La ciutadania europea es ven al millor postor

BarcelonaMalta és el país de la Unió Europea que rep més sol·licituds d'asil en relació amb la seva població. Centenars d'immigrants arriben cada any a les costes d'aquesta petita illa de només 460.000 habitants. L'acció del govern conservador és severa: els sensepapers són enviats a centres de detenció on passen fins a 18 mesos en condicions extremes. Hi viuen amuntegats i quasi sense espais a l'aire lliure. Són els camps de refugiats oblidats de la UE.

Però mentre el govern maltès exigeix a Brussel·les una solució per a l'allau d'immigrants que li arriben, treballa contra rellotge per tirar endavant una llei que li permeti vendre el seu passaport per 1,15 milions d'euros. Portes obertes per als oligarques que arriben en avió i reixes per a tots els que intenten posar un peu a Europa a través de les aigües del Mediterrani.

La proposta maltesa ha sacsejat el debat sobre la lliure circulació europea, ja que permetrà a qui obtingui la ciutadania de Malta viatjar per tot l'espai Schengen. Però la Comissió Europea ha reiterat que no pot fer res per aturar el projecte de l'illa, ja que és competència dels estats comunitaris decidir com atorguen la seva ciutadania. Després d'un llarg estira-i-arronsa, el govern de Malta ha elevat dels 650.000 euros inicials a 1,15 milions el preu de la venda del seu passaport a majors de 18 anys i ho ha limitat a 1.800 expedicions. A més, promet que es publicaran els noms de tots els inversors.

I és que si una cosa ha posat de manifest el projecte maltès de vendre la seva ciutadania per obtenir liquiditat amb rapidesa és que dins d'Europa ha començat una mena de competició entre estats per atreure inversors estrangers a canvi de facilitar-los la residència i llibertat de moviment per l'espai Schengen.

Set estats comunitaris han modificat aquest any la legislació per vendre el que s'anomenen visats d'or : una catifa vermella per a nous rics, sobretot xinesos, àrabs, russos i africans, que veuen en Europa un continent segur on fer inversions i moure els tentacles dels seus negocis. En aquests casos l'objecte de consum és la residència, que es pot obtenir a través de vies molt diferents però que sempre implica almenys 250.000 euros.

Inversió, la via principal

L'objectiu de l'estat: l'entrada de líquid per al creixement econòmic

El Regne Unit, el país més reticent a l'entrada a l'espai Schengen de Romania i Bulgària el 2014, des de fa anys obre les portes a tots els que inverteixin un milió d'euros al país. La residència britànica pot ser pràctica, però en poc temps li han sortit competidors. Portugal ha establert uns requisits fàcils de complir per obtenir i mantenir el permís amb la mateixa inversió.

El pastís immobiliari

Un 'visat d'or' a canvi d'un apartament de luxe a Espanya

Però si el visat d'or portuguès té un atractiu és la possibilitat de comprar una propietat de 500.000 euros com a mínim i obtenir almenys dos anys de residència. En un any des de la implantació ja s'han atorgat 327 visats als inversors -248 xinesos- i s'han estès els permisos a 398 persones més de les seves famílies. Espanya també ofereix aquesta possibilitat des de l'aprovació de la llei d'emprenedors el setembre del 2013. "La majoria dels ciutadans que busquen aquests règims de residència són de la Xina, el Pròxim Orient, l'Índia i l'Àfrica. Són empresaris amb operacions a escala internacional que busquen una manera efectiva de penetrar al mercat europeu i proporcionar a les seves famílies un entorn estable i de qualitat", destaca Samantha Mendes, de la immobiliària portuguesa O&O, que promociona els visats a la seva web com "la clau per accedir a Europa". Aquest tipus de portals han proliferat els últims dos anys a Europa i venen de manera atractiva els avantatges de tenir els dos peus a Europa. En el cas espanyol, unes vistes de Barcelona des del Park Güell són el fons de la web.

Un deute poc sucós

L'opció de Madrid de comprar bons de l'Estat no acaba d'agradar

Espanya ofereix també la possibilitat d'invertir dos milions d'euros en deute públic a canvi de la residència durant cinc anys. Una opció poc interessant, segons O&O. El govern xenòfob de Viktor Orbán a Hongria rebaixa el preu dels bons fins als 250.000 euros, malgrat que és obligatori pagar 40.000 euros en unes empreses de dubtosa procedència que tenen la base en paradisos fiscals. Una altra opció poc atractiva per als inversors és la de crear almenys deu llocs de treball a Portugal. "Els tràmits són poc clars", considera Samantha Mendes.

Passaport a canvi de caritat

Àustria fa anys que ho preveu per 3 milions d'euros

Però si Malta ha sacsejat Brussel·les amb la seva proposta, Àustria ja fa anys que ven directament el seu passaport. La donació de tres milions a un projecte públic garanteix immediatament la nacionalitat austríaca. Viena, però, defensa la seva llei. En declaracions al Malta Times, un funcionari austríac puntualitzava que els seus casos són aïllats i mai superen els 40 a l'any. El govern maltès, que preveu engegar aquest any el projecte, calcula que només el 2014 fins a 300 persones compraran el passaport: més de 345 milions d'euros per a una illa que diu que no té recursos per gestionar l'arribada d'immigrants del nord de l'Àfrica.