Els deures de Roma: substituir un arquebisbe que no voldria marxar

BarcelonaEls que treballen amb l’arquebisbe Lluís Martínez Sistach saben que les informacions sobre la seva substitució l’incomoden. Sistach té ganes de continuar al capdavant de l’arquebisbat de Barcelona, li agrada recordar que manté una bona relació amb el papa Francesc, ha viscut moments dolços al càrrec -com la dedicació de la Sagrada Família amb la visita de Benet XVI- i encara té projectes per completar, com el Congrés Internacional sobre la Pastoral a les Grans Ciutats, que al novembre reunirà a Barcelona cardenals i arquebisbes de grans capitals del món. Però Sistach està en temps de reserva des que va fer 75 anys, i el Vaticà ja ha iniciat les consultes per fer efectiva la seva substitució, un procés, però, que podria dilatar-se en el temps. De fet, la Santa Seu pretén escrutar l’escenari polític català abans de prendre una decisió.

Hi ha un primer grup de candidats que, a priori, sembla que parteixen amb més possibilitats pel fet de ser bisbes i exercir ja a Catalunya. En aquesta llista d’aspirants a arquebisbe hi figura Sebastià Taltavull, menorquí i bisbe auxiliar de Barcelona, un home que coneix la diòcesi a fons i que assumeix el discurs que propugna el Papa. Ara mateix és qui té més possibilitats d’assumir les responsabilitats de Sistach. La trajectòria de Taltavull i el seu tarannà són molt reconeguts per diversos sectors i, sense ser català -va néixer a Ciutadella-, comprèn les diferents sensibilitats del país. Un candidat encara més obert al catalanisme, molt ben vist pel sector sobiranista, és el bisbe d’Urgell i copríncep d’Andorra, Joan-Enric Vives. L’elecció de Vives seria benvinguda en un moment en què el dret a decidir ocupa la centralitat del debat polític a Catalunya.

L’opció més conservadora seria la tria de Jaume Pujol, arquebisbe de Tarragona -titular d’un altre bisbat gran-, tot i que la seva pertinença a l’Opus Dei podria ser un obstacle. “Seria una decisió còmoda, però ell rebria la designació amb cert neguit”, apunten fonts coneixedores de l’actitud que adoptaria Pujol. “Barcelona és una plaça molt complicada”, recorden altres fonts coneixedores dels candidats que figuren a les travesses. “I Vives és home polític, sap gestionar les relacions amb les autoritats”, exposen les mateixes fonts. Una elecció que seria interpretada amb més reserves seria la de Josep A. Sáiz Meneses, bisbe de Terrassa i que ja va ser bisbe auxiliar de Barcelona. Natural de Sisante (Conca), Sáiz Meneses coneix la diòcesi, però està més allunyat del catalanisme.

La solució menys habitual

Les fonts consultades per l’ARA entenen que l’elecció d’un bisbe seria la tria més “normal”, tot i que en les consultes iniciades pel Vaticà a través de la nunciatura -l’ambaixada de la Santa Seu a Madrid-, per sondejar un relleu de Sistach, també han aparegut altres religiosos sense aquesta responsabilitat. En alguns cercles ha aparegut el nom d’Armand Puig, degà de la Facultat de Teologia de Catalunya, un candidat sobradament preparat. I determinats sectors també han promocionat el nom de mossèn Joan Costa Bou, vinculat a l’Opus Dei i actual rector de la parròquia de la Mare de Déu de Betlem de Barcelona. Enginyer de telecomunicacions, exerceix de capellà i és teòleg, tot i que defuig el protagonisme.

Altres fonts consultades per aquest diari no descarten que, tenint en compte el tarannà de Francesc, el Papa estigui buscant un candidat que no respongui als cànons de la jerarquia eclesiàstica. És a dir: un sacerdot de mitjana edat, amb marcat caràcter pastoral -no contaminat pel poder o l’estructura curial- i que pugui sumar. Potser la sorpresa serà aquesta. Amb aquest perfil s’està buscant tant a Catalunya com en territoris de missió.