La cancellera s'aïlla al seu país i a Europa
Angela Merkel cada cop té més fronts oberts. La victòria de François Hollande no l'alegra gaire, però ho suportarà amb pragmatisme. A Alemanya també va sent arraconada per socis de govern i votants.
BERLÍNQue es prepari Angela Merkel, que n'hi ha molts que li tenen ganes. Després d'encaixar ahir una contundent derrota electoral regional, la cancellera alemanya sap que haurà de suar encara més qualsevol projecte que proposi a la cambra territorial (Bundesrat), en què la majoria de l'oposició augmenta. De fet, els vots dels estats federats governats pel Partit Socialdemòcrata (SPD) i Els Verds ja van refusar divendres la reforma fiscal que promou la líder de la Unió Cristianodemòcrata (CDU).
Que l'executiu de Merkel no pugui portar a bon terme en política interna gairebé cap projecte no és una cosa per riure. Tampoc el coqueteig dels actuals socis de coalició de la cancellera (els liberals de l'FDP) amb l'SPD i Els Verds de cara a pròximes eleccions regionals i fins i tot les legislatives del 2013.
Merkel va perdent complicitats dins del seu propi país. Per postres, el seu propi candidat de la CDU a Rin del Nord - Westfàlia, Norbert Röttgen, la va posar en entredit en escenificar que les eleccions d'aquest land tenien una alta significació no només per a Alemanya sinó per a Europa, perquè suposaven un vot de confiança a la política d'austeritat que predica la cancellera o a l'alternativa de la socialdemocràcia.
Situació d'emergència?
La nova desfeta electoral regional va portar a preguntar ahir a la nit al programa de debat amb més audiència de la televisió pública alemanya (ARD) si Merkel estava en situació d'emergència. La cancellera pot tenir problemes per mantenir ferma la seva oposició a finançar amb crèdit els programes de creixement. Després de les eleccions d'ahir haurà d'anar matisant el seu discurs de retallades, però no ho farà obertament perquè s'hi juga la credibilitat de cara a revalidar legislatura el 2013.
Encara sort per a Merkel que els seus compatriotes aproven el rumb que marca a Europa i que l'oposició política que té al propi país encara no ha decidit quin líder li ha de plantar cara. No obstant, en una Europa cada cop més interconnectada, les eleccions a França i Grècia també deixen inquieta Merkel.
Després d'haver-se negat repetidament a veure o parlar amb François Hollande durant la campanya electoral francesa, la cancellera li haurà de donar demà mateix una càlida benvinguda a Berlín. Poques hores després de la seva presa de poder el flamant president francès aterrarà a la capital alemanya i Merkel experimentarà de quina pasta està fet qui tant va menysprear.
El portaveu del govern germànic, Steffen Seibert, s'ha afanyat a indicar prudentment que els dos líders dinaran sols a la cancelleria per "conèixer-se", i que la trobada no consistirà a "prendre decisions". No és qüestió de posar-se pressió, calcula Merkel, la reina del pragmatisme polític.
La cancellera, amb pocs amics
Hollande prepara el seu cop d'efecte en la política europea, i això passa per arraconar Merkel. A París veuen la cancellera aïllada després de la pèrdua del seu còmplice en el diktat d'austeritat, Nicolas Sarkozy, i el fracàs del govern holandès en dur a terme les seves estrictes mesures pressupostàries. En el millor dels casos, Merkel encara conserva un amic: Finlàndia.
Hollande vol aprofitar aquesta conjuntura per conduir Europa cap al programa de creixement. Mentre Merkel s'aïlla, el líder francès es veu no només reforçat per la majoria d'europeus, sinó per un Barack Obama en plena campanya electoral. L'objectiu d'Hollande és clar: moure la cancellera cap a un canvi de direcció. Exigeix a Merkel un debat sobre eurobons i un finançament directe del deute públic a través del BCE. A la cancellera se li acumulen els fronts oberts.