Alcàsser: la temptació de la cadena perpètua

Barcelona.Ha passat 21 anys a presó per segrestar, violar i assassinar tres menors. L'assassí d'Alcàsser, Miguel Ricart, viu el seu quart dia sencer en llibertat, tot i que els informes asseguren que és una persona agressiva, antisocial i narcisista. No té cap trastorn mental de tipus psicològic, però frega el límit de la psicopatia. Ricart havia de sortir de la presó el 19 de gener del 2023, però la decisió del Tribunal Europeu de Drets Humans de derogar la doctrina Parot n'ha precipitat l'alliberament. En la interlocutòria d'excarceració, l'Audiència de València considera "complerta la pena" després que l'alt tribunal europeu anul·lés la retroactivitat de la doctrina Parot, per la qual la reducció de penes per beneficis penitenciaris s'aplicava respecte del total de la condemna i no sobre el màxim legal permès. La condemna de Ricart quedava, doncs, extingida el 22 de maig del 2011 i mantenir-lo a la presó hauria contravingut la normativa europea.

La seva posada en llibertat, així com la d'altres presos en les últimes setmanes, evidencia la dificultat per rehabilitar determinats criminals i obre el debat sobre l'enduriment de les penes i les mesures legals existents per prevenir la reincidència. Juan Carlos Zayas, vocal de la comissió de dret penal del Col·legi d'Advocats de Barcelona (ICAB), recorda que "han complert la seva pena". I afegeix: "El sistema amb el qual van ser sentenciats no dóna eines per mantenir-los més temps a la presó o sota control legal". Zayas subratlla que l'única possibilitat és una vigilància policial no invasiva. "No podem impedir que una persona no rehabilitada surti de la presó si ha complert la condemna. Xocaria amb la finalitat del nostre sistema penitenciari, que és la reinserció", diu.

L'actual Codi Penal preveu algunes mesures posteriors a la condemna, tot i que són molt "limitades" -ordres d'allunyament o obligacions a sotmetre's a cursos o programes-. La futura reforma sí que podria incloure una nova eina: la llibertat vigilada. "Són mesures molt discutides dins del món jurídic, perquè no deixen de ser un allargament de la condemna, una pena encoberta", subratlla Zayas. La mateixa reforma preveu la cadena perpètua revisable per a delictes molt greus.

Mercedes García Arán, catedràtica de dret penal de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), afirma: "Ens hem d'oblidar que les presons rehabiliten". García Arán creu que "la presó pot ajudar el pres a reorientar la seva incorporació a la societat, però no funciona sempre". És per això que critica la pressió mediàtica que hi ha sobre les persones que estan sent excarcerades per la derogació de la doctrina Parot. "Cada dia surten al carrer presos que no estan rehabilitats. Això passa des de sempre perquè, un cop han complert la pena, surten al carrer", conclou. "I durant molt de temps no n'hem fet cap cas i han seguit sortint. Ara, en canvi, només estem pendents de qui surt. Això és hipocresia", afegeix. La jurista diu que és important destacar que l'alarma social no pot servir d'argument per endurir la llei: "Aquí teníem un dels millors codis penals, i ara és un dels pitjors perquè, precisament, l'hem anat canviant cada dos mesos des de fa 20 anys a cop d'alarma social". Segons García Arán, el que s'ha de fer amb els presos un cop són al carrer és "avaluar de manera freda i racional si són perillosos i si cal vigilar-los". "Potser ens hauríem d'haver plantejat durant els primers anys de condemna, quan ja es veia que el pres no es podria rehabilitar, si havia d'estar en un centre penitenciari o en un centre de caràcter hospitalari o psiquiàtric, amb un tractament personalitzat", explica Zayas, que cita com a exemple els països nòrdics. Reconeix, però, que no és el moment de plantejar-se una reestructuració del sistema penitenciari.

