Les ajudes fan aflorar 1.012 milions en B

Barcelona.Les bases per accedir al fons local per al pagament de proveïdors tenien poques limitacions. Fins i tot els ajuntaments que van incomplir la legalitat quant a les finances locals en van rebre recursos. De fet, una quarta part del fons va servir per pagar factures que no estaven pressupostades. Fins i tot van aflorar 1.012 milions de despesa que no estava ni tan sols comptabilitzada, cosa que posa de manifest una comptabilitat en B de molts consistoris que no se sancionarà.

Una de les característiques del pla és que permetia presentar tot tipus de factures, i decretava una amnistia als interventors que n'havien amagat si les treien a la llum. "Una de les conseqüències del mecanisme de finançament [...] va ser l'aparició de despeses executades sense consignació pressupostària que, en alguns casos, es trobaven ocultes i sense registrar comptablement", apunta l'informe del Tribunal de Comptes, que lamenta que això posa "de manifest un incompliment dels procediments d'execució de despesa molt significatiu" i que, a més, "incentiva l'incompliment".

El pagament de factures fora de pressupost és una pràctica irregular, però el fet de tenir factures que no consten en cap arxiu comptable -anomenades popularment "factures al calaix"- és una activitat il·legal que significa que l'ajuntament ha maquillat les xifres de deute i de dèficit o que, en el pitjor dels casos, ha atorgat obres o serveis a dit o sense passar pels procediments obligatoris de concurs públic, si escau. En definitiva, són factures compromeses pel consistori que no han superat els tràmits administratius.

En tot cas, gairebé un terç de la comptabilitat en B se situa en municipis andalusos, que han fet aflorar 326 milions en factures no comptabilitzades i que s'han pagat gràcies al fons del pla de proveïdors. La Comunitat de Madrid ha tret a la llum 111 milions d'aquest tipus, mentre que les Canàries n'han presentat 109 milions. Entre les tres comunitats concentren el 54% d'aquestes males pràctiques.

Quant a municipis, Telde (les Canàries) és la ciutat amb més imports pendents no comptabilitzats, amb 30,4 milions, seguida de Sevilla, amb 30 milions. Cinc de les vuit ciutats amb més factures en B, de fet, són andaluses. La setena és Palma, amb 15 milions que han vist la llum arran d'aquest pla d'ajudes.

Factures no pressupostades

Pel que fa a factures fora de pressupost, Andalusia segueix encapçalant el rànquing, amb 655 milions d'aquest tipus que s'han pagat amb el fons de proveïdors. En aquest cas, però, tot seguit se situa el País Valencià, amb 375 milions en despeses no pressupostades -la gran majoria de les quals, però, sí que estavan comptabilitzades-. En tercer lloc, Madrid acumula 323 milions.

Aquestes dades coincideixen amb la situació comptable de les respectives capitals, que de totes maneres han millorat força la situació financera durant el 2012. Així, Saragossa ha passat dels 129 milions en factures no pressupostades a 48 milions, València ha passat de 114 milions a 47 milions i Madrid de 81 milions a 23. Palma, la sisena ciutat del rànquing, va tancar el 2011 amb 26 milions no pressupostats i un any després en tenia 16.