Les cares de la pobresa energètica

BarcelonaSegons les últimes dades, publicades divendres, de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), més de 385.000 catalans no es poden permetre mantenir la llar a una temperatura adequada. Darrere d’aquesta estadística hi ha persones amb noms i cognoms, com la Carmen Gruas i la Justa Serrano, que ho estan patint en primera persona. Amb el suport de l’Aliança contra la Pobresa Energètica, intenten negociar el seu cas amb les empreses subministradores mentre esperen que l’administració dissenyi mecanismes per a tots els afectats.

La Carmen, de 43 anys, viu amb el seu fill de 13 anys en un pis de lloguer de protecció oficial al districte de Sant Andreu de Barcelona. A l’hivern dormen en lliteres a la mateixa habitació, per mantenir l’escalfor concentrada en un sol espai. No posen mai la calefacció, i com a molt encenen una estufa de butà durant una estona curta abans d’anar a dormir. Tot i les privacions, la Carmen té problemes per assumir el pagament dels subministraments. “No arribo a pagar-ho, som dues persones i primer hem de menjar”, es lamenta.

Sense llum per als impagats

Li van arribar a tallar el servei d’electricitat per l’acumulació de factures impagades en una època en què va deixar de rebre la prestació d’uns 400 euros que li permet subsistir. Va ser després de patir un desnonament del pis de lloguer on vivia abans. “Amb el canvi de pis i el canvi d’assistenta social, la nova em deia que no em coneixia, no em signava la prestació, i vaig estar sis o set mesos sense cobrar-la”, explica. Per sort, el tall va durar poc. “Va ser curt perquè em vaig moure de pressa, però no és fàcil negociar”, afegeix.

Inicialment va aconseguir que l’empresa subministradora li acceptés el pagament a terminis dels 400 euros de deute acumulat. En els últims dies, però, ha començat a rebre trucades d’un bufet d’advocats que li exigeix el pagament immediat de tot el deute i l’amenaça amb accions legals. “Són grollers, et falten al respecte i et diuen que no els expliquis la teves històries”, detalla. Li han arribat a dir que “no es pot tenir tant de morro”. Els replica: “No és que no vulguem pagar, és que no podem”. La situació, diu, és angoixant.

Assetjament telefònic constant

La Justa, de 47 anys, viu amb el seu marit i els seus quatre fills a Sant Adrià de Besòs, en un pis d’on van estar punt de desallotjar-los i on finalment es quedaran amb un lloguer social. Tenen menys problemes a l’hivern perquè és un pis alt, que s’escalfa perquè hi toca el sol. “No poso la calefacció perquè quan arribés la factura no la podríem pagar, però a casa meva tampoc fa falta”, explica. D’altra banda, té més despeses per l’energia que es gasta quan s’ha de cuinar per a sis. “El que ens costa més és el gas”, detalla.

Ella i el seu marit rebien una prestació de poc més de 400 euros cadascun, però ell ha deixat de cobrar-la i ara ja només tenen la d’ella. “Hem de viure sis persones, no puc pagar les factures, amb prou feines ens podem malalimentar”, argumenta. Els serveis socials han aconseguit que no pagui l’aigua durant uns mesos i les negociacions amb l’empresa de subministrament elèctric li han permès evitar el tall del servei a l’últim moment, però el gas és el seu principal maldecap. “Amb l’empresa del gas no hi ha diàleg ni hi ha res”, lamenta. L’han amenaçat de tallar-li el servei dient-li que ja s’havia donat l’ordre del tall, però de moment encara no s’ha produït. Mentrestant, està patint un autèntic assetjament telefònic de l’empresa de recobrament d’impagats: “En un dia et poden trucar 40 vegades, a les dotze, a les dotze i un minut... i sempre des de telèfons diferents perquè no el reconeguis”. Quan l’agafes, es queixa, “et parlen malament”.

Suport moral i en la negociació

La Carmen i la Justa no es cansen d’agrair el suport que estan rebent de l’Aliança contra la Pobresa Energètica. Suport moral i també suport en la negociació amb les empreses subministradores, que consideren fonamental. L’Aliança té molts punts en comú amb la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), i la Carmen fins i tot utilitza els dos noms indistintament. “Gràcies a la plataforma conec els meus drets”, destaca, abans d’explicar que ella va tant a reunions de la seva PAH com a reunions de l’Aliança, a la seu central de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB).

Batejades com a “assessoraments col·lectius”, aquestes reunions van començar a la primavera i tenen un esquema semblant a les de la PAH, però enfocades a resoldre els problemes amb els subministraments de llum, aigua i gas. Els assistents posen en comú la seva situació i reben informació sobre els seus drets dels organitzadors. La Justa destaca que l’han acompanyat personalment a negociar, i que també s’ha pogut beneficiar del contacte permanent de l’Aliança amb els responsables de les empreses subministradores. “Són una canya, ens ajuden molt a tots els que hi anem”.