol altra cosa ho entenen com dilatar el procés innecessàriament.

Candidatura conjunta si es fa net

Alguns dirigents d’ERC reconeixen que CDC els sondeja per una hipotètica candidatura conjunta per a aquests comicis. Com ja van argumentar en les eleccions europees, els republicans no creuen que sumin més junts que separats, però no la rebutgen, i fins i tot cedirien el primer lloc a Mas. Ara bé, amb dues condicions: que el primer punt del programa fos la declaració d’independència i que “tothom que hi vagi sigui impol·lut”. La primera impediria sumar Unió a la llista, mentre que la segona obligaria a accelerar el procés de renovació de CDC.

ERC recorda que reclama des del 2010 a CiU que faci net i que no està disposada que un altre cas Pujol l’esquitxi. A ella o al procés.

Uns pressupostos de “confrontació” per al 2015

Una de les qüestions més complicades de negociar ara per ara són els pressupostos del 2015. El 9-N ho condiciona tot: ¿s’haurà fet la consulta?, ¿ERC mantindrà el suport a CiU?, ¿Catalunya estarà en procés d’implementar la independència? Els equips negociadors de l’àmbit econòmic de la federació nacionalista i dels republicans, però, ja estan abordant els pressupostos. El conseller Andreu Mas-Colell ha deixat clar que no retallarà despesa el 2015 i ha reclamat a l’Estat 4.000 milions per fer-ho possible. L’obligada reducció del dèficit i la impossibilitat d’incloure aquest cop 2.300 milions en privatitzacions i venda de patrimoni fan difícil quadrar els comptes.

En aquest sentit, ERC reclama al Govern que acceleri els tràmits per disposar aviat d’una Hisenda pròpia que, com a mínim, pugui recaptar els impostos. I, pel que fa a les xifres concretes, un dirigent avança que “s’inclouran fórmules de confrontació amb l’Estat”. Una opció és prorrogar pressupostos, com es va fer el 2013. Una altra és usar vies poc ortodoxes, com incloure-hi els deutes que reclama el Govern a l’Estat o recursos provinents del nou model de finançament que encara cal començar a negociar. “El pressupost ara no es pot fer”, afirmen categòrics a ERC. El partit demana també explicar bé a la resta de forces la situació de les finances catalanes per sumar complicitats.