Brussel·les prepara més ajuts per als pagesos

BarcelonaLa Comissió Europea ha obert la porta a ampliar els ajuts al sector agrícola i ramader dels països de la Unió Europea per fer front a l’impacte del veto rus. Mentre la situació s’allarga, la Comissió prepara nous plans per rebaixar el seu efecte, segons va reconèixer el portaveu de l’executiu comunitari, Jonathan Todd. De moment ja es va aprovar el 18 d’agost un primer paquet d’ajuts de 125 milions d’euros per retirar del mercat la producció d’algunes fruites i verdures.

Una acció que, segons el sector, és insuficient. Segons la mateixa Comissió Europea, l’any passat les exportacions europees de productes agrícoles i alimentaris a Rússia van pujar a 5.252 milions d’euros. Unes exportacions que inclouen els productes vetats com fruites i hortalisses, peix, carn, llet i productes lactis.

Per això els pagesos de la Unió Europea comencen a revoltar-se. Ahir van ser els pagesos polonesos els que es van manifestar a Brussel·les per demanar solucions. No són els únics. Els productors catalans van regalar fruita als vianants al passeig de Gràcia, davant de la representació de la Comissió Europea a Barcelona, per fer palès el seu malestar per la situació.

Espanya és el sisè estat més afectat de la UE pel veto. Es calcula que el sector hi perdrà uns 338 milions d’euros. Altres països estan pitjor, com Lituània, que calcula l’impacte en 927 milions; Polònia, amb 841 milions; Alemanya, amb 595 milions; Holanda, amb 528 milions, i Dinamarca, amb 377 milions. Els països bàltics i Finlàndia estan afectats sobretot pel veto a l’exportació de llet i lactis. I sembla que les pròximes accions de la Comissió Europea seran per protegir aquests productes, com emmagatzemar mantega i llet en pols desnatada uns quants mesos fins que els preus es recuperin.

Mentre ja hi ha països que intenten aprofitar-se del veto rus -els més beneficiats de moment són els de l’Amèrica Llatina, el Magrib i Turquia-, el govern de Vladímir Putin comença a patir-ne els efectes. De fet, l’annexió de Crimea, el conflicte d’Ucraïna i les sancions internacionals ja han fet revisar més d’un cop a la baixa les previsions de creixement de l’economia russa per a aquest any i el que ve.

Ahir el ministeri d’Economia rus reconeixia que el país està vorejant la recessió, després de tancar el primer semestre amb un creixement “pròxim a zero”.

El cap de previsions del ministeri d’Economia de Rússia, Oleg Zasov, va reconèixer ahir que això vol dir que la situació de l’economia del país “està a prop de la recessió”, tot i que va augurar que s’espera que en el tercer trimestre millori una mica i es registri cert creixement. En el primer trimestre de l’any el PIB rus va caure el 0,5%. Tot i això, les agències locals deien ahir que tot i la caiguda del PIB en el primer trimestre i la falta de creixement en el segon, es podria acabar l’any amb un creixement d’una o dues dècimes.

Sembla que la debilitat de l’economia russa, a més, es pot allargar. Segons el cap de previsions del ministeri, s’ha rebaixat la previsió de creixement per a l’any 2015 del 2% a l’1%. I va apuntar precisament a la causa del veto: el conflicte d’Ucraïna. El fet que no s’acabi el conflicte i que es mantingui la tensió internacional pot costar un punt de creixement a l’economia russa, va reconèixer aquest alt càrrec.

El petroli, a la baixa

El veto a productes europeus i dels Estats Units i la tensió per Ucraïna tenen com a contrapartida que els inversors internacionals girin l’esquena a Rússia. “Esperàvem que l’any que ve es reprendrien les inversions, especialment en el sector privat”, va dir Oleg Zasov, que va reconèixer que això no passarà perquè “s’han endurit les condicions del crèdit en els mercats internacionals i s’han introduït noves sancions”, que tampoc s’esperaven. A la situació s’hi suma un altre factor molt important per a l’economia russa. Es preveu que el preu del barril de petroli se situï entre 90 i 95 dòlars l’any que ve, i no en els 100 que esperava el govern rus, segons va dir el viceministre rus de Finances.

Una situació agreujada per la devaluació del ruble, directament vinculada a la inestabilitat política internacional, i que ja ha comportat conseqüències directes per a l’economia catalana, ja que ha provocat un descens del turisme rus, que es calcula que pot anar del 15% al 40% segons els experts -pendents del tancament de la temporada- i que ja s’ha endut sis companyies majoristes de Rússia.

Greus conseqüències

D’altra banda, el conseller d’Agricultura de la Generalitat, Josep Maria Pelegrí, va admetre ahir que el veto rus ha comportat “greus conseqüències” per als productors catalans. El conseller va comparèixer davant la diputació permanent del Parlament i no va estalviar crítiques a Brussel·les. Va dir que la Comissió Europea ha actuat “tard i malament”. “La UE és molt exigent a l’hora de demanar condicions al sector agrari”, va indicar, i “això s’hauria de correspondre amb l’exigència dels productors a la UE a l’hora de prendre decisions”.

Pelegrí va assegurar que aquesta crisi no denota cap problema estructural del sector, tal com ha suggerit la UE, i va demanar que s’activin les mesures previstes pels fons europeus en una situació com aquesta. També va proposar la creació d’automatismes en l’aplicació d’aquestes mesures de cara al futur. En segon lloc, va demanar universalitat i igualtat en el servei d’ajudes. “Si tothom produeix el que la UE demana, és lògic que les ajudes siguin igualitàries”. D’altra banda, va assegurar que encara no saben com s’aplicaran les mesures anticrisi.

Pelegrí va remarcar que la crisi del veto de Rússia és producte d’una “decisió política” europea. “Sancionar el govern rus ha provocat un greuge molt important al sector agrari català”, va destacar.

El conseller va demanar que en la reunió de caps d’estat i de govern del dia 30 es tingui en compte la crisi dels productes agroalimentaris. El conseller d’Agricultura es va preguntar, irònicament: “Per què nosaltres tenim un veto a l’exportació de productes a la Federació Russa, però no hi ha, al contrari, un veto a la importació de productes russos a la UE?” Segons Pelegrí, Catalunya engloba el 37% de les exportacions a Rússia. El conseller també va detallar algunes propostes per a la millora del sector.