La compra de partits, la cara fosca del Mundial

JohannesburgIbrahim Chaibou, un àrbitre de futbol, va entrar en un banc d’una petita ciutat sud-africana amb una bossa plena de bitllets de 100 dòlars, 100.000 dòlars en total. La quantitat del dipòsit era tan elevada que una de les empleades de l’oficina bancària va obsequiar Chaibou amb unes monedes commemoratives que duien el retrat de Nelson Mandela. Més tard, aquella mateixa nit del mes de maig del 2010, Chaibou va arbitrar un partit d’exhibició entre Sud-àfrica i Guatemala com a preparació per al Mundial. Fins i tot per a un aficionat poc entès les seves decisions resultaven sospitoses: va xiular dos penals per mans, encara que la pilota no havia arribat a tocar les mans de cap jugador.

Segons un informe intern i confidencial de la FIFA, Chaibou, procedent del Níger, va ser escollit per arbitrar el partit per una empresa amb base a Singapur que serveix de pantalla per a les màfies que compren partits. L’informe, al qual ha tingut accés The New York Times i que no s’ha fet públic, posa en qüestió la vulnerabilitat del Mundial de futbol davant la compra de partits.

Els amistosos del 2010

L’informe assegura que les màfies que compren partits arriben fins a les més altes instàncies del futbol mundial per manipular els resultats dels enfrontaments amistosos i obtenir beneficis amb les apostes. El document proporciona nombrosos detalls sobre com els compradors van manipular de manera enginyosa “almenys cinc partits, i és possible que més”, tot just abans del Mundial del 2010. Segons l’informe de la FIFA, hi ha fins a 15 partits que haurien pogut ser objecte d’aquesta pràctica.

Els investigadors de la FIFA van concloure que els mafiosos probablement van rebre l’ajut d’àrbitres sud-africans, encara que l’organisme no ha acusat ningú de manera oficial. Una portaveu de la FIFA va declarar que la investigació d’aquest cas continua oberta, però les persones entrevistades en aquest article han assegurat que cap representant de la FIFA s’hi ha posat en contacte.

Moltes de les federacions nacionals de futbol que competiran al Brasil són tan vulnerables a la compra de partits com la de Sud-àfrica: seleccions de països en una situació econòmica debilitada, que pateixen certa desorganització en l’administració. Ralf Mutschke, cap de seguretat de la FIFA, assegurava en una entrevista al portal Fifa.com el 21 de maig que “la compra de partits és un mal en tots els esports”, i reconeixia que el Mundial també hi era vulnerable.

Chaibou, l’àrbitre del cas, va afirmar en una entrevista telefònica que ell no havia participat mai en la compra de cap partit i va negar conèixer o haver parlat mai amb Wilson Raj Perumal, un corredor d’apostes que es considera a si mateix el comprador de partits de futbol més prolífic del món. Chaibou també va explicar que la FIFA no ha contactat amb ell des que es va retirar, l’any 2011.

Els partits manipulats de Sud-àfrica no són els únics sota sospita. L’Europol, l’agència policial d’intel·ligència de la Unió Europea, va informar l’any passat que hi havia 680 partits sospitosos que s’havien disputat arreu del món entre el 2008 i el 2011, incloent-hi partits de qualificació per al Mundial i partits en algunes de les lligues i competicions més prestigioses d’Europa. “No hi ha un sistema de supervisió i control, ni tampoc es fa cap vigilància”, va escriure a l’informe sobre Sud-àfrica Terry Steans, exinvestigador de la FIFA.

Àrbitres en venda

Quan els jugadors de les seleccions de Sud-àfrica i de Guatemala estaven reunits al mig del camp per escoltar els himnes abans del partit, qui hi havia situat entre els dos equips era Chaibou. Al seu costat, dos àrbitres assistents, també triats per Football4U International, l’empresa amb base a Singapur que servia de coartada per a les màfies que compren partits. Arbitrarien el partit gràcies a una enginyosa maniobra que els delinqüents havien iniciat unes setmanes abans.

Un home que es va presentar com a Mohammad va entrar a les oficines de la federació sud-africana de futbol amb una carta que tenia la data de 29 d’abril del 2010. A la carta s’hi oferien àrbitres per als partits d’exhibició previs al Mundial de Sud-àfrica i s’oferia també la possibilitat de pagar-los les despeses de desplaçament, allotjament, àpats i comissions de joc, la qual cosa suposava evitar un gran pes econòmic per a la malmesa federació sud-africana. La missiva estava firmada pel Sr. Perumal, apostador i comprador de partits, que també era directiu de Football4U.

