Brussel·les investiga les prospeccions petrolíferes a Eivissa
La CE tem l'impacte mediambiental del projecte i ja s'ha posat en contacte amb el govern espanyol
Brussel·les / PalmaLes protestes ciutadanes i polítiques contra les prospeccions petrolíferes que l'empresa escocesa Cairn Energy pretén impulsar a prop de la costa d'Eivissa i Formentera han arribat a Brussel·les. Segons ha pogut saber l'ARA, la Comissió Europea ha posat en marxa una investigació informal per estudiar el projecte i determinar si compleix amb la normativa europea mediambiental. "Sabem els efectes ambientals potencialment negatius que pot comportar la posada en marxa del projecte i per això hem impulsat una investigació informal sobre aquesta qüestió", expliquen fonts comunitàries.
La Comissió ha pres aquesta decisió després de les denúncies que l'any passat van fer a la Comissió Europea almenys dos eurodiputats, Raül Romeva (ICV) i Rosa Estaràs (PP). Segons les fonts comunitàries, Brussel·les ja s'ha posat en contacte amb el govern espanyol per demanar-li informació sobre el projecte i poder-lo analitzar. "La Comissió ha demanat a les autoritats espanyoles que demostrin el compliment de les seves obligacions" a l'hora de verificar que les prospeccions que es volen fer no violen cap de les tres normatives mediambientals, les directives d'impacte ambiental, d'hàbitat i de la Xarxa Natura 2000.
Si Brussel·les creu que el projecte per buscar i extreure petroli del sòl marí -fins i tot els sondejos que l'empresa vol fer d'aquí poc per veure si hi ha petroli- no respecten totes les normatives mediambientals, podria obrir un procés d'infracció i demanar al govern espanyol que freni el pla de l'empresa escocesa. "La de la Comissió Europea és l'amenaça més forta que tenim", assegura Raül Romeva.
Queixes del Govern Balear
El conseller de Medi Ambient del Govern Balear, Gabriel Company, acompanyat de responsables polítics del Consell Insular d'Eivissa i Formentera, es va reunir ahir a Brussel·les amb el comissari europeu de Medi Ambient, Janez Potocnik, per demanar l'ajuda de la Comissió Europea per aturar el projecte. Potocnik es va comprometre a vetllar perquè es compleixi la normativa europea, tal com ja està fent el seu departament amb la investigació informal.
El conseller popular va assegurar que el Govern Balear "alentirà tant com pugui el procés i exigirà les màximes garanties" mediambientals. Company va explicar que el seu executiu està esperant que el ministeri de Medi Ambient -del mateix color polític- emeti el seu propi informe d'impacte del projecte. El conseller també va subratllar que confia que l'informe del govern espanyol serveixi per aturar el projecte i va assenyalar el govern socialista de Zapatero -que va autoritzar el projecte- com a únic culpable de la situació. El ministre d'Indústria, José Manuel Soria, ja ha dit que no està a les seves mans frenar les prospeccions a les illes Pitiüses.
Unanimitat amb fissures a les Illes
En el mateix moment que la delegació balear pressionava la Comissió Europea a Brussel·les, el Parlament de les Illes també aprovava un acord per insistir al govern de l'Estat, que fins ara ha donat allargs a les reivindicacions de l'arxipèlag en contra de les prospeccions. La cambra autonòmica va aprovar ahir per unanimitat una declaració institucional en què insta el Govern Balear a exigir al ministeri d'Indústria la "immediata paralització" dels polèmics sondejos. Perquè l'acord fos possible, tant el PP com l'oposició d'esquerres van evitar en el text qualsevol referència a qui va permetre aquestes prospeccions. Però, minuts després que s'aprovés l'acord, govern i oposició ja es tiraven els plats pel cap.
Tots s'oposen a les prospeccions, però el govern del PP, per no haver de reconèixer que el principal problema el té amb un govern central del seu mateix partit que defensa les prospeccions, ho centra tot a acusar el PSOE d'haver-les autoritzat quan governava l'Estat José Luis Rodríguez Zapatero i retreu a l'oposició balear que no hagués fet res per impedir-ho quan governava el Pacte de Progrés. Dos consellers i el vicepresident del Govern responien ahir al Parlament amb aquesta tesi davant els atacs de l'oposició.
L'oposició, en canvi, manté que les autoritzacions es van concedir arran d'una llei impulsada pel govern d'Aznar. Ahir diputats del PSIB i de Més van retreure als membres del Govern poca contundència per fer aturar els projectes i els van reclamar que aprofitin la unanimitat social per fer un front comú i tenir més força davant Madrid. Van exigir al Govern que demani una reunió amb el president espanyol, Mariano Rajoy, i que comenci a preparar accions legals. El Govern, en canvi, va defensar que la seva oposició és contundent i que l'ha deixat clara a Madrid.
Els retrets entre govern i oposició van distorsionar la imatge d'unitat en contra de les prospeccions que es pretenia amb l'acord assolit ahir al Parlament balear.