Catalunya lidera la revolta contra la reforma local del PP

BarcelonaPocs dies després del 12 de desembre del 2013, quan CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP anunciaven l’acord per a la data i la pregunta de la consulta d’autodeterminació, el departament de Governació coneixia que l’Estat deixava sense efecte un principi d’acord polític amb la Generalitat perquè la llei de racionalització i sostenibilitat de l’administració local (RSAL) no s’apliqués a Catalunya, que es regiria per la llei pròpia de governs locals, que ara encara la recta final del tràmit parlamentari. Sí que reconeixia l’exempció, en canvi, a l’Aragó, el País Basc, Navarra i Canàries. La decisió portava a pensar en una clara represàlia del govern espanyol davant el desafiament sobiranista. Però aquest escenari se li pot girar en contra: més d’un terç dels 2.400 municipis d’Espanya que promouen el recurs d’inconstitucionalitat -avalat en part pels arguments del Consell d’Estat- són catalans i estan liderats per l’Ajuntament de Barcelona.

Els 850 ajuntaments catalans que s’han adherit al recurs representen que un 90% dels municipis del país han alçat la veu contra la reforma del PP, cosa que no s’ha reproduït en cap altre territori. Els agents locals consultats per l’ARA coincideixen en el fet que la reforma no respon a una voluntat racionalitzadora, sinó que forma part d’un “redisseny de l’estructura política de l’Estat amb l’excusa de la crisi”, en paraules de Carles Rossinyol, diputat responsable de l’àrea d’Hisenda de la Diputació de Barcelona. Per Rossinyol, el fet que les administracions locals siguin les úniques amb superàvit és la mostra més evident que l’objectiu de la llei no és pas la sostenibilitat financera. “Si l’excusa era l’economia, no serveix. És una qüestió ideològica, d’afany recentralitzador”, hi afegia en conversa amb l’ARA el president del Consell de Governs Locals de Catalunya i de l’Associació Catalana de Municipis, Miquel Buch. De fet, el mateix Buch feia notar com a “simptomàtic” que mai abans una llei estatal havia recollit una oposició tan unitària de les administracions locals catalanes, al marge de colors polítics.

Davant el que fonts de Governació consideren una “estratègia política molt mesurada i meticulosa en l’aplicació” per laminar tot el poder polític i administratiu que no passi per l’administració central, el Govern va aprovar la setmana passada una bateria d’instruments jurídics per fer front a la reforma local del PP. Una bateria de mesures que van celebrar tant l’ACM com la Federació Catalana de Municipis que presideix l’alcalde de Pineda, Xavier Amor, que considera sobradament “demostrada” l’eficàcia dels ajuntaments.

Transició fins a la llei catalana

Les mesures aprovades pel Govern pretenen evitar interpretacions contradictòries en el trànsit cap a la llei catalana de governs locals, que la setmana passada va tancar el període d’esmenes. La llei, a ulls dels experts, si bé minimitza els efectes de la llei estatal en l’autonomia local i és més curosa amb la realitat local catalana, també reprodueix alguns dels tics de la norma estatal. Això ha portat partits com ICV-EUiA a presentar fins a 140 esmenes a la norma en considerar que el text sortit del Govern no és gaire més que una RSAL “a la catalana”. També CiU ha presentat fins a una setantena d’esmenes de millora del text basant-se en les aportacions que han fet les entitats municipalistes durant el debat en comissió.