El calendari electoral marca la tensió pressupostària

BarcelonaEl post 9-N s’ha mesclat amb la negociació pressupostària. El conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, va presentar els comptes per al 2015 -caracteritzats per la recuperació de la paga extra als funcionaris- enmig del rebuig de l’oposició. La renúncia a la consulta original va propiciar que ERC trenqués el pacte amb CiU, de manera que els nacionalistes no tenen socis de referència. En quin punt es troba el ball dels pressupostos? El Govern fa servir la recuperació de la paga extra per pressionar els republicans i s’esforça a desvincular els comptes de les plebiscitàries, mentre que ERC subordina qualsevol decisió al full de ruta sobiranista i s’inclina per la pròrroga i abordar immediatament la independència. El debat té molt a veure amb els contactes de Mas i Junqueras que ja estan en marxa.

El conseller de la Presidència, Francesc Homs, es va encarregar dimarts de refredar un imminent avançament i el va vincular a un acord global que ara veu més factible, segons explicava ahir a l’ARA. El conseller va assenyalar que el Govern està “compromès” amb una activitat legislativa que s’acaba el 2016. El missatge a ERC, doncs, es podria traduir de la següent manera: Mas no vol avançar eleccions si no és per fer el referèndum “que l’Estat ha impedit”. En el camí al 2016 l’aprovació dels comptes és clau. Sense comptes i en minoria al Parlament seria impossible seguir.

Les tensions soterrades amb ERC existeixen, i el Govern fa servir la recuperació de la paga extra als funcionaris per convèncer els republicans que votin els comptes. “Pensar que això té una escapatòria amb un tecnicisme per estalviar-nos la part lletja és com pensar que no cal fer pressupostos”, va indicar el conseller. Es referia a la posició d’ERC, que passa per una pròrroga pressupostària que inclogui un augment de la despesa per blindar la paga extra. No era un avís qualsevol: verbalitza el malestar que els últims temps existeix a CiU. Els nacionalistes consideren, segons els seus dirigents, que ERC “no vol tacar-se les mans” amb uns pressupostos magres -en part per l’actitud del govern espanyol-, de la mateixa manera que el partit de Junqueras -sempre segons CiU-“no ha volgut patir el cost de governar”.

Just després que Mas-Colell entregués els comptes, el diputat republicà Pere Aragonès va explicar que l’opció dels republicans era la pròrroga. El dirigent d’ERC va explicar que així es podria finançar la paga extra a través d’un augment d’ingressos encara que sigui amb un crèdit, emmirallant-se en un mecanisme que va fer servir Felipe González als anys 90 i que va avalar el TC. La prioritat per a ERC és avançar eleccions per obtenir el mandat democràtic per la independència.

Junqueras ha indicat que els republicans no donaran suport a uns pressupostos “autonòmics”. ERC considera que qualsevol acord està “subordinat” al full de ruta global. Aragonès va dir que és “incompatible” acabar el tràmit dels pressupostos i l’avançament electoral, ja que el Parlament es dissoldria abans de l’aprovació. El diputat va donar a entendre que si hi ha acord Mas-Junqueras pel procés no hi haurà comptes, perquè el tràmit “decaurà”. “Cal un nou mandat democràtic per superar les limitacions del pressupost”, va assenyalar.

El valor de l’abstenció d’ERC i PSC

El diputat republicà es va reunir amb Mas-Colell la setmana passada. Homs assegura que hi ha “intercanvis d’impressions” amb ERC, però també amb el PSC. De fet amb l’abstenció dels dos n’hi hauria prou. La setmana passada els socialistes van descartar donar suport als comptes i van indicar que hi presentarien una esmena a la totalitat. Al pròxim ple hi haurà el debat a la totalitat dels pressupostos, que en teoria s’haurien d’aprovar a principis de febrer. Però potser en aquell moment els partits catalans -junts o separats- estan en plena campanya electoral.