El desballestament autonòmic pren força
Les Balears són el territori de l'Estat que suprimeix més ens públics i el País Valencià és on aquest procés causa més acomiadaments
Barcelona.Cada baròmetre del CIS confirma que els anhels d'autogovern de les comunitats autònomes difereixen molt els uns dels altres. O, més concretament, mentre Catalunya, el País Basc i Navarra reclamen més autogovern, a la resta cada cop hi ha més partidaris de reduir-lo. I els respectius executius autonòmics actuen en conseqüència. En un moment de crisi, tots aposten per racionalitzar i simplificar l'administració pública, però alguns porten aquest objectiu més enllà que d'altres, fins al punt de desballestar bona part del sector públic, retornant voluntàriament competències a organismes del govern central per estalviar recursos.
El procés va començar amb José Luis Rodríguez Zapatero a la Moncloa, a principis del 2010. Totes les comunitats van pactar la supressió de 508 ens públics en dos anys. Ja el 2012 aquest objectiu es va tornar més ambiciós i es va elevar fins als 751 organismes a eliminar, un 31,8% del total existent. Ja llavors va quedar clar fins a on estava disposat a arribar cadascú. D'una banda, Catalunya va comprometre's a reduir el nombre d'ens en un 22,1%, tot i ser la comunitat que en tenia més, 470. A l'altre plat de la balança, les Balears van ser el territori que va mostrar-se més disposat a aprimar-se, desprenent-se d'un 60,2% dels seus 181 ens públics. El País Valencià també es va situar per sobre de la mitjana, comprometent-se a suprimir el 42,1% dels seus 164 ens.
L'informe del ministeri d'Hisenda de compliment d'aquests objectius està actualitzat fins al juliol del 2013 i serveix per mostrar també el pes real dels organismes eliminats. El conjunt de les autonomies preveuen assolir un estalvi total de 4.083 milions d'euros entre el 2011 i el 2013 amb les mesures de reducció d'organismes. Qui en treu més rèdits, però, és el País València, amb un estalvi acumulat de 1.403 milions, cosa que demostra que els ens que ha eliminat el govern d'Alberto Fabra no són poca cosa, sinó que gestionaven força recursos, com Canal 9. Just darrere, s'hi situa la Comunitat de Madrid, amb un estalvi previst de 953 milions.
Tanmateix, la comunitat que ha acomiadat més personal arran dels processos de supressió d'ens seria Castella-la Manxa, amb 3.631 treballadors al carrer. Tot i això, en realitat el País Valencià la superaria, ja que als 3.035 acomiadaments que reflecteix l'informe d'Hisenda caldria sumar-n'hi 952 més de l'ERO a Canal 9, que per ara està paralitzat al jutjat. En total, totes les comunitats han acomiadat 14.168 empleats.
Catalunya blinda els seus ens
Segons el mateix document, Catalunya hauria suprimit ja 70 organismes, 15 més que el País Valencià. Tot i això, l'estalvi acumulat de les operacions és molt inferior en el cas català, de poc menys d'11 milions, 128 cops menys que en el valencià. I això és així perquè, malgrat que el govern d'Artur Mas sempre ha fet bandera de la racionalització de l'administració, els ens eliminats han estat poc rellevants i el procés ha anat més encaminat a reduir els tràmits administratius que a obtenir-ne un estalvi econòmic directe.
Mentre els partits catalans es blindaven davant les pretensions del govern espanyol que la Generalitat suprimís organismes sensibles de l'autogovern o renunciés a competències, diverses comunitats han eliminat els seus defensors del poble, tribunals de comptes o defensors dels consumidors i han inclòs les delegacions a l'exterior dins de les de l'Estat. Així, a més de Canal 9, la Generalitat Valenciana prescindeix del Tribunal de Defensa de la Competència i de l'Institut Valencià d'Estadística, i el Govern Balear renuncia a l'Institut d'Estudis Baleàrics, la Fundació de la Memòria Democràtica i el Consell de la Joventut de les Illes Balears.
Per l'Estat, blindar els toros és racionalització
La Comissió per a la Reforma de les Administracions Públiques va elaborar el 2013 una llista de 219 mesures per evitar duplicitats administratives, simplificar i agilitzar tràmits i reformar organismes. Aquest document va generar polèmica perquè preveia la supressió d'ens autonòmics sensibles com el Síndic de Greuges i la Sindicatura de Comptes. Tot i això, l'informe de compliment que va publicar fa unes setmanes el govern espanyol treu a la llum també que algunes de les mesures previstes tenen poc a veure aparentment amb la racionalització administrativa. Algunes, per exemple, són la llei per regular la tauromàquia com a patrimoni cultural, la creació d'una autoritat per controlar el compliment del dèficit i la supressió del Consell de la Joventut d'Espanya.
