La (bona) impressió de la premsa del món

BarcelonaCatalunya va tornar a ser dimecres en el punt de mira de la premsa internacional. La Via Catalana es va obrir pas altra vegada entre les notícies del dia que fan la volta al món. Des de les Terres de l'Ebre, dalt d'un dels autocars que feien ruta cap a la Via, al centre de premsa habilitat al Col·legi de Periodistes de Catalunya o al mateix Palau de la Generalitat, informadors d'arreu van buscar la manera d'explicar un esdeveniment ben peculiar per a molts d'ells.

Entre la fascinació, la bona impressió per una logística impecable i les ganes d'entendre el xoc entre Catalunya i Espanya, corresponsals i enviats especials van fer sentir al món el clam dels 400 quilòmetres de mans enllaçades. I, a diferència de la manifestació de la Diada de l'any passat, la marea humana no va agafar per sorpresa els mitjans del món.

Aquesta vegada molts periodistes ja s'havien desplaçat uns dies abans a Catalunya per començar a recollir les impressions dels organitzadors i els participants en la Via Catalana. Des de l'ANC i altres entitats -així com també des d'alguns organismes del Govern- es va donar acollida al centenar d'informadors estrangers que es calcula que van seguir la cadena humana.

Entre aquests, una vintena van ser convidats a un esmorzar informatiu al Palau de la Generalitat on van poder intercanviar punts de vista amb el mateix president del Govern, Artur Mas, i el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell.

Els periodistes pregunten

Els periodistes van voler saber de primera mà el resultat dels contactes entre Mas i el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, i si en aquestes converses hi havia hagut alguna mena d'oferta per apaivagar les reivindicacions de Catalunya. També van preguntar com respondrà el Govern si Madrid manté la negativa a negociar la celebració d'un referèndum sobre la independència.

Trobades com aquesta i la feina d'acollida que es va fer amb la premsa estrangera van facilitar que, en aquesta ocasió, la visió del que es mou a Catalunya no es nodrís només d'una de les versions, la de Madrid, allà on tenen la base de treball els corresponsals estrangers que segueixen habitualment l'actualitat d'aquí.

I en el marc de la necessitat d'explicar Catalunya al món, una iniciativa conjunta del Govern i Diplocat ha aconseguit publicar vuit articles de membres de l'executiu català en diaris internacionals aquesta setmana, entre els quals el que Artur Mas va signar dimecres mateix al diari The New York Times .

1. Com va viure la jornada?

2. Quin missatge ha transmès al món la Via Catalana?

3. Què creu que passarà ara?

RAPHAEL MINDER

"Hi ha la voluntat política d'arribar a un acord"

1.Vaig veure que la gent continua molt il·lusionada. Però, a diferència de l'any passat, no va haver-hi cap factor sorpresa. El fet que tot estigués tan preparat va fer-ho menys impactant.

2. Les declaracions d'Artur Mas en què va comparar la Via Catalana amb la marxa sobre Washington em van semblar desafortunades. La situació del poble afroamericà, llavors, era molt diferent. Tot i això, la Via ha transmès la voluntat i la determinació perquè hi hagi un canvi, però s'ha deixat clar també que aquest canvi encara no té forma.

3.Crec que el tema continuarà a l'agenda política de la Moncloa. Considero que hi ha una voluntat política d'arribar a un acord a finals d'aquest any. No tinc gens clar si arribaré a cobrir un referèndum perquè els polítics són capaços de prometre una cosa i contradir-se en un no res.

GILES TREMLETT

"L'entusiasme fa creure que hi ha simpatia al món"

1.Em va semblar una jornada molt tranquil·la. A diferència de l'any passat, que ens va agafar per sorpresa, aquest any estava tot molt preparat.

2.La Via Catalana ha servit per recordar al món el contenciós entre Espanya i Catalunya, però cal ser realistes: per als països de la UE i la resta del món, això és un problema polític intern d'Espanya. No es tracta de menysprear l'esforç que s'ha fet, però de vegades parlo amb catalans que estan convençuts que l'ONU o la UE els escoltaran: l'entusiasme porta a pensar que tothom simpatitza amb la teva causa, però la realitat no és aquesta.

3.El futur és poc clar: estem a l'espera de saber què passarà en els pròxims dos o tres anys. No sembla que Madrid estigui disposat a cedir i Mas parla d'unes eleccions plebiscitàries, però això no és tan fàcil de fer.

SANDRINE MOREL

"Una mobilització com aquesta exigeix respostes"

1.Vaig voler anar fins a les Terres de l'Ebre, amb la gent que hi havia viatjat des del nord de Catalunya. Estava tot molt ben preparat, una logística impressionant. Crec que l'ANC té una gran capacitat organitzativa, gairebé professional, i que això no es pot fer sense suport institucional.

