El sí avança malgrat el confús ball de xifres

EdimburgDimecres, al número 24 del carrer Milton d’Edimburg es van presentar dos voluntaris de la plataforma independentista Yes Scotland. La proximitat del referèndum ha fet que tant partidaris del sí com del no hagin intensificat els porta per porta. Després d’atendre’ls, Anna McIntyre, una arqueòloga de 37 anys, deia: “Si em volien convèncer, no ho han fet. Encara he de decidir el vot i no han fet altra cosa que confondre’m més”, va comentar.

Segons les enquestes del portal What Scotland Thinks, com ella, el 23% dels escocesos disposats a participar en el referèndum del 18 de setembre encara no tenen clar a qui votar. De fet, la primera setmana d’agost, el percentatge d’indecisos va tornar a pujar. “Si en alguna cosa està d’acord gairebé tothom sobre aquesta campanya del referèndum és en la necessitat d’establir dades objectives. Hi ha multitud d’interpretacions però poques dades contrastades, i això crea encara més confusió”, explica Alex Massie, periodista del diari The Scotsman. La complexitat del discurs, doncs, enterboleix el debat. Però sembla que el gruix d’indecisos s’estan decantant cap al sí, segons l’enquesta que ahir publicava l’ Scotland on Sunday.

1. La moneda

Sense lliura esterlina, unes conseqüències poc clares

El debat sobre la moneda serà clau en la recta final de la campanya. El govern britànic ja ha rebutjat compartir la lliura esterlina amb una Escòcia independent. És cert que Escòcia podria mantenir la lliura sense cap acord formal, però no tindria capacitat per incidir en les polítiques monetàries que decideixi el Banc Central d’Anglaterra.

Tot i així, el primer ministre escocès, Alex Salmond, ha descartat crear una divisa pròpia o entrar a la zona euro, i la falta d’un pla B ha esdevingut un dels punts febles del discurs independentista.

Ara bé, segons el rotatiu dominical Scotland on Sunday, “el suport al sí augmenta malgrat les pors sobre la moneda”, i en l’edició d’ahir situava el no al 47%, el sí al 38%, quatre punts per sobre respecte al juliol.

2. El petroli del nord

Menys beneficis dels que es preveien

La setmana passada, el govern d’Escòcia va fer públics els informes sobre els beneficis del petroli en el període 2013-2014, i els resultats no s’ajusten a les prediccions que s’havien fet en un principi. S’esperaven uns beneficis d’entre 7.100 i 8.300 milions de lliures (8.900-10.400 milions d’euros), però només se n’han obtingut la meitat.

Els polítics unionistes han acusat el govern “d’haver inflat les previsions per fer-les servir a favor de la causa independentista”.

El portaveu de finances del Partit Conservador al Parlament d’Escòcia, Gavin Brown, ja ha manifestat que “els errors en els pronòstics de l’executiu local posen en dubte el futur de les previsions i generen molts interrogants sobre els costos de la separació”.

El ministre escocès d’energia, Fergus Ewing, ha explicat “que malgrat la davallada dels beneficis, el rècord en inversió que s’ha registrat durant l’últim any en les plataformes que hi ha al mar del Nord augura un gran futur per a la producció de petroli i gas.

3. Armament nuclear

Menys probabilitats d’arribar a un desmantellament

En cas d’independència, el govern escocès s’ha compromès a retirar els submarins amb armament nuclear de la base militar britànica de Faslane, al nord de la ciutat de Glasgow, en un període màxim de cinc anys. El Royal United Servicies Institute (RUSI), però, assegura que els terminis que estableix l’executiu escocès són poc realistes: caldrà com a mínim quinze anys. Ara bé, segons el RUSI, la retirada costarà entre 2.500 i 3.500 milions (3.100 i 4.300 milions d’euros), molt lluny dels 20.000 milions de lliures (25.000 milions d’euros) que havien establert alguns estudis anteriors.

4. Polítiques laborals

Les xifres més baixes d’atur des de fa dues dècades

Dijous es van anunciar les dades d’ocupació en tot el territori britànic, i a Escòcia la taxa d’atur s’ha situat al 6,4% -la mateixa que la mitjana del Regne Unit-, i es converteix, així, en el millor percentatge des del 1992.

El secretari d’estat britànic a Escòcia, Alistair Carmichael, assegurava que “les xifres mostren que treballar amb la resta del Regne Unit, amb un mercat ampli, una economia forta i una moneda estable, significa més llocs de treball i més oportunitats per a Escòcia”.

El govern escocès, per la seva banda, presentava fa uns dies el pla de treball per a una Escòcia independent, que, en cas que guanyi el sí en el referèndum, es proposa reduir l’índex d’atur fins a només el 2,3%. Per acabar de confondre els votants, un nou estudi del ministeri d’Economia i Finances britànic conclou que, en cas d’independència, un de cada deu llocs de treball a Escòcia estarà en perill.