90.000 veus en defensa del dret a decidir al Camp Nou... malgrat tot
L'organització del Concert per la Llibertat ha estat una cursa d'obstacles
BarcelonaOctubre del 2012. Una colla d'artistes es troben al restaurant Bodega Sepúlveda de Barcelona. Hi són, entre d'altres, Gemma Recoder -ànima de la trobada-, Lluís Danés, Gerard Quintana i Bonaventura Clotet. Hi tornen pocs mesos després de l'emotiu concert Les nostres cançons contra la sida en què havien entregat el seu talent al servei de la lluita contra la malaltia. Es plantegen que ha arribat el moment de fer un pas més de compromís amb el país. No hi ha dubte: el Camp Nou és l'escenari idoni per al que ha de ser un esdeveniment amb repercussió internacional. S'ofereixen a les dues principals organitzacions de la societat civil sobiranista: Òmnium, organitzadora de la gran manifestació del 10-J de rebuig a la sentència de l'Estatut, i l'ANC, impulsora de la manifestació per l'estat propi de l'11-S del 2012 que trenca la baralla autonòmica. D'ençà que aquell dia sembren la llavor del Concert per la Llibertat, han passat vuit mesos justos. I moltes il·lusions, però també obstacles. Molts obstacles.
"Durant aquest temps he pensat molts cops que no es faria". Lluís Danés, codirector artístic, amb Gerard Quintana, del concert d'aquest vespre, recorda, ara ja amb la satisfacció del repte assolit, que aquest no ha estat un camí de flors i violes. Més aviat ha estat un camí costerut superat a base d'il·lusió, compromís, perseverança i "tossuderia", explica Recoder a l'ARA. A les dificultats pròpies de l'organització d'un acte d'aquesta magnitud i amb pocs recursos se n'afegia un de més complicat d'esquivar: "La caverna ha posat totes les eines perquè la gent que s'hi dedica s'ho repensés i no sortís bé", constata Danés. No han aconseguit doblegar, però, la determinació dels impulsors i els més de 450 artistes que hi seran.
La resposta d'Òmnium i l'ANC a la proposta, l'entusiasme. El canvi de guió polític s'havia accelerat des de l'Onze de Setembre i calien noves exhibicions de compromís i empenta social al projecte polític més ambiciós en dècades: l'autodeterminació. Segons explica el coordinador de projectes d'Òmnium, Jordi Lon, el Camp Nou havia estat una idea recurrent de feia mesos. "Van confluir diverses idees amb el Camp Nou de fons", explica. Havia arribat el moment de sumar sinergies amb l'ANC, amb qui s'asseien d'entrada per assegurar la viabilitat econòmica d'un esdeveniment que, si no rebia la resposta esperada, podia arribar a posar en perill les entitats promotores. I calia assegurar també el compromís d'artistes que esdevenien "determinants".
Lluís Llach entra a l'escena. Retorna l'esperit del concert de Llach al Camp Nou que el 1985 es converteix en una expressió massiva de la defensa social dels drets nacionals de Catalunya. "Avui projectarem aquell esperit al futur", explica confiat Danés.
La 'llibertat', un concepte inclusiu
Sis anys després de baixar dels escenaris, Llach no dubta a posar-se al servei de la causa que ha estat el seu relat vital. Dóna el sí a Muriel Casals i Carme Forcadell en una trobada a Parlavà per Setmana Santa. Demana només dues coses: esperit inclusiu -d'aquí que es plantegi en defensa de la "llibertat" de decidir- i màxima ambició per projectar la millor imatge del país.
"Màxima ambició", explica Danés, també a l'hora d'imaginar quins artistes volien dalt l'escenari. Per això no van dubtar de convidar-hi, a més de "tots" els artistes del país, estrelles mundials compromeses amb la llibertat dels pobles com Sting, Springsteen, Bono i Peter Gabriel. "L'agenda no ho ha fet possible", tenint en compte que es tracta d'artistes que sovint treballen amb una previsió d'anys vista.
Segons Lon, "el factor temps ha estat el principal obstacle" -el sí del Barça es va fer esperar més del que era previsible- que han hagut d'esquivar. Però a ningú se li escapa a hores d'ara que algunes de les absències, més enllà dels compromisos previs ineludibles, es deuen, relata Recoder, a "pressions increïbles" que expliquen retirades d'última hora. Fins i tot, s'han donat casos d'artistes que han vist com ajuntaments contraris al procés els cancel·laven actuacions pel seu compromís amb el concert. Ara ja res pot frenar el que ha de ser, per Gemma Recoder, un "missatge d'esperança: no hi ha res que aturi la voluntat de llibertat d'un poble".