BarcelonaDret a decidir
EL CANVI DE CICLE FA VIA DINS I FORA DEL PARLAMENT
El camí cap a l'autodeterminació va capitalitzar bona part del debat de política general del 2012. Pocs dies després del no de Rajoy al pacte fiscal i encara sota la influència de la gran manifestació de l'Onze de Setembre del 2012, el Parlament aprovava exercir el dret a decidir -"Prioritàriament la pròxima legislatura"- i instava a crear l'arquitectura legal per exercir-lo. Tant el pla de govern 2013-2016 com el pacte CiU-ERC en concreten el compromís per al 2014. En un any s'ha creat el Pacte Nacional pel Dret a Decidir, el Consell per a la Transició Nacional i la comissió parlamentària pel dret a decidir. El Parlament aprovarà aquesta tardor la llei catalana de consultes i ha iniciat els tràmits per tenir a punt la conversió de l'ICF en un banc públic català, a més d'iniciar el conveni amb les diputacions per crear la Hisenda pròpia.
Política industrial i infraestructures
L'ECLOSIÓ DE CATALUNYA AL MÓN: ECONOMIA I FET NACIONAL
La reactivació econòmica amb un "model productiu, turístic i agroalimentari ecològicament sostenible i socialment just" basat en la indústria i la R+D també va ser una demanda el 2012. El pla de govern preveu impulsar "una política activa de suport al sector industrial" per ser punters a escala mundial. Aquesta setmana ha anunciat una línia de crèdit de 20 milions per al sector industrial. El Parlament també va instar a reclamar inversions en infraestructures pendents i el traspàs de la xarxa de carreteres. S'ha avançat en alguns aspectes -desdoblament de la N-II i accés ferroviari al port de Barcelona-, però la Comissió Mixta d'Infraestructures no s'ha reunit.
Política exterior
L'ECLOSIÓ DE CATALUNYA AL MÓN: ECONOMIA I FET NACIONAL
El setembre del 2012 el Parlament va aprovar resolucions per instar el Govern a fomentar la "projecció internacional" de l'autodeterminació i de l'economia catalana, en paral·lel. En matèria econòmica, tant el pacte CiU-ERC com el pla de govern prioritzen "l'ajut i el suport a la internacionalització i exportació" de les empreses del país -que ja venen més fora d'Espanya que dins- i la captació d'inversió estrangera. En el primer semestre del 2013 ha crescut un 42% la inversió estrangera a Catalunya, davant la reculada espanyola. Pel que fa el procés nacional, el compromís amb la internacionalització instat pel Parlament i rubricat en l'acord CiU-ERC i el pla de govern ha cristal·litzat en el Diplocat, l'estructuració institucional dels afers estrangers i l'ofensiva amb els mitjans del món més influents.
Administració local
CAP A UNA ARQUITECTURA INSTITUCIONAL PRÒPIA
A l'inici de l'ofensiva per a l'emancipació nacional, el Parlament va instar el Govern a construir una nova arquitectura institucional pròpia, amb capítol específic per al món local. Així, just fa un any el Parlament encarregava a l'executiu la presentació de textos articulats d'ordenació de la funció pública i de tot el sector públic i de definició de la funció directiva professional, així com de l'organització local. L'acord d'estabilitat parlamentària i el pla de govern 2013-2016 es compromet a "impulsar la llei de la funció pública i de la direcció pública catalana", en les quals l'executiu ja treballa. Ha avançat més la llei de governs locals, ja que el Govern n'ha aprovat el projecte de llei, que ha iniciat el tràmit parlamentari perquè sigui esmenat pels grups de la cambra abans de la seva aprovació definitiva.
Polítiques socials
LLUITA CONTRA L'ATUR I PER LA IGUALTAT AMB POCS RECURSOS
L'ocupació també va centrar el debat i el Parlament va exigir un pla d'ocupació contra l'atur juvenil i el de llarga durada. El Govern l'ha fet, però amb recursos limitats -s'han tornat a reduir en aquest àmbit el 2013-, tot i que ha avançat 42,8 milions per als centres especials de treball que hauria de pagar l'Estat. D'altra banda, les ajudes per a persones discapacitades han seguit caient, malgrat que els partits van reclamar que s'augmentessin. També van instar a oferir als immigrants el mateix accés a la salut que als autòctons, desacatant el decret estatal que ho limita, i així s'ha fet per als que tenen més d'un any de residència, legal o no. Com li va reclamar la cambra, el pla de govern preveu un pla pel dret a l'habitatge i aplicar la llei d'acollida, però ni cita desplegar l'Agència d'Acollida de Catalunya.
Medi natural
SEGUEIX EL REPTE DEL CANVI CLIMÀTIC I PEL CABAL DE L'EBRE
La situació de crisi no va fer oblidar el setembre del 2012 la situació del medi ambient, molt més a l'ordre del dia en època de bonança. I bona part de les resolucions aprovades s'inclouen en el pla de govern i en el pacte amb ERC, com una llei del canvi climàtic i una de protecció de la biodiversitat, l'aplicació del pla per una millora de la qualitat de l'aire i un pla forestal de Catalunya. Així mateix, el Parlament va instar el Govern a batallar per vetllar perquè el pla de conca de l'Ebre en garantís el cabal mínim. I com que no ha estat així, l'executiu ja ha anunciat que el recorrerà a les institucions europees. Altres resolucions instaven a promoure el vehicle elèctric, un dels aspectes que preveu el futur pla tractor de la mobilitat sostenible i un dels objectius del recent Clúster de la Indústria de l'Automoció de Catalunya.
Comerç i agricultura
DOS SECTORS ESTRATÈGICS PER A L'ECONOMIA CATALANA
En contraposició amb el model estatal, el Parlament va instar a seguir "apostant per la continuïtat del model comercial català". CiU i ERC van registar al març una llei pròpia per blindar-lo davant la liberalització d'horaris de Madrid. Encara no ha presentat el pla de xoc de reactivació comercial que havia promès per abans de l'estiu. Els partits també van instar a augmentar els ajuts a l'agricultura "per garantir la continuïtat de l'activitat agroalimentària". El 2013 s'hi han dedicat 350 milions, que és una quantitat inferior a anys anteriors i segons els pagesos insuficient. L'executiu ha aprovat el decret per acreditar la venda de proximitat que va demanar el Parlament.
Llengua i cultura
NO S'APLIQUEN LES LLEIS DEL CATALÀ NI HI HA NOUS ACORDS
En l'últim debat de política general el Parlament va reivindicar i va demanar l'aplicació efectiva de dues de les lleis més ambicioses del tripartit en l'àmbit lingüístic: la del codi de consum i la del cinema. La primera obliga a etiquetar en català tots els productes que es venen a Catalunya, i la segona que la meitat de les pel·lícules als cinemes siguin en català. Cap de les dues ha millorat un any després. Així mateix, es va instar a recuperar l'aportació econòmica als equipaments culturals al nivell del 2010, però els recursos han seguit caient. Els grups també van reclamar aprovar l'acord nacional per a la cultura, que va quedar aparcat a finals del 2012, i l'anunciat pla de xoc dels sectors culturals s'ha concretat poc, com en l'Agència Catalana de Patrimoni i la preparació de Catalunya Cultura.