CiU i ERC obren la pugna per l’hegemonia del procés
Junqueras diu que no permetrà que Mas renunciï a posar les urnes el 9-N i ell fa valer el seu compliment del full de ruta
BarcelonaMíting central d’ERC a Barcelona amb Pasqual Maragall entre el públic certificant que de l’aposta per l’esquerra nacional -que explicava els tripartits- se’n recullen ara els fruits, i acte central de CiU a Manresa. Gairebé dues mil persones al primer, un miler al segon. Els republicans passejaran aquesta setmana Oriol Junqueras per l’àrea metropolitana i la federació apostarà per actes grans a Lleida, Girona, Tarragona i Barcelona amb Artur Mas i Josep Antoni Duran i Lleida, que s’escaparà un dia a Tenerife per fer campanya amb els socis de Coalició Canària. El tancament serà, com el d’ERC d’ahir, al Pavelló de la Vall d’Hebron. CiU vol omplir un dels escenaris de l’esplendorosa Barcelona olímpica de Maragall. Ho espera també el PSC dimecres amb Martin Schulz, Elena Valenciano, Manuel Valls, Felipe González, Pere Navarro i Javi López. Ahir als actes de CiU i ERC va quedar clar que la consulta i el lideratge del procés estan en joc també el 25-N, i la pugna entre el centredreta i l’esquerra nacional per l’hegemonia és un fet.
Uns i altres lluiten per dur a les urnes la bossa de 190.000 independentistes que, segons les enquestes del CIS, dubten entre uns i altres, i pels quals el compromís amb l’estat propi és un tema nuclear. Els líders estan conjurats per fer-ho sense entrar en el joc de les desqualificacions per estalviar-se acabar la campanya esgarrinxats. Ahir Mas i Junqueras es van esforçar a utilitzar la perífrasi i evitar les mencions directes.
Mas fa una doble apel·lació al vot. El vincula a garantir la recuperació econòmica i a l’èxit del procés. Ahir afirmava que ara cal premiar qui “dóna la cara i rep les bufetades de veritat”. Just el que no van fer els ciutadans a les últimes eleccions al Parlament, quan ell va perdre dotze escons en una convocatòria pensada per obtenir una “majoria excepcional”. Un any i mig després, Mas ha aprovat la declaració de sobirania (que el TC va tombar després), ha constituït el Pacte Nacional pel Dret a Decidir i el Consell Assessor per a la Transició Nacional, té data i pregunta i firmarà el decret per convocar la consulta. Un balanç que permet apel·lar al vot sobiranista. “La nostra força per al 9-N i el que vindrà té tres potes: consens polític, majoria social i lideratge al més potent possible. Cap pot fallar”, advertia.
Poc cas de les enquestes
Una hora després, Junqueras prenia la paraula cridant a desoir les enquestes. Precisament ahir una d’ El País donava a ERC tres eurodiputats i un 25% de vots, dos escons per a CiU i el PNB i una intenció de vot del 20% a Catalunya -dos punts menys que fa cinc anys- i pronosticava la pèrdua de la meitat dels suports al PSC i el PP, que es quedarien amb el 18% i el 10% dels sufragis respectivament. I sobre les enquestes Junqueras afirmava: “Només posen nerviós a qui es creu amb dret etern a guanyar”, en referència a CiU. Els nacionalistes no donaven importància al sondeig, però els llums d’alarma estan encesos al carrer Còrsega i la mobilització de recursos humans és total.
El líder d’ERC va presentar les europees com un aperitiu del 9-N. El 25-M, deia, ha de ser “la palanca” per votar on Catalunya “se la juga de debò”. Avisava que, ara que fins i tot el procés català apareix al debat de candidats europeus, ningú pot deixar-lo a mitges: “No permetrem que algú, a Catalunya, renunciï a posar les urnes el 9-N”, deia sense citar Mas. Cap retret personal però marcant territori amb claredat.
Una altra cosa són els segones espases. Ramon Tremosa i Duran carreguen sovint contra el tripartit i la seva herència econòmica. La presència del president Maragall a l’acte d’ERC, icònica del trànsit polític de molts federalistes, regala a CiU arguments per incidir-hi, tal com ja preveia fer l’equip de campanya de Tremosa. El candidat convergent ja va interpel·lar aquesta setmana sense èxit Junqueras, amb qui té amistat de fa anys, sobre la seva suposada defensa de l’impagament del deute, atès que el líder d’ERC en considera il·legítima una part.
Josep-Maria Terricabras i Ernest Maragall també tenen una tàctica. Disparaven i dispararan sense manies contra el líder d’Unió (“el que representen Duran i la seva tercera via és tan obsolet com el ministre Margallo o Alfonso Guerra”). Les andanades del líder d’Unió contra ERC alimenten les expectatives republicanes perquè és precisament en la franja d’electors dubtosos on la valoració de Duran és més baixa. Els convergents ho saben i es resignen. El secretari general de la federació és difícil de controlar i al carrer Calàbria l’esperen com si es tractés d’aigua beneïda.
Junqueras va ser contundent a l’hora de defensar el perímetre i despullar d’arguments els que, fins i tot al seu cercle, temen que una victòria d’ERC faci trontollar CiU i posi en perill el procés a mig any del 9-N. “Si algú es rendeix, li donarem el relleu”, deia refermant-se com a alternativa abans de vaticinar: “Un dia ERC guanyarà perquè a tots els països hi ha alternança i espero que els altres siguin tan generosos com nosaltres”. Per a Terricabras, no serà un drama no guanyar, però tampoc entendria que ho fos per a Mas: “¿Com pot ser que un resultat bo d’ERC el debiliti? I ara! El procés no és una persona o partit ni patrimoni de ningú”, clamava el filòsof.
I en aquestes circumstàncies, Mas apareix com el president que demana ser reforçat -o com a mínim no qüestionat- i Junqueras com un valor refugi del vot independentista. I a tots dos els preocupa que la gent es quedi a casa. Avui, Carme Forcadell i l’ANC els ajudaran a ells i a ICV instant a votar qualsevol de les tres formacions sobiranistes. A Europa, faran sumes el 26 de maig.
Junqueras parla, els Maragall se l’escolten
ERC va donar ahir un cop d’efecte amb la presència, segons ells inesperada, de Pasqual Maragall a l’acte. El seu germà Ernest és el dos de la llista.