La querella contra Mas cohesiona el pol sobiranista i es gira contra el PP

Barcelona“La impugnació del nou #9N per part del PP és l’acte de miopia política més gran des del recurs contra l’Estatut. És un error majúscul”. El diputat del PSC al Congrés Francesc Vallès va piular aquest clarivident missatge el 31 d’octubre intuint que el recurs al TC es podria convertir en un bumerang de conseqüències molt inquietants per a algú partidari de la unitat d’Espanya com ell. El temps li ha donat la raó. La presentació al TSJC de la querella contra el president Artur Mas, la vicepresidenta Joana Ortega i la consellera Irene Rigau pel 9-N va desfermar ahir una onada de solidaritat que va traspassar els límits del sobiranisme, que ja la donava per descomptada i fins i tot l’esperava. Els més preocupats, sens dubte, eren els que se situen en el no man’s land que encara hi ha entre l’unionisme i l’independentisme. Un bon exemple era aquest tuit de la diputada del PSC Rocío Martínez-Sampere: “Cada dia més impossible l’equidistància. Suport al president i a les conselleres”.

Un altre representant d’aquest sector, Josep Antoni Duran i Lleida, reconeixia que la querella “fa més difícil encara el diàleg”, tot i que exhortava a intentar-ho “per penúltima vegada” i reclamava “ finezza ”. La resposta de Duran va ser molt tèbia si tenim en compte la gravetat del fet d’ahir: la Fiscalia General de l’Estat es querella contra un membre del comitè de govern d’Unió Democràtica. En condicions normals això hauria d’haver sigut casus belli amb qualsevol govern espanyol. Duran, en canvi, ni tan sols es va autoinculpar.

El dirigent democristià se situava així en una estratègia similar a la del govern espanyol, que ahir intentava treure ferro a un fet inèdit en la història catalana recent (al cap i a la fi la querella contra Pujol per Banca Catalana era per fets anteriors a la seva arribada a la presidència). La vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, va voler deixar clar que el diàleg institucional continuarà malgrat la querella. És evident, però, que l’executiu espanyol ja no vol fer tractes amb Mas i a partir d’ara buscarà la manera de comunicar-se directament amb els catalans ignorant el Govern i els representants polítics catalans. “Nosaltres també som govern de Catalunya”, va dir abans de confessar que el seu objectiu és traslladar els seus missatges “sense intermediaris”. L’estratègia és clara: a partir d’ara el PP obviarà la Generalitat en tot el que pugui i evitarà qualsevol foto amb el querellat Mas. El ministre català de Rajoy, Jorge Fernández Díaz, no podia ocultar ahir la seva satisfacció al costat de la vicepresidenta.

Les contradiccions del PP

El PP és conscient que la querella alimenta la pulsió independentista de molts catalans, però també necessitava taponar la via que se li havia obert per la dreta arran de la celebració (i l’èxit no reconegut) del 9-N. És en aquest difícil equilibri que es mou el PP, que s’ha trobat en la típica situació trampa en què és impossible no sortir-hi perdent per alguna banda. Cedir a les pressions del sector dur del partit li ha fet perdre el suport del PSOE i també pot tenir costos en l’àmbit internacional, on les principals capçaleres reclamen diàleg i rebutgen la via repressiva amb Catalunya.

La frase que resumeix més bé aquest dilema la va pronunciar el diputat del PP Santi Rodríguez, quan va voler circumscriure l’acció de la fiscalia en la “normalitat democràtica”, quan és evident que una querella criminal contra un president, de “normal”, no en té res.

De fet, a partir d’ara s’obre una etapa d’excepció en la política catalana en què el sobiranisme (uns amb més entusiasme que d’altres) es disposa a aprofitar la querella per ampliar la base social independentista. “El procés continua. No volem ser en un estat que es querella per facilitar la llibertat d’expressió”, va declarar a l’ACN el conseller de la Presidència, Francesc Homs. El portaveu de CiU al Parlament, Jordi Turull, va denunciar una “persecució política” que tindrà “efectes contraris”.

A qui beneficia la querella?

Tot i ser conscients que la querella reforça encara més el protagonisme d’Artur Mas, la resta de partits pro consulta es van sumar a la censura. El diputat d’ERC Oriol Amorós va concloure que l’estat espanyol “deixa de ser el nostre estat i passa a ser un estat que ens va en contra”. ICV-EUiA va criticar que es “judicialitzi la política” mentre que la CUP va veure en la querella una mostra de la “debilitat de l’Estat”.

Però, com dèiem, hi havia més inquietud en el camp socialista, que ahir comptava amb la presència del secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, per marcar distàncies amb el PP. “No és moment de querelles, sinó de diàleg i acord”, es va limitar a dir. Més explícit va ser el portaveu parlamentari, Maurici Lucena, que es va mostrar “trist i decebut” per la querella, però va reconèixer que el que més li molestava era que acabaria beneficiant electoralment un Mas “que porta dies de celebració”.

Els càlculs de CiU

Precisament, a CiU l’èxit del 9-N combinat amb l’efecte de la querella ha fet canviar algunes percepcions respecte al futur immediat. Mas, consideren, n’ha sortit reforçat com a líder del procés sobiranista, torna a tenir la paella pel mànec i opcions reals de tornar a guanyar unes eleccions en solitari (tal com pronosticava l’enquesta d’ahir d’ El Periódico ). La massiva campanya d’autoinculpacions a la xarxa i les mostres de solidaritat amb el Govern són la mostra que la iniciativa legal ha tingut ja un efecte rebot per al govern espanyol. Ara, però, cal veure com s’aprofita aquest impuls per encarar la fase final del camí cap a l’estat propi. Aquest cap de setmana Mas està tancat preparant el seu discurs de dimarts amb més trumfos que mai a la butxaca.