Consens per exigir a Wert que retiri la seva reforma
La cimera entre els partits i la comunitat educativa presidida per Mas va reflectir el consens que blinda la immersió lingüística. Rigau negociarà amb Wert el mandat d'exigir la retirada de l'atac al català
BarcelonaRetirada o desobediència. Amb aquest mandat va sortir ahir la consellera d'Ensenyament en funcions de la reunió amb la comunitat educativa i els partits polítics que avalen la llei d'educació de Catalunya (LEC). En una trobada solemne al Palau de la Generalitat de Catalunya presidida pel president en funcions, Artur Mas, el consens va ser absolut en defensa del model d'immersió lingüística a les escoles catalanes, que posa en perill l'avantprojecte de llei de millora de la qualitat educativa (Lomce) del ministre José Ignacio Wert.
CiU, el PSC, ERC, ICV-EUiA i la CUP -que es va presentar a la reunió malgrat no haver-hi estat formalment convidada i finalment hi va poder participar- van fer seva la declaració aprovada pel plenari del Consell Escolar de Catalunya, que reclama la "retirada" de l'avantprojecte "o, si escau, la seva substitució per una nova redacció conforme al que disposen l'Estatut i la LEC". La comunitat educativa considera la Lomce "inacceptable" perquè "menysté" el català i "és inconsistent amb la realitat educativa catalana".
Amb aquest "ampli aval" polític i social, la consellera en funcions anirà divendres mateix a Madrid a negociar amb el ministeri i exigir "la retirada tant de la part del projecte que ataca la immersió lingüística com la que afecta les competències catalanes", en atribuir a l'Estat la potestat per decidir el 100% dels continguts de les matèries troncals i per fer revàlides al final de cada etapa educativa.
Nou esborrany, cap canvi
De fet, segons la consellera, el ministeri -que s'està reunint per separat amb cada autonomia- va proposar que la reunió fos dimarts d'aquesta setmana, però Rigau va preferir esperar a fer-ho després de la cimera dels partits i el Consell Escolar.
Ahir mateix a les sis de la tarda, mentre se celebrava la reunió, el ministeri va enviar a la conselleria un nou esborrany de l'avantprojecte amb modificacions de forma, però que manté l'obligació de la Generalitat de pagar l'escola privada a les famílies que reclamin l'escolarització en castellà. "Qualsevol contraproposta que faci el ministeri no serà acceptada sempre que mantingui la separació dels alumnes en aules o en centres diferents per raó de llengua", va advertir Rigau, alhora que es mostrava disposada al "diàleg" amb el ministeri sobre aquestes bases. Però de la reunió en va sortir també amb el mandat que, en cas que Wert aprovi la reforma tal com està plantejada avui, la nova llei educativa estatal "no s'acati" i a Catalunya "s'apliquin la LEC i l'Estatut".
Precisament aquest va ser el clam que va néixer, amb matisos, de les intervencions de tots els partits un cop acabada la cimera. "Ens emplacem a poder actuar de manera unilateral respecte a allò que és el marc competencial i articulat a través de la LEC", va reflexionar Oriol Pujol, el secretari general de CDC. Aquest afirmació va rebre el vistiplau d'Oriol Junqueras, el president d'ERC, i de Joan Bargalló, exconseller en cap del primer govern tripartit, que ahir va reaparèixer a la primera plana política. La proposta d'ERC de portar la defensa de la immersió al Parlament Europeu va ser acceptada també en la reunió.
Els matisos més prudents els va aportar Pere Navarro, el primer secretari del PSC, que va comparèixer amb l'exconseller del ram Joan Manuel del Pozo. Navarro no va abraçar obertament el desacatament de la llei espanyola si s'acaba aprovant -"En democràcia cal complir les normes", va defensar-, però va obrir la porta a buscar "sistemes legals" per fer prevaldre la llei catalana per davant de l'espanyola. Abans, però, del tràmit al Congrés, els partits presents a la reunió van acordar que intentaran pactar esmenes conjuntes en l'àmbit lingüístic. El discurs social el va posar ICV, que va criticar la proposta de Wert tant per l'atac a la immersió com pel seu component ideològic "ultraconservador".
La CUP, en la seva estrena en una cimera de partits, ho va aprofitar per donar una recepta trencadora: que Espanya no legisli sobre competències catalanes fins a la consulta d'autodeterminació. Dur la reforma al Tribunal Constitucional és un altre as a la màniga que es guarden a les seus de tots els partits favorables al model d'escola en català.