A l’anglès Steve Goddard, aleshores cap d’arbitratge de l’Associació Sud-africana de Futbol (SAFA), l’oferta li va semblar estranya. Goddard sabia que segons les normes de la FIFA només les federacions de futbol poden escollir els àrbitres. Empreses externes com Football4U no estan autoritzades a fer-ho. Tal com explica Goddard, uns dies més tard Mohammad hi va tornar i li va fer la mateixa oferta, oferint-li un suborn de 3.500 dòlars. Goddard va rebutjar-lo. Tot i així, altres directius sud-africans van acceptar l’oferta de Football4U. Com a mínim es van redactar dos contractes que autoritzaven l’empresa a assignar els àrbitres de cinc partits amistosos. La FIFA va descriure aquests contractes com a “molt rudimentaris, ridículs a efectes comercials”.

Els funcionaris de la federació de futbol sud-africà no van fer cap mena d’investigació per comprovar qui eren Mohammad i Football4U. De fet, aquesta empresa ja era coneguda pel seu historial corrupte: ja havia intentat comprar un partit a la Xina vuit mesos abans. L’esmentat Mohammad era en realitat Jason Jo Lourdes, un altre membre de la màfia de Singapur dedicada a comprar de partits.

Les màfies que compren partits se senten atretes pel futbol perquè aquest esport genera una gran expectació en els immensos mercats asiàtics d’apostes il·legals. La federació sud-africana, afectada per les dificultats econòmiques i per una administració deficient, era un objectiu fàcil. Després de plantejar l’oferta, Football4U va arribar a canviar àrbitres a última hora i va accedir als vestidors.

En les seves memòries, publicades a l’abril, Perumal proporciona alguns detalls que coincideixen amb els de l’informe oficial de la FIFA. Perumal explica que el seu grup va oferir entre 60.000 i 75.000 dòlars a Chaibou i el seu equip d’àrbitres per cada partit comprat. “Me’n puc encarregar”, va contestar Chaibou, tal com s’explica a l’autobiografia de Perumal, titulada Kelong kings ( kelong és una paraula de l’argot malai que serveix per referir-se a les màfies que compren partits).

Canvi d’àrbitres

Al llibre s’explica que Chaibou va cobrar 60.000 dòlars per manipular el partit de Sud-àfrica contra Guatemala. El dia de l’enfrontament Chaibou va anar amb Robert Sithole, un dels membres de l’equip d’arbitratge sud-africà, al Bidvest Bank de Polokwane, una ciutat situada a unes tres hores al nord-est de Johannesburg. Sithole va veure com Chaibou feia un dipòsit bancari amb un feix “bastant gruixut” de bitllets de 100 dòlars. Chaibou li va explicar que havia fet una transferència a la seva dona al Níger. Unes hores més tard Chaibou va arribar a l’Estadi Peter Mokaba per al partit. En principi s’havia assignat un altre àrbitre del Níger per dirigir-lo. Però va ser Chaibou qui va entrar al camp.

Penals sospitosos

Quan va començar el partit el sistema d’alerta de la FIFA, que controla les apostes durant els partits, va començar a detectar moviments estranys. Els apostadors estaven augmentant contínuament les previsions de gols marcats, cosa que pot considerar-se un senyal que el partit està manipulat. Abans del partit la mitjana de les apostes era de 2,68 gols, una xifra normal segons Matthew Benham, un antic inversor financer que actualment dirigeix una empresa d’apostes legals a Anglaterra. Quan es va fer el servei inicial el nombre de gols va augmentar de manera notable fins a 3,48, i durant el partit va pujar per sobre de 4. Els penals sospitosos no es van fer esperar. Durant la mitja part, els àrbitres assistents de Tanzània tenien un aspecte “nerviós”, assegura Sithole a l’informe.

El 5 de juny del 2010 Sud-àfrica tenia un altre partit de preparació, contra Dinamarca. La nit abans diversos representants de la federació sud-africana van tenir una conversa molt seriosa amb els àrbitres assignats, que venien de Tanzània i havien estat seleccionats per Football4U. Els van advertir que no tolerarien cap comportament inadequat. El dia del partit l’àrbitre assignat es va retirar al·legant que tenia mal de panxa. Tenint en compte l’arbitratge del partit contra Guatemala, Goddard tenia un altre àrbitre en reserva. “Aquella tarda m’esperava qualsevol cosa”, va assegurar.

