Duran fuig del front que vol bastir Mas

BarcelonaBocabadat davant el cop d’efecte de la candidatura rupturista de Pablo Iglesias a les últimes eleccions europees, el president del Banc Sabadell, Josep Oliu, demanava a finals de juny que emergís un “Podem de dretes” capaç de contrarestar el poder d’atracció dels que criden a capgirar-ho tot. La nodrida representació empresarial que ahir va acostar-se a l’Hotel Crowne Plaza de Barcelona per escoltar Josep Antoni Duran i Lleida va poder endur-se la sensació que alguna cosa es comença a moure en aquesta direcció.

Salvant les etiquetes ideològiques -Duran prefereix enarborar la bandera del “centre” democristià-, l’esquema que va traçar el president del comitè de govern d’Unió conté alguns dels ingredients que suggeria Oliu. Just abans de l’estiu, Duran va anunciar la seva intenció d’abanderar una refundació del centre polític català que desbordés les fronteres d’Unió i aglutinés sectors cristians, empresarials i acadèmics de procedència diversa. Després d’uns quants cops de porta -entre els quals el de l’abat de Montserrat, com va avançar l’ARA-, Duran ha decidit concedir-se més temps. “Paciència. Hi continuarem treballant”, va dir.

Els esdeveniments que es produiran a Catalunya en els pròxims mesos -i la possibilitat que Artur Mas convoqui unes eleccions en clau plebiscitària sobre la independència- condicionaran els moviments de Duran. De moment, ha posat en marxa una “plataforma de debat” amb el nom de Construïm, estrenada aquest cap de setmana amb unes jornades que han seguit una pauta semblant a la que planteja Podem des del flanc ideològic oposat: abaixar el volum de la confrontació sobiranista i prioritzar el debat sobre el model econòmic i social.

L’eix nacional va quedar completament aparcat en les conferències patrocinades per Unió, que prepara, però, per al mes de gener un cicle de debats específic sobre el procés. Malgrat que encara bullen els efectes del 9-N, Duran ahir només s’hi va referir de manera telegràfica, per solidaritzar-se amb Artur Mas, Irene Rigau i “en especial” Joana Ortega, per la querella que els ha interposat la Fiscalia. Només uns minuts del seu discurs, de prop d’una hora, van pivotar al voltant del procés. Aquesta brevetat era part del missatge. “Més enllà de la independència també hi ha vida”, va etzibar. Duran no es vol deixar arrossegar per un debat que a partir de demà, quan Mas detalli el seu full de ruta, agafarà encara més embranzida.

Entre el blanc i el negre

Davant la perspectiva que el president de la Generalitat proposi una llista unitària, amb la independència com a únic punt programàtic, per competir en un referèndum disfressat de plebiscitàries, Duran va marcar-hi distàncies. “Unió no pot acceptar frontismes”, va sentenciar, tot i admetre que en aquesta època de “blancs o negres” a la gent li costa entendre els que no prenen partit per cap dels pols en confrontació i que reivindiquen els “matisos” que queden entremig.

Amb la plataforma que ja ha activat i que anirà desplegant “amb prudència”, vol aixoplugar “molta gent que està òrfena de partit” en temps de polarització nacional. Tan lluny se sent dels “frontismes” que va convidar a sumar-se al projecte tots els que comparteixin els seus valors, “parlin la llengua que parlin, visquin on visquin, se sentin només catalans o només espanyols”.

El gruix del seu discurs buscava allunyar-se del pols sobiranista i situar en primer pla altres debats que queden eclipsats. “No podem centrar-nos només en la qüestió nacional”, va proclamar. A l’hora de descriure el seu model de societat, Duran va invocar molts dels dimonis de l’esquerra alternativa emergent, com ara el “copagament” de serveis bàsics. “S’ha de ser valent i dir-ho”, va insistir, convençut que sense aquest tipus de reformes serà impossible sostenir un estat del benestar que ja ha patit una onada de retallades en els últims anys.

Va llançar un crit d’alerta per les pensions, en preguntar-se “com es pagaran” quan la generació del baby boom es jubili, i va defensar l’“austeritat” entesa com “gastar amb intel·ligència”. El seu patró econòmic va acabar de perfilar-se amb un seguit d’idees que encaixen amb l’economia social de mercat i la doctrina social de l’Església: polítiques en favor de la família, reduir la pressió fiscal sobre les rendes del treball i més recursos contra la pobresa. Accent en les propostes econòmiques i mínim soroll pels casos de corrupció per no alimentar el “populisme”. Quan els partits tradicionals es tiren els plats pel cap fan “un espot gratuït” a Podem, va avisar.

“Lobi” d’interessos empresarials

Des de les primeres files prenien nota personalitats com ara Salvador Busquets (Càritas), Josep Miró i Ardèvol (E-Cristians), Javier Godó ( La Vanguardia ) i cares visibles del món econòmic com Salvador Alemany (Abertis), Rafael Villaseca (Gas Natural), Joan Castells (Fiatc), José Luis Bonet (Freixenet), Josep González (Pimec), Miquel Valls (Cambra de Comerç de Barcelona) i Jordi Alberich (Cercle d’Economia). Duran va picar-los l’ullet en proclamar “sense cap complex” que la seva tasca al Congrés és “fer de lobi” dels seus interessos, perquè “Catalunya necessita empreses fortes”.

Duran ha fet el primer pas per desmarcar-se d’una llista independentista. El trajecte polític que ha compartit durant anys amb Mas està a punt de bifurcar-se.

ERC pressiona per fer “eleccions constituents”

La secretària general d’ERC, Marta Rovira, va assegurar ahir que l’èxit del procés participatiu del 9-N demostra que els catalans estan preparats per “fer un pas més” i avançar cap a la independència “malgrat les querelles, les impugnacions i les amenaces del govern espanyol”. Segons Rovira, ara calen unes “eleccions constituents” perquè els ciutadans decideixin “com ha de ser el nou estat”. En la cloenda de la trobada municipalista que ERC ha celebrat aquest cap de setmana a Castelldefels, Rovira va explicar que d’aquests comicis n’hauria de sortir un “govern majoritari, transversal i de transició nacional” amb l’objectiu de “començar a edificar les estructures d’estat”. El següent pas, va detallar la número dos d’ERC, serà la constitució d’un Parlament sobirà que aprovi lleis com la de la Hisenda pròpia. La clau per convocar eleccions la té, però, Artur Mas.