La sentència de l'Estatut va situar el catalanisme en un nou paradigma. La lògica de la guerra freda sociovergent, que explicava molt més que el simple repartiment del poder, és història. El catalanisme deucentista és sobiranista i estatista, però manté ambigüitats. I ja hem estat més d'un any fent-ne un plebiscit diari. Ara ha arribat el moment decisiu en la història de pactar la pregunta. I no en val una que serveixi per xutar la llauna i que no sapiguem ni què es vol votar. Perquè encara que no puguem a la primera, l'enunciat marcarà el nou objectiu nacional. Tot aquest procés -que ha d'esborrar perilloses reminiscències kafkianes- pot acabar amb uns líders convertits en herois o en màrtirs. Però, en cap cas, es poden permetre el luxe d'acabar fent el ridícul. Perquè el faran fer al país. I seria dramàtic.