Goddard va convèncer Matthew Dyer, un àrbitre sud-africà molt respectat, perquè dirigís el partit. Però quan va arribar a l’estadi, Goddard s’hi va trobar una cara coneguda: Chaibou. Mentre els equips es preparaven per saltar al camp van conduir Dyer d’amagat a una saleta perquè pogués fer els exercicis d’escalfament. Chaibou també va fer els seus propis exercicis preparatoris, però no va passar d’aquí. Mentre Chaibou esperava al túnel de vestidors, Goddard li va dir: “Quedes fora del partit”. Sud-àfrica va guanyar l’enfrontament per 1-0. En les seves memòries Perumal escriu que les màfies d’apostes volien tres gols en aquell partit i que, com a conseqüència, un milió de dòlars “es va esfumar”.

Amenaça de mort

Després del partit Goddard va rebre una trucada. Era Perumal, que temps enrere havia estat detingut per haver trencat la cama a un jugador després d’intentar comprar un partit que al final no va poder manipular. “Aquesta vegada has anat massa lluny, i saps què?, et matarem”, va amenaçar-lo Perumal.

En aquell moment els representants sud-africans no van avisar la FIFA ni la policia. Malgrat tot, Goddard es va prendre l’amenaça tan seriosament que -“per salvar la vida”- el seu col·lega de la federació Ace Kika li va suggerir que deixessin que Football4U escollís l’àrbitre per al pròxim partit d’exhibició, en el qual s’havien d’enfrontar Nigèria i Corea del Nord. Goddard va acceptar sota coacció. L’àrbitre de l’enfrontament entre Nigèria i Corea del Nord va prendre unes quantes decisions força qüestionables. Els investigadors de la FIFA no han pogut confirmar que fos Chaibou, però sí que estan segurs que no era el col·legiat portuguès que hi havia assignat per al partit. Nigèria va guanyar el partit per 3-1.

Sense reaccions

Segons l’informe de la FIFA, Perumal va quedar-se a Sud-àfrica fins al 30 de juny del 2010, en ple Mundial. Perumal va escriure que va arribar a oferir 400.000 dòlars a un àrbitre per manipular un partit de la competició, però que l’àrbitre en qüestió s’hi va negar. Després del Mundial, un periodista freelance, Mark Gleason, va informar sobre les sospites d’alguns representants de federacions africanes, que creien que els partits d’exhibició havien estat manipulats. La FIFA no hi va fer res.

De fet, durant gairebé dos anys la FIFA no va investigar aquests partits sospitosos. Fins al mes de març del 2012. Aleshores Chaibou ja havia fet 45 anys, l’edat de jubilació obligatòria imposada per la FIFA. L’organisme només investiga els àrbitres en actiu, així que la investigació va quedar penjada.

Tres mesos després dels partits manipulats a Sud-àfrica, Perumal va estar implicat en un nou cas. El mes de setembre del 2010 va organitzar un partit a Bahrain en què el contrincant era un grup de jugadors que es feien passar per l’equip nacional de Togo. ¿L’àrbitre del partit? El Sr. Chaibou. Perumal va ser detingut a Finlàndia el 2011 i el van declarar culpable de corrupció. El van condemnar a dos anys de presó, tot i que va sortir-ne aviat. Van tornar a detenir-lo a Finlàndia a finals d’abril, després de descobrir que continuava manipulant partits.

Des de l’incident de Sud-àfrica, Steans ha deixat la FIFA. Assegura que el personal investigador de la FIFA tenia un historial d’uns 90 casos de compra de partits arreu del món. Segons Steans, per combatre seriosament la manipulació de partits la FIFA necessita com a mínim 10 investigadors fent un seguiment dels partits i dues oficines en cada una de les sis confederacions internacionals que té repartides per tot el planeta. Delia Fischer, portaveu de la FIFA, explica que durant el Mundial de futbol d’aquest any s’assignaran 12 membres de seguretat a cada estadi per vigilar casos similars, a més de 18 membres de seguretat que treballaran des de les oficines de la FIFA a Zuric. “El futbol sud-africà m’ha decebut. Tot el futbol, en general, m’ha decebut”, lamenta Steans.