Una cancellera sota pressió

MunicJackson Hole, la localitat nord-americana on es reuneixen anualment economistes i mandataris de bancs emissors per comentar la situació econòmica, no se’n va avenir fa una setmana quan el president del Banc Central Europeu (BCE), Mario Draghi, va dir, amb atípica claredat, que estava tip d’austeritat.

La descendent inflació i l’estancament de la conjuntura a l’eurozona van impulsar Draghi a exigir “un pla més propens al creixement de la política financera”, una declaració que va ser interpretada com una crítica frontal al dictat d’Angela Merkel.

“Sí, amb la marxa enrere de Draghi, Merkel ha perdut un important aliat. Però no crec que això signifiqui que Espanya, França o altres països puguin gastar ara al seu gust. El BCE no es refereix a això. Però els països que compleixen els seus deures estructurals podran tenir més temps per assolir els seus objectius de dèficit”, analitza per a l’ARA el cap economista d’ING i expert en macroeconomia, Carsten Brzeski.

Oposició interna

Merkel cada cop està sota més pressió. A banda de l’avís de Draghi, fa uns dies va ser durament criticada a Lindau, Baviera, per alguns premis Nobel d’economia per la seva política d’austeritat.

Fins ara Merkel ha postulat que els països més deutors i menys aplicats a l’hora de fer reformes havien de ser collats durament per fer front als “errors de construcció del sistema econòmic i monetari de l’euro”. Alemanya, que es vanta d’haver sigut la primera a estrènyer-se el cinturó fa més d’una dècada en compliment d’un paquet de reformes conegut com a Agenda 2010 sota el govern de Gerhard Schröder, ha pretès que tots els països tastessin la mateixa medecina. Però fins i tot a Alemanya hi ha discrepàncies. “Collar amb més mesures sancionadores un país que ja és a baix de tot no és una bona idea”, ha escrit un altre Nobel, Lars Peter Hansen, a Die Welt, en què també es declarava partidari d’inversions estatals en educació i infraestructures. I Wolfgang Schäuble, ministre de Finances de Merkel, deia aquesta setmana: “La política monetària ha esgotat els seus instruments i ara el que necessitem urgentment són inversions”.

Popularitat inqüestionada

Merkel es va quedant aïllada. Al seu país es manté popular perquè sempre ha demostrat que sap defensar els interessos alemanys en la crisi. L’oposició de l’esquerra i Els Verds han clamat sovint per frenar el rumb auster de la cancellera, però la seva minsa representació parlamentària no els ha donat gaire veu. El Partit Socialdemòcrata (SPD), en la passada legislatura a l’oposició i ara en coalició de govern amb els conservadors CDU/CSU de Merkel, s’ha mostrat sovint escèptic amb la política d’estricte estalvi de la cancellera. Per exemple, el vicecanceller i ministre alemany d’Economia, el socialdemòcrata Sigmar Gabriel, ha advocat recentment per suavitzar el dictat d’austeritat i per fer evolucionar models d’inversió. També l’excanceller Schröder ha demanat ser més flexibles amb els països deutors a l’hora de complir els objectius de reducció del dèficit. Però economistes reputats com el director de l’Institut d’Economia Alemanya (IW), Michael Hüther, de seguida ha avisat Merkel que vagi amb compte que “els seus encertats i valuosos esforços per a l’eurozona al final no acabin sent vergonyosos per culpa dels seus companys de coalició”.

És cert que mentre la crisi a l’eurozona i als Estats Units s’agreujava, l’economia germànica s’ha anat enfortint. Per portar a terreny segur els seus diners, molts inversors estrangers han transferit cap a Alemanya el seu capital. Per això els crèdits en aquest país són més barats que mai. Però com que el creixement també s’ha encongit el 2014 a Alemanya, alguns analistes apunten que l’estil polític de la cancellera podria canviar. “La pressió de fora s’incrementa per fer alguna cosa més. I això també seria en interès dels mateixos alemanys, perquè l’actual refredament de la conjuntura i les perspectives a llarg termini són un fort argument per fer més inversions”, conclou el cap economista d’ING, Carsten Brzeski. Merkel té, com sempre, l’última paraula.