El Constitucional avala la retallada de Bauzá al català

Palma / MadridImmers en un conflicte social sense precedents per la seva política lingüística i educativa, el president balear, José Ramón Bauzá, rep una mica d'aire. L'hi dóna el Tribunal Constitucional (TC), de majoria conservadora, que, en una sentència, avala la seva llei de funció pública que elimina l'exigència del català per poder treballar a l'administració de les Illes. L'alt tribunal va desestimar ahir el recurs presentat per cinquanta senadors socialistes contra aquesta norma i va confirmar-ne la constitucionalitat. Els magistrats de caràcter conservador consideren que no hi ha discriminació cap al català, perquè entenen que no hi ha un tractament preferent del castellà. És a dir, que ara estan en el mateix nivell. En canvi, dos vots particulars demolidors signats per quatre membres considerats progressistes veuen una clara inconstitucionalitat en la que va ser la primera ofensiva de Bauzá contra el català. En les tesis discrepants s'arriba a dir que la sentència "ratlla l'arbitrarietat" i que "només s'han ponderat els arguments" del Govern Balear.

La llei de funció pública, aprovada el juliol de l'any passat per la majoria absoluta del PP al Parlament balear, va provocar que els populars perdessin un diputat a la cambra, el batlle de Manacor, Antoni Pastor, ara al PI. La seva aplicació suposa que es deixin d'exigir coneixements de català en les proves d'accés a l'administració o per promocionar-se internament. El que fins llavors era un requisit passa ara a ser únicament un mèrit, i no només a l'administració autonòmica, sinó també a les dels consells i els ajuntaments, tot i que -com avala la sentència- és una decisió de cada institució i la majoria de pobles illencs (fins i tot del PP) mantenen el requisit del català en les ofertes d'ocupació pública, i deixen constància així el divorci existent entre el Govern Balear i els municipis pels criteris lingüístics.

Només els empleats que facin tasques d'atenció al públic estan obligats a conèixer el català a totes les Illes, a més del món educatiu, amb el qual ara Bauzá està en guerra pel decret trilingüe i la llei de símbols, una norma que es va treure de la màniga per evitar els llaços quadribarrats que van sorgir a les escoles per mostrar el seu rebuig a la llei avalada ahir pel Constitucional.

La norma també permet oficialitzar topònims en castellà mantenint alhora el nom en català, una mesura a mida perquè l'Ajuntament de Maó, controlat pel PP, pogués fer servir el nom de Mahón.

Contra aquesta normativa, els socialistes van presentar un recurs al Constitucional el 18 d'octubre passat, i menys d'un any després el Tribunal respon. Una rapidesa inusual, i més tenint en compte que el TC es va renovar al mes de juny. La sentència, que no té l'aval de tots els seus membres, dicta que "no hi ha inconstitucionalitat a tenir el coneixement de català com a mèrit" perquè no hi ha "discriminació per la inexistència d'un tractament preferent del castellà sobre el català". També justifica que la modificació legal es produeix en un context "d'àmplia implantació del coneixement del català" gràcies al sistema educatiu. Per la vicepresidenta del TC, Adela Asua, que signa en solitari un vot particular, aquest no és un argument vàlid perquè el que s'havia de resoldre era si la legislació garanteix "suficientment" el dret estatutari d'emprar el català, no si hi ha altres formes per garantir el dret lingüístic.

Llei contra el català

Per la magistrada basca la sentència "parteix d'una construcció inadequada". Al seu entendre, l'escrit dels conservadors reconeix "un canvi de política lingüística a les Balears que es tradueix en una clara voluntat de temperar, frenar i fins i tot reconduir el procés de normalització lingüística del català". Per Asua, "ni metodològicament ni materialment és correcte que aquest Tribunal assumeixi acríticament la legitimitat d'aquest canvi".

La sentència aboca, en forma de cascada, la jurisprudència que hi ha referent a la llengua, tant si té a veure amb l'objecte del recurs com si no, fins al punt de parlar de la sentència contra l'Estatut català que va vetar que la llengua pròpia fos "preferent". La tesi de la majoria és que "no es pot identificar una postergació del català pel fet d'equiparar les dues llengües com a llengües d'us normal en l'àmbit administratiu i oficial". Precisament el que també li retreuen els vots particulars que consideren que aquest dret no està garantit, perquè, a més d'ignorar el caràcter oficial del català que dicta l'Estatut illenc, és necessari un cert nivell de coneixement del català perquè "un funcionari pugui exercir adequadament la seva tasca".

El TC va considerar suficients el llistat de llocs de treball públics que obligatòriament han saber català. La queixa d'Asua és que són molt pocs per poder garantir el dret dels ciutadans a dirigir-se a l'administració en la llengua que vulguin. A més de poder fer tota la tramitació en català, troba a faltar que puguin gaudir de serveis sanitaris, socials o de seguretat en la seva llengua.

L'altre vot particular, signat per tres magistrats (Juan Antonio Xiol, Encarna Roca i Fernando Valdés), defensa la inconstitucionalitat de l'article 44 de la llei de funció pública perquè no respecta el deure de l'administració autonòmica de tramitar els procediments en la llengua elegida per l'interessat. A més, creu que no és compatible "amb el respecte que mereix una llengua oficial ni amb el deure de garantir-ne el seu ús normal".

Per Bauzá, el dictamen és una "bona notícia" que demostra que no discrimina al català. Ara la sentència és un aval a la seva política lingüística, que ha provocat una vaga indefinida de mestres i un rebuig social sense precedents. Els socialistes, com es podia esperar, van lamentar la notícia pocs dies després d'haver anunciat un altre recurs davant el TC contra el decret trilingüe. Per la coalició Més, no és altra cosa que una sentència "política".