Un deute públic del 101,7% l’any vinent

BarcelonaEls pressupostos de l’Estat del 2015 tenen una característica innegable: l’optimisme. La inversió creix per primer cop des de l’inici de la crisi, els interessos baixen, els treballadors públics de l’Estat recuperen part de la paga extra del 2012 i alguns àmbits de la cultura rebran més finançament (no és el cas del sector a Catalunya). Però també hi ha punts negres: el deute seguirà escalant fins a marcar un nou rècord, els diners per formar aturats encara no recuperen el nivell de fa cinc anys i els criteris d’inversió són molt qüestionats (es manté l’aposta per l’AVE, per exemple). A continuació fem un resum de les principals magnituds.

Torna la inversió

La inversió territorialitzada augmenta un 15%

El conjunt de les comunitats autònomes rebrà 11.267 milions d’euros en inversions durant el 2015. Això suposa un 15,1% més que el 2014 i, per tant, serà la primera vegada des de l’inici de la crisi que augmenta la inversió territorialitzada (que integren majoritàriament les inversions de Foment i Agricultura). La inversió a Catalunya també augmenta, però ho fa per sota de la mitjana, ja que l’increment és del 13,5%.

Catalunya, per sota

L’augment de la inversió estatal és inferior a la mitjana

La inversió (pressupostada) a Catalunya creixerà el 2015, però això també s’explica perquè des del 2008 estava en caiguda lliure. De fet, entre el 2008 i el 2014 Catalunya va ser la comunitat autònoma on més havia caigut la inversió des de l’inici de la crisi. En qualsevol cas, la inversió a Catalunya suposa el 9,5% del total (una dècima menys que el 9,6% del 2014), una xifra que suposa la meitat de l’aportació catalana al PIB espanyol (19%). La dada també queda lluny del 16% de població que els catalans representen a Espanya.

Les comunitats autònomes que més diners rebran són, per aquest ordre, Andalusia (17,4% del total), Castella i Lleó (15,5%) i Galícia (12,3%). Per contra, les comunitats de l’arc mediterrani es veuran força penalitzades. A part de Catalunya, al País Valencià només li pertocarà el 6,9% del total d’inversió, mentre que Múrcia es quedarà un 3,8% i les Illes Balears només un 1,2%.

Rècord de deute

El nou càlcul del PIB no impedirà que s’arribi al 101,7%

Els canvis metodològics en el càlcul del producte interior brut han fet augmentar-lo i, per tant, la ràtio del deute (que s’acostuma a calcular en proporció al PIB) ha baixat sobtadament. En concret, el bilió d’euros que deu Espanya als seus creditors ha baixat en més de dos punts percentuals i ha passat d’equivaler el 98,9% del PIB a suposar el 96,4%.

Tot i així, els pressupostos preveuen que el deute seguirà creixent durant el 2015 fins a situar-se en el 101,7% del PIB, cosa que suposarà un nou rècord i el nivell més alt des de l’any 1909. El ministeri d’Hisenda assegura que la xifra començarà a baixar a partir del 2016 i se situarà en el 98,5% el 2017.

Interessos

Encara és una de les principals partides, però la despesa baixa

Malgrat que el deute segueixi augmentant, Espanya pagarà menys interessos per segon any consecutiu gràcies a la calma que impera als mercats. Des que l’estiu del 2012 Mario Draghi es va comprometre a fer “el que calgui” per salvar l’euro, els mercats van experimentar un punt d’inflexió i van començar a veure amb molta més tranquil·litat els països de la perifèria europea. Això ha provocat una caiguda en picat de la prima de risc en tots aquests estats, Espanya inclosa.

Amb tot, els interessos seguiran sent una de les principals partides de despesa de l’Estat, per sobre del que es gasta en treballadors públics o en subsidis d’atur. Concretament, Montoro calcula que es gastarà 35.519 milions en interessos el 2015, un 3% menys que l’any en curs.

Polítiques actives

La formació per a aturats encara no es recupera

Les anomenades polítiques actives d’ocupació és una de les partides que la majoria d’experts i organismes internacionals consideren transcendentals per reincorporar la gran bossa d’aturats sense formació que hi ha a Espanya. La bona notícia és que els diners destinats a formar persones sense feina creixen per segon any consecutiu. La dolenta és que la xifra segueix lluny dels nivells d’altres èpoques. El govern espanyol preveu destinar l’any vinent 4.700 milions a les polítiques actives d’ocupació, un 16,5% més que el 2014. La xifra, però, segueix lluny dels 7.700 milions que, per exemple, s’hi van invertir el 2010.

Pensions

S’incrementaran en un 0,25%, el mínim que marca la llei

La reforma de les pensions aprovada pel Partit Popular estableix que les pensions només es revaloritzin un 0,25% anual quan la Seguretat Social tingui dèficit, com ha sigut el cas i com es preveu que passi en els anys vinents. Així, les pensions es mantindran semicongelades i pràcticament no creixeran l’any vinent.

Impostos

Tot i abaixar tributs, el govern diu que recaptarà més diners

Un dels aspectes més qüestionats dels nous pressupostos és la previsió d’ingressos tributaris. La reforma fiscal aprovada pel govern central té a priori un impacte directe de 9.000 milions d’euros en reducció de recaptació atesa la rebaixa d’impostos que entrarà en vigor. Tot i això, Cristóbal Montoro assegura que la recaptació augmentarà en 10.000 milions d’euros perquè la millora de l’economia -real, però incerta en la seva intensitat- generarà més activitat i més pagament d’impostos.

Cultura

Augmenta la partida, però sobretot pels museus de Madrid

Per primer cop des del 2009, no ha baixat la partida de cultura, que només és el 0,2% del total, però l’increment és poc rellevant. Dels 716,3 milions del 2014 es passa a 749 milions, un 4,5% més. Les xifres del 2015 s’acosten a les del 2002 i són lluny dels 1.284 milions del 2009. Bona part de l’augment es destina a grans equipaments museístics de Madrid. El Museu del Prado rebrà 42,3 milions, un 8,3% més. El Museu Reina Sofia s’endurà un 7,4% més fins a quedar-se 35,7 milions. De tota manera, l’increment més significatiu és el de la Fundació Thyssen-Bornemisza, que creix un 140%: passa de 2,2 a 5,3 milions i pràcticament recupera l’aportació del 2011. Un altre àmbit beneficiat és el cinema, que rebrà un 5,1% més. En canvi, els diners destinats a equipaments catalans i valencians pràcticament no varien respecte al 2014, segons informa Xavier Cervantes.