La consulta viatjarà al Congrés el febrer del 2014

BarcelonaLa partida del dret a decidir entrarà en una nova -i convulsa- fase a principis del 2014. CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP estan ultimant la fórmula per plantejar a Madrid la petició formal del Parlament per poder organitzar un referèndum sobiranista a Catalunya l'any vinent. El xoc al Congrés, segons diverses fonts de la negociació consultades per l'ARA, es produirà al mes de febrer o, a molt estirar, al març.

La bel·ligerància del PP i també del PSOE envers la consulta fa preveure un no rotund. El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ja ha deixat clar que no pensa "negociar" res que afecti l'article 1.2 de la Constitució -"la sobirania nacional resideix en el poble espanyol"-, i la socialista Carme Chacón fins i tot ha cridat a unir forces contra el procés català, com va passar amb el pla Ibarretxe. El tràngol d'anar a Madrid a demanar poders per exercir el dret a decidir donarà pocs fruits pràctics, però tindrà la virtut d'acumular un nou cop de porta al procés democràtic endegat a Catalunya i legitimar els següents passos a fer.

De moment, però, el focus de discussió encara és al Parlament. Els negociadors dels grups favorables a la consulta van aprofitar el ple de dimecres i dijous per intensificar els seus contactes a fi de triar quina fórmula utilitzen per traslladar a les Corts la petició de la consulta. En les pròximes hores continuaran els missatges i les trucades per intentar rubricar un acord en la reunió de dilluns de la comissió parlamentària del dret a decidir. La fórmula serà aprovada en ple a finals de novembre o a principis de desembre.

Consens sobre la via del 150.2

Després de demanar consell als serveis jurídics de la cambra catalana i a altres experts, els grups han consensuat el contingut concret de la petició. D'entre les possibles vies legals que havia identificat el Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN), s'ha decidit reclamar el traspàs de la competència per convocar referèndums, invocant l'article 150.2 de la carta magna, que justament regula les transferències a les autonomies.

Els serrells que queden per pactar tenen a veure amb l'embolcall parlamentari que es dóna a la iniciativa. Es tracta d'un debat aparentment tècnic, però amb conseqüències decisives pel que fa al calendari de tramitació. D'opcions, a grans trets, n'hi ha tres. La primera és aprovar a Catalunya una proposició de llei -per la via ràpida, en lectura única- i traslladar-la al Congrés. Seria l'elecció més solemne, però té un greu inconvenient: a la cambra baixa hi ha en aquests moments mitja dotzena de propostes de Parlaments autonòmics a l'espera de ser debatudes, així que la catalana es posaria a la cua i el temps d'espera podria ser d'un any o fins i tot més. Tot dependria de la mesa del Congrés, on el PP té majoria absoluta. Per això aquesta opció està descartada.

Els tràmits anirien molt més ràpids si el Parlament aprovés una resolució -que té menys rang que una llei- i els diputats de CiU, ERC i ICV-EUiA al Congrés la fessin seva, per convertir-la en una proposició no de llei, que es debatria al febrer. Una tercera alternativa passa per aprovar una proposició de llei al Parlament i que els diputats catalans la tramitin al Congrés: el debat en aquest cas es faria al març.

Una drecera al Congrés

La mesa del Congrés té autoritat sobre l'ordre del dia dels plens, però per evitar que només s'hi debatin propostes de les forces majoritàries, la resta de grups disposen de quotes per sotmetre a votació les seves iniciatives. I aquesta seria la drecera per burlar un eventual bloqueig del PP a la petició catalana. A CiU li correspon incloure una iniciativa en el segon ple del febrer, i els partits estudien aprofitar-ho per encabir-hi la proposició de llei conjunta.

L'ideal, a ulls dels negociadors catalans, seria aconseguir que la mesa permetés a tres representants del Parlament defensar la proposició de llei catalana des de la tribuna d'oradors. Així ho van poder fer Artur Mas, Manuela de Madre i Josep-Lluís Carod-Rovira per presentar la proposta de nou Estatut aprovada a Catalunya el 30 de setembre del 2005. Però aquest cop, si s'utilitza la drecera, no hi podrien intervenir i ho haurien de fer diputats a les Corts. En tot cas, els partits encara han d'acabar d'avaluar els riscos de dilació si s'opta per la proposició de llei. El control dels tempos serà essencial, tenint en compte que l'objectiu és fer la consulta sobiranista la segona meitat del 2014. La previsió és que la discussió del referèndum arribi, per tant, al febrer o, estirant-ho molt, al mes de març.

Un marc legal alternatiu

Les forces pel dret a decidir volen esgotar primer la via estatal de l'article 150.2 per emparar la consulta. Però un cop es tanqui la porta -com és imaginable- tenen previst activar el marc legal alternatiu: la llei catalana de consultes. Aquesta norma ha de permetre convocar una consulta sense necessitat de demanar autorització a l'Estat. Els treballs d'elaboració a la ponència del Parlament avancen amb menys celeritat de la prevista inicialment i la seva aprovació definitiva podria produir-se a finals de gener o ja al febrer.

En paral·lel, abans de finals d'any el Parlament s'ha compromès a anunciar la data i la pregunta de la consulta, un front negociador que s'abordarà al desembre. El procés sobiranista entra en la fase decisiva de la seva concreció.

El PSC no formarà part del front comú català que demanarà a Madrid el traspàs de la competència per poder organitzar un referèndum a Catalunya. Tot i les converses inicials amb els socialistes per temptejar la seva posició, finalment el PSC s'ha quedat al marge de la negociació per determinar el marc legal que se sol·licitarà al Congrés per emparar la consulta. Dijous, el mateix primer secretari del PSC, Pere Navarro, ja va advertir que el seu partit "no donarà suport a cap proposta que no vingui d'una negociació i un acord amb el govern de l'Estat".