Revés judicial a la llei Fernández Díaz
El CGPJ acorda per unanimitat que al projecte estrella del ministre d’Interior hi ha articles que són inconstitucionals
MadridEls plans del Partit Popular per contenir la protesta social han rebut un nou revés. El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) va aprovar ahir per unanimitat un informe que titlla d’inconstitucionals diversos articles de l’avantprojecte de llei de seguretat ciutadana, aprovat en el consell de ministres. Els vocals tant conservadors com progressistes troben que el gran projecte de Jorge Fernández Díaz inclou excessos en l’intent per mantenir l’ordre.
El ministeri de l’Interior va reaccionar ahir mateix assegurant que “totes” les recomanacions dels jutges, i les que faci el Consell Fiscal en el seu moment, seran incorporades a la llei, tot i que, de fet, siguin informes no vinculants. Vist aquest obstacle judicial, i el fort rebuig que va provocar la reforma en partits polítics i moviments socials, tot fa pensar que l’oposició intentarà rebaixar encara més el contingut del text durant el tràmit parlamentari. Els jutges, per exemple, no fan referència a l’increment en les multes.
El Poder Judicial es limita a posar de manifest els preceptes de l’avantprojecte que topen amb altres lleis i amb la Constitució. I val a dir que n’ha trobat bastants.
Les organitzacions socials havien denunciat que alguns articles de la llei semblaven redactats per eradicar les noves formes de protesta, nascudes en el context de la crisi. Un dels més polèmics és el que pretén fer responsables els convocants de les infraccions que es cometin en una manifestació. El CGPJ recomana directament eliminar aquest article. “Més que responsables per una conducta pròpia, [els convocants] són responsables de la d’un tercer -l’autor-, cosa que contravé el principi de personalitat de la sanció”, assegura l’informe aprovat, al qual ha tingut accés l’ARA.
La notícia arriba tot just cinc dies després dels successos més violents viscuts a Madrid arran d’una manifestació des de les protestes contra la Guerra de l’Iraq. Dissabte un dispositiu inèdit de 1.750 policies antidisturbis no van poder evitar que el centre de la ciutat es convertís en un camp de batalla. Més encara, l’actuació policial i els aldarulls han generat controvèrsia dins la policia i també al PP de Madrid.
Límits ultrapassats
Els jutges limiten els amplis poders que el text atorga a les forces de seguretat amb l’argument que es tracta de prevenir i reprimir faltes, que no delictes. El CGPJ recorda que la intervenció de les forces de seguretat per mantenir la seguretat ciutadana s’ha de sotmetre sempre al principi de proporcionalitat. La seguretat ciutadana, afegeix, és un concepte “amb límits constitucionals” que s’han ultrapassat en aquest avantprojecte.
Per exemple, fer controls de manera preventiva per evitar infraccions o amb posterioritat per detenir els autors. A la pràctica, això hauria permès desfer una protesta per la simple sospita policial que algú pogués cometre una infracció durant l’acte. El Poder Judicial recorda al ministeri que detenir algú per cometre una infracció -abans una falta-és “contrari a la Constitució”.
El CGPJ considera “vagues i imprecisos” els termes utilitzats per descriure hipotètiques situacions d’emergència que permetrien prohibir el pas o retenir un ciutadà. Diu el mateix quan parla de requisar “elements susceptibles de ser utilitzats per cometre el delicte d’alterar la seguretat ciutadana”.
En un altre detall amb la policia, el text d’Interior reserva multes de fins a 1.000 euros -tot i que al principi es pretenia que fossin 30.000- per a qui pengés fotos a les xarxes que atemptin contra el dret a la intimitat i la imatge de l’agent. “Està formulat en termes tan vagues i extensos que planteja problemes de taxativitat”, afirma el CGPJ.
Els jutges també tomben la pretensió d’obligar els vigilants privats a col·laborar per dissoldre manifestacions i avisa que, segons apareix redactat en l’avantprojecte, els agents podrien obligar un simple infractor -sense delicte comès- a despullar-se per registrar-lo.
El Poder Judicial recorda que hi ha un nombre elevat de faltes que ara passen a ser infraccions administratives. La declaració d’un policia tindrà, per tant, caràcter probatori. Igualment, quan s’hagin esgotat tots els recursos administratius el ciutadà haurà de recórrer al contenciós administratiu, que l’executiu de Mariano Rajoy ha carregat amb taxes.
Els jutges retreuen que hi ha noves infraccions, com els ultratges a la bandera espanyola, que sobren en una llei de seguretat ciutadana perquè ja estan recollits en el Codi Penal. També aconsella que els terminis de prescripció de les infraccions siguin més curts, sobretot perquè el govern espanyol pretén crear un registre policial d’infractors.
L’informe especifica la vulneració de drets
Escorcolls i identificacions
L’informe aprovat subratlla que la regulació de la identificació de persones que estableix l’avantprojecte de llei és de “dubtosa constitucionalitat”. El document també qüestiona la legalitat de practicar detencions per “faltes penals o infraccions administratives”.
Proporcionalitat
El CGPJ critica que la norma tipifiqui conductes que difícilment comprometen la seguretat pública. Detecta falta de proporcionalitat.
Seguretat privada
L’òrgan de govern dels jutges rebutja la col·laboració d’empreses de seguretat privada amb la policia per dissoldre manifestacions.