La declaració unilateral divorciaria CDC i Duran

BarcelonaLa declaració unilateral d’independència (DUI) parlamentària és el botó nuclear que han usat alguns països per esdevenir estat. Si no es fes el 9-N i Artur Mas es presentés a unes eleccions amb la DUI, convertint-les en plebiscitàries, el primer efecte previ a la votació ciutadana i a la sessió parlamentària seria el divorci de Mas amb el seu actual soci Josep Antoni Duran i Lleida.

El líder d’Unió ha advertit Mariano Rajoy que Catalunya s’hi encamina si no pacta la consulta, però també ha dit que no comparteix un escenari que abonen dirigents de CDC. Duran no es presentarà amb aquesta oferta perquè no és independentista i per no jugar al “frontisme”. La direcció d’Unió li dóna suport. Ahir el vicesecretari general, Toni Font, rebutjava explícitament la DUI i afirmava que el 9-N només s’ha de fer si està dins de la legalitat espanyola. I la setmana passada la diputada a Madrid i membre de la cúpula Montserrat Surroca deia a La Vanguardia que la DUI era una línia roja que no es pot traspassar, igual que “la legalitat” -espanyola- i la sortida de la UE. Duran no vol tampoc anar amb ERC, partit amb el qual manté una mala i recíproca relació.

Duran tem que el veto al 9-N aboqui Mas i CDC a convocar eleccions, aliar-se amb ERC i comprometre’s a fer una DUI. És un dels motius que el van dur a finals de juny a plantejar la “refundació” del seu espai polític i que explica la renúncia aquells dies a la secretaria general de CiU. La mateixa paraula fa servir CDC des del cas Pujol, que ha desposseït de porpra el seu fundador i factòtum ideològic. En el cas convergent, canviar Unió -amb qui es presenten juntes des del 1978- per ERC, com van plantejar-se a les europees, donaria sentit a refundar-se.

Duran afirma que ha temptejat ja el terreny i ha fixat per al novembre -quan el 9-N estigui ja resolt- una conferència ideològica per activar un projecte entorn d’Unió per recuperar “la centralitat” que CiU hauria perdut. Però descartar l’aposta independentista no genera unanimitat al partit malgrat la mà de ferro del líder. El sector renovador i sobiranista, que lidera Toni Castellà, va pactar amb Duran en l’últim congrés, el 2012, però ara pressiona per defensar el sí-sí i refundar el partit allunyant-lo dels lobis i el poder econòmic i fent-lo més transparent.

Davant un divorci Mas-Duran, que el setembre del 2012 van pactar continuar junts només fins a la consulta, faltarà veure què fan els menys connotats, com la vicepresidenta Joana Ortega, Núria de Gispert, Francesc Gambús i Joan Rigol. El conseller d’Agricultura i secretari general, Josep M. Pelegrí, és un escuder fidel de Duran i el d’Interior, secretari general de CiU i president del consell nacional, Ramon Espadaler, n’és successor in pectore.

CDC, canvi a fons i primàries

A CDC va obrir el meló de la refundació el coordinador general, Josep Rull, hores després de la confessió d’evasió fiscal de Pujol. Ho va presentar com una operació per afermar-se al sobiranisme, i ser més transparents, horitzontals i progressistes. Fins i tot es parla de canviar sigles. Unes intencions que, pel fons o el moment, no generen consens total. Al partit situen el congrés de refundació per enterrar el pujolisme el febrer del 2015 si no hi ha plebiscitàries i després de les municipals del maig si n’hi ha. Pel que fa als noms, ningú qüestiona que Mas sigui, si es donen les condicions, el candidat, però triar el pròxim via primàries sembla inajornable.