La convocatòria es formalitzarà entre la Diada i la Mercè

BarcelonaAmb el calendari a la mà, queden exactament 330 dies perquè se celebri la consulta sobiranista a Catalunya. Abans que arribi el 9 de novembre del 2014, però, queda encara una intensa feina parlamentària i logística a fer per deixar-ho tot a punt. El primer trimestre de l'any vinent serà clau per bastir el marc legal que ha de donar cobertura a l'assenyalada cita amb les urnes. El moment de màxima intensitat es viurà ja en el tram final de l'any, quan poc després de l'Onze de Setembre, pels volts del referèndum que se celebrarà a Escòcia el 18 de setembre, Artur Mas signi el decret de convocatòria, que desencadenarà amb tota seguretat una tempesta política a Madrid.

Petició al Congrés

El Parlament ho aprova al gener i un mes després es debat a Madrid

Ja s'acosta la primera batalla per la consulta a les Corts. Ahir les forces del dret a decidir -CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP- van registrar al Parlament la proposició de llei per demanar el traspàs de les competències per poder convocar un referèndum, invocant l'article 150.2 de la Constitució, que regula les transferències a les autonomies. Es tracta d'una proposta d'un únic article, en què se sol·licita que es delegui a la Generalitat la capacitat per organitzar un "referèndum consultiu", dins dels "termes que s'acordin amb l'Estat". Abans d'aprovar-se la iniciativa per la via ràpida -en lectura única- en un ple al gener i viatjar cap a Madrid, el text passarà el filtre del Consell de Garanties Estatutàries, per confirmar-ne la legalitat.

La proposició de llei aterrarà al Congrés de Diputats al febrer. Seran els diputats catalans de CiU, ERC i ICV-EUiA els que s'encarregaran de tramitar la petició de traspàs, amb una proposició signada conjuntament. Els diferents grups parlamentaris disposen d'unes quotes per poder introduir periòdicament les seves iniciatives en l'ordre del dia dels plens, sense que els grans partits ho puguin impedir. En aquest cas, per evitar que la mesa de la cambra -controlada pel PP- pugui bloquejar-ne la tramitació, el grup parlamentari de CiU s'ofereix a canalitzar-la a través de la seva quota. Això implica que la proposta catalana es podria debatre al Congrés en el segon ple de febrer. Els diputats de la majoria absoluta del PP, però també els del PSOE i altres forces com UPyD, ja esmolen els ganivets per fer-la fracassar.

Llei de consultes

S'aprovarà a finals de febrer o març, però Rajoy la pot impugnar

Si, com és més que previsible, el Congrés trinxa la petició catalana per poder convocar un referèndum, s'activarà el marc legal alternatiu: la llei de consultes que està tramitant el Parlament. La ponència que l'està redactant ha avançat en les últimes setmanes amb més lentitud de la prevista, en bona mesura a causa del fet que els diferents partits es miraven de reüll i era complicat trobar una entesa en els punts espinosos. Això pot donar un tomb, segons fonts de la ponència, ara que ja s'ha pactat la pregunta, perquè s'ha clarificat l'estructura de la consulta.

Ara les previsions passen per enllestir el text de la llei al gener, un cop s'iniciï el nou període de sessions en tornar de les vacances de Nadal. Els grups que promouen la llei podrien demanar dictamen al Consell de Garanties Estatutàries, per mirar d'aconseguir un aval jurídic al text. Un cop superat aquest examen, la llei seria aprovada al Parlament, en l'últim ple de febrer o ja al març.

Tot i el segell de legalitat que atorgués el Consell de Garanties, la llei catalana podria veure's torpedinada pel govern de Mariano Rajoy. L'executiu central podria impugnar-la davant del Tribunal Constitucional (TC), que l'hauria de suspendre per almenys un termini temporal de cinc mesos. Els ponents catalans pretenen elaborar un redactat impol·lut, inatacable jurídicament, que posi les coses difícils als magistrats del TC.

Cens i logística

Uns 20 tècnics del Govern ja treballen en els preparatius

Si no es pot comptar amb la col·laboració de l'Estat per a l'organització de la consulta, la Generalitat es trobarà un seguit d'obstacles logístics que haurà de resoldre abans del 9 de novembre. Caldrà, per exemple, adquirir tot un contingent d'urnes -si l'administració central no cedeix les que s'utilitzen en cada cita electoral-, desplegar un sistema fiable de vot electrònic i crear un cens propi. La Generalitat ha reservat una partida de cinc milions d'euros als pressupostos de l'any que ve, que s'haurà d'ampliar si l'Estat no hi aporta ni un cèntim. La vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, va explicar ahir que un equip d'una vintena de tècnics del seu departament ja treballa en els preparatius.

Decret de convocatòria

Mas convocarà la consulta en una data pròxima a la cita escocesa

Per poder celebrar la consulta el 9 de novembre del 2014, caldrà que Mas signi el decret de convocatòria unes setmanes abans. El termini encara no està del tot definit; de fet, dependrà del marc legal que empari la cita amb les urnes. En el cas d'unes eleccions ordinàries, el president de la Generalitat ha de convocar-les amb una antelació mínima de 54 dies, mentre que la llei espanyola de referèndums fixa un termini mínim de 30 dies. En tot cas, segons fonts de la Generalitat, la convocatòria es faria entre la diada de l'Onze de Setembre i la festa major barcelonina de la Mercè, el dia 24 del mateix mes. Per tant, es faria pels volts del referèndum independentista d'Escòcia, previst per al 18 de setembre.

El decret que firmi Artur Mas serà combatut per Rajoy amb totes les armes legals, sense descartar la suspensió de l'autonomia. Però l'estampa del govern espanyol intentant dinamitar una consulta democràtica a Catalunya, mentre a Escòcia se celebra amb plena normalitat un referèndum similar, pot comportar-li un sever cost d'imatge a escala internacional.

A Catalunya, mentrestant, caldrà que els partits s'asseguin a decidir si mantenen la convocatòria malgrat el veto estatal o si s'esperen a unes eleccions plebiscitàries. Serà l'hora d'activar el pla B.