La professora de psicologia de la Universitat de Barcelona (UB) Noemí Pereda explica que la rehabilitació "no és possible en tots els casos", però recorda que les persones que han complert una condemna tenen dret a sortir de la presó. "El que no pot ser és que falli el procés per ajudar-los a rehabilitar-se, que surtin tal com van entrar", afegeix Pereda. Aquesta psicòloga destaca que ara es dóna molta veu a les víctimes "que no han superat el dol, les que tenen tota la ràbia i la ira a dins i només volen venjança". Segons l'experta, aquestes veus no són representatives de totes les víctimes, ja que "n'hi ha moltes que han superat el que els va passar i l'única cosa que volen és que el seu agressor no torni a cometre un crim". "Les que volen venjança no se senten satisfetes perquè l'agressor surt de la presó i les que volen que no torni a delinquir tampoc perquè no veuen clar que estigui rehabilitat. Això és molt dur i afecta molt l'estabilitat de les víctimes", sentencia Pereda.

Altres casos polèmics

Martorell vol protecció contra el "boig del xandall"

Manuel González González, més conegut com el boig del xandall , va sortir de la presó el 22 de novembre, tot i que els informes no acrediten que estigui rehabilitat. González va atacar 16 dones en diverses poblacions del Baix Llobregat entre el 1991 i el 1993 amb punxades al cul mentre eren al carrer o al metro; una d'elles va morir dessagnada. L'any 1997 va ser condemnat a 169 anys de presó per, entre altres delictes, un assassinat, sis més de frustrats, un homicidi en grau de temptativa i un d'agressió sexual. Només n'ha complert 16, malgrat que els tècnics de la presó de Brians 2 -on ha estat intern- asseguren que no ha seguit cap teràpia ni s'ha rehabilitat, que encara pateix sadisme sexual, paranoia i falta d'empatia amb les seves víctimes. Des que el van posar en llibertat, els Mossos d'Esquadra, a instàncies de la Fiscalia, el vigilen. El conseller d'Interior, Ramon Espadaler, va explicar l'endemà del seu alliberament que la policia li fa un seguiment "no intrusiu" però que la vigilància és "rigorosa".

El conegut com a boig del xandall ha tornat a la residència dels seus pares, a Martorell. De fet, precisament ahir, l'Ajuntament d'aquesta localitat va expressar la seva preocupació per la presència de González al municipi i va demanar mesures preventives de seguretat. Els responsables del consistori s'han reunit amb els veïns de l'immoble per comunicar-los la notícia. L'Ajuntament assegura que ha pres "totes les mesures que té a l'abast" per garantir la seguretat dels ciutadans i intentar restablir la normalitat. Segons ha comunicat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, s'oferirà a les víctimes "informació oficial i veraç" sobre el cas, a més d'assessorament, atenció i suport dels serveis especialitzats.

L'assassí d'Anabel Segura ha demanat perdó a la família

Emilio Muñoz Guadix, l'assassí d'Anabel Segura, va sortir de la presó d'Herrera de la Mancha el 27 de novembre després d'haver passat a la presó 18 anys dels 43 a què va ser condemnat pel segrest i l'assassinat d'aquesta noia madrilenya l'any 1993. Muñoz es va mostrar penedit davant els mitjans que l'esperaven; va demanar perdó a la família de la noia i va assegurar que hauria donat "deu anys" de la seva vida perquè el crim "no hagués passat". Tot i això, va destacar que ja ha pagat la seva condemna i va afirmar que no es considera un "perill" per a la societat perquè va assumir l'error "greu" que va cometre i ho ha pagat amb la seva condemna. Muñoz va dir que esperava la seva posada en llibertat i va criticar "el nyap" de la doctrina Parot. A més, va lamentar que en un període de 13 anys només l'hagués vist una vegada un psicòleg.

Anabel Segura va ser segrestada l'abril del 1993 per Emilio Muñoz i Cándido Ortiz -que va morir a la presó- mentre feia fúting, i després va ser assassinada i enterrada entre les ruïnes d'una antiga fàbrica d'un poble de Toledo.