La crisi i el dopatge torpedinen el projecte de Madrid

BarcelonaLa derrota de la tercera candidatura olímpica consecutiva de Madrid -la quarta en total si recordem l'intent franquista dels anys 60- ha estat el cop més dur rebut mai pel projecte olímpic madrileny. La frase "Ara o mai", pronunciada per membres importants de la candidatura, s'ha convertit en un llast per als responsables d'un projecte que es creia guanyador i que ha fracassat amb més mal resultat de vots que en les dues anteriors aventures. Diferents claus poden explicar el fracàs de Madrid i el triomf de Tòquio.

1. La crisi El COI ha apostat pels diners del Japó i no per la crisi de Madrid

Terrence Burnes, l'home que segons algunes informacions ha cobrat dos milions d'euros per liderar la campanya de Madrid 2020, va ser molt clar des de l'inici sobre quina era una de les claus per intentar guanyar: "Tothom identifica Madrid amb la crisi. Cal capgirar l'argument i jugar amb aquesta idea a favor". Madrid, doncs, ha projectat la imatge de ser la candidatura més econòmica, ja que tenia el 80% de les instal·lacions fetes. El concepte candidatura low cost , però, ha fet mal. El Comitè Olímpic ha percebut que Madrid, l'Ajuntament més endeutat d'Espanya, necessitava els Jocs per no enfonsar-se, com una taula de salvació. "El COI ha reconegut l'esforç fet per tenir tot el pressupost organitzat, amb els diners a punt per ser invertits", celebra el cap de la candidatura japonesa, Tsunekazu Takeda, en un missatge amb doble sentit. S'ha apostat per Tòquio perquè la capital japonesa s'identifica amb solvència. El Japó, malgrat la crisi, segueix sent de les economies més fortes i té un fons de provisió amb més de 4.500 milions d'euros. Madrid va anunciar que gastaria només 1.500 milions. El moviment olímpic, però, no volia una candidatura low cost . Volia una candidatura solvent. I a la família olímpica tothom sap que últimament Espanya no pot ni pagar el viatge als Mundials a molts dels seus atletes.

2. Dopatge El Japó és modèlic en aquest aspecte, no com Espanya

Diferents membres del COI van insistir molt durant les presentacions de les candidatures en la relació d'Espanya i Turquia amb el dopatge. Casos com la famosa operació Port han fet mal a l'esport espanyol, identificat amb el dopatge. Adam Pengilly, de la comissió d'atletes del COI, va preguntar per la desaparició de proves claus, com bosses de sang. Altres membres del COI van qüestionar el paper de les autoritats espanyoles en aquest tema. Les respostes del president del Comitè Olímpic Espanyol, Alejandro Blanco, no van aconseguir canviar la percepció al voltant del dopatge, un dels punts en què el moviment olímpic es vol mostrar inflexible. Els membres de la candidatura espanyola es van queixar d'aquestes preguntes, tal com ja van fer fa vuit anys per les preguntes sobre els atemptats d'ETA, ja que consideren el cas tancat i creuen que a Turquia encara és pitjor. Però el problema de Madrid no era Turquia, sinó que era el Japó. Malgrat que Espanya ha anunciat que treballarà més durament contra el dopatge, a la família olímpica hi ha la percepció que Espanya ha trigat molt a actuar i li costa fer autocrítica en aquest aspecte. L'esport japonès no té cap precedent d'esportista olímpic involucrat en un cas de dopatge i és modèlic en aquest aspecte.

3. Geopolítica Apostar pel Japó és obrir el camí per als Jocs de París o Berlín

Enviar els Jocs Olímpics del 2020 a l'Àsia obre un escenari clar per al 2024: els Jocs es faran gairebé segur en terres europees. París ja ha anunciat que vol ser la seu per celebrar el centenari dels Jocs del 1924, i Roma i Berlín ho mediten. Un triomf de Madrid hauria tancat la porta a tots aquests projectes, ja que no s'haurien organitzat dos Jocs consecutius a Europa (2020 i 2024).

4. La imatge Tòquio ha utilitzat en positiu el cas de Fukushima

Més enllà de la incapacitat de certs polítics per parlar anglès, al COI no han agradat les filtracions dels membres de la candidatura madrilenya a la premsa en què s'afirmava que tenien el suport de més del 50% dels votants. Segons el diari El Mundo , el president del Comitè Olímpic, Jacques Rogge, va parlar amb Juan Antonio Samaranch, membre de l'executiu, per demanar explicacions sobre aquestes informacions. Casos així han fet mal a una candidatura que ha intentat sense sort convertir la crisi en una arma a favor. Tòquio, en canvi, només tenia un problema: la radiació de Fukushima. I ha tocat la fibra dels membres del COI convertint els Jocs en un acte de superació. Madrid, en canvi, no ha projectat la imatge que volia i de cara al futur ja s'ha tirat pedres a la seva teulada amb declaracions com les de l'exatleta Fermín Cacho i el tenista Feliciano López, que han acusat el COI de ser un organisme poc net per haver preferit Tòquio, la candidatura que era la gran favorita des de feia setmanes, tot i que els membres de la candidatura madrilenya afirmaven off the record fins al final que tenien moltes opcions. De fet, ho creien. Per això l'expedició enviada a Buenos Aires era de 200 persones que volien sortir a la foto.