2.El missatge és que no es pot negar que, més enllà de les manipulacions d'uns i altres, una part molt significativa de la societat catalana vol la independència. I una mobilització com aquesta exigeix algun tipus de resposta.

3.Probablement començarà alguna negociació sobre temes fiscals. A Catalunya s'ha treballat perquè la qüestió nacional sigui el més important i ha eclipsat altres temes, com les conseqüències de les retallades i les polítiques d'austeritat. Fins i tot s'ha prorrogat el pressupost. Mas s'arrisca a ser arrossegat i cal no oblidar que ERC ja és favorita en alguns sondejos.

TOM BURRIDGE

"Es transmet que la incomoditat dins d'Espanya és real"

1.Altra vegada es va veure un munt de gent al carrer. Era impressionant veure tanta gent i tantes banderes independentistes. Hi havia molt bon ambient, com si fos una jornada festiva, una mostra popular de suport al referèndum.

2.Logísticament era molt difícil aconseguir una cadena humana com aquesta. S'ha constatat l'esforç de l'ANC per fer una cosa potent i alhora diferent de l'any passat. I s'envia al món el missatge que la incomoditat dels catalans dins d'Espanya és real. I ha despertat força interès estranger. Suposa més pressió popular perquè Madrid accepti com a mínim parlar de la consulta.

3.No hi ha cap senyal que Rajoy s'avingui a negociar la celebració de la consulta. Però un moviment tan ampli per força ha de canviar alguna cosa. L'opció de les eleccions plebiscitàries tampoc és clara, perquè no se sap com es poden convertir unes eleccions regionals en un referèndum d'independència.

UTE MÜLLER

"El conflicte sirià ha eclipsat el moment català"

1.Va ser bastant impactant, tot un èxit malgrat ser un repte logístic. Era un ambient festiu i d'unió. Amb aquests passos puc entendre una mica millor la qüestió catalana.

2.El moment no ha ajudat gaire. La meva crònica no va entrar a l'edició impresa perquè ara mateix hi ha conflictes que necessiten més cobertura, com el sirià. La causa catalana és encara desconeguda.

3.Em va desconcertar bastant la reunió de Mas amb Rajoy en secret, perquè va trencar un compromís amb el poble català. Ara no se sap què passarà i no crec que Madrid sigui més flexible. Hi ha molta tàctica al darrere. Vaig ser amb l'ANC el matí que Artur Mas va anunciar el pla del 2016, i el dia següent va dir al costat d'Oriol Junqueras que encara confiava en el referèndum del 2014!

AÏMAN ZOUBIR

"S'ha mostrat al món àrab una forma nova i pacífica de protesta"

1.Vam fer-ne una crònica de dos minuts i mig des de Barcelona. Primer vam reunir-nos amb Artur Mas i altres mitjans i després vam recórrer la ciutat de la mà de l'organització Help Catalonia. Tots els entrevistats coincidien que volien celebrar una consulta.

2.Al món àrab s'ha transmès el missatge que les peticions es poden fer d'una forma molt pacífica, civilitzada i també innovadora. Però seguint el procés des de fa set anys veig un panorama molt dividit, gairebé partit en dos.

3.Ho veig complicat, sobretot perquè les vies de diàleg que hi pugui haver entre Barcelona i Madrid estan una mica encallades. Els polítics estan en una posició gens envejable.

GUILLAUME BONTOUX

"El malestar continua"

1.Per temes de pressupost no vaig poder anar fins a Barcelona, però ja estava prevista la cobertura perquè és un tema bastant sensible a Bèlgica. De seguida ho van posar en portada de Le Soir .

2.La veritat, no noto un gran canvi. El que he intentat transmetre a l'article és que a nivell polític en un any no ha canviat res i que el malestar segueix existint en part de la societat catalana. Hi ha un joc polític entre Madrid i Barcelona. Mas s'està aprofitant d'aquesta situació, abanderant un independentisme que mai cita i que tapa les misèries econòmiques.

3.Crec que aquest joc polític acabarà radicalitzant les postures, com va passar dimecres a la Delegació de la Generalitat. És un joc perillós. Mas s'acabarà cremant -Esquerra pot arribar a ser la força principal-, mentre que la posició de Madrid és més fàcil. Considero que ni l'una ni l'altra són la via correcta. Cal una tercera via.

FLOR RAGUCCI

"A l'Amèrica Llatina no ho entenen"

1.Ja fa 12 anys que visc aquí i vaig voler transmetre sobretot la veu de la gent. Crec que aquest moviment creix.

2.A l'Amèrica Llatina no ho acaben d'entendre, perquè es tracta d'un fenomen molt diferent de la seva realitat. S'ha deixat més que clar que hi ha un conflicte, un problema que s'ha de resoldre, malgrat que no s'entenen les raons.

3.Ho veig difícil, perquè el discurs continua sent el mateix per part de Catalunya i d'Espanya.