Daniel Hikaru “No crèiem que un mur fos tan horrorós”
Munic“Sóc el Daniel Hikaru Grote. Vaig néixer el 23 de febrer del 1989 a Berlín Wilmersdorf, a l’Oest, i torno a viure a la capital després d’estudiar a Würzburg (a l’estat de Baviera) teoria de la música. El meu pare, violinista, i la meva mare, una pianista japonesa, es van conèixer durant els estudis.
”El dia que va caure el Mur els meus pares em van deixar a casa per anar a celebrar-ho. El meu pare sovint m’explica de col·legues seus que van fugir de l’Est amb instruments musicals que com que eren cars van ser escorcollats amb desconfiança pels soldats fronterers.
”És per aquesta mena d’històries que recordo que el meu pare era de l’Oest. Per mi, però, no hi ha diferències entre ser educat a l’Est o a l’Oest. L’època de la República Democràtica Alemanya és part de la nostra història, i per això és absolutament necessari que fem una mirada autèntica dels fets passats i que Alemanya enllaci bé el passat, el present i el futur.
Aliens als fets
”El tema de la caiguda del Mur, però, no es discuteix gaire obertament. A l’escola ho vam tractar sovint, però de més joves no podíem imaginar-nos per què un mur podia ser tan horrorós. Per a nosaltres les fronteres han sigut sempre obertes i no diferenciem ni valorem les persones pel seu origen. Precisament a Berlín ens hem acostumat a trobar-nos persones de diferents cultures”.
