“Estem aconseguint trencar silencis”

“El primer pas és trencar silencis per aconseguir convertir una vulneració de drets humans en un problema polític i, així, depurar responsabilitats. Però, sobretot, el més important és prendre les decisions necessàries perquè no es torni a repetir”. Ho diu Andrés García, advocat penalista, vinculat des de fa anys a moviments socials. Tot i la seva tasca com a advocat de col·lectius vulnerables, s’ocupa especialment de diversos interns del Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de la Zona Franca de Barcelona, on diu que ja estan aconseguint “trencar silencis”. García participa en diverses plataformes i entitats i es defineix com un defensor dels drets humans, especialment de les persones privades de llibertat. “Amb els drets humans a Espanya ha passat com amb la corrupció: tothom ha mirat cap a una altra banda. I més en espais opacs com les presons i els CIE, on no entren mitjans de comunicació i les persones tenen menys recursos”, assegura.

Nascut a Burgos, Andrés García va començar a estudiar dret a Madrid -en part pel somni “de lluitar contra les injustícies”-. Al quart curs de carrera va arribar a Barcelona amb una beca Sèneca i s’hi va quedar. Ara fa més de cinc anys que exerceix com a lletrat -primer de la mà de l’advocada Laia Serra i des de fa un temps a Arrels- i està vinculat a l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de la Universitat de Barcelona, on va cursar un màster. “Per mi és tan important l’àmbit acadèmic i d’anàlisi crític del sistema penal com la pràctica quotidiana”, diu. L’Observatori analitza el sistema penal des d’un posicionament crític per fer propostes de canvi de les polítiques públiques. “Aquestes investigacions han fet mal, i durant un temps a l’Observatori no se li han donat projectes i se li ha vetat l’entrada a diversos centres”, lamenta García, que afegeix que han mostrat realitats “que ningú volia veure” i que poden resultar “incòmodes”.

Segons aquest advocat, l’auge dels moviments socials i de defensa dels drets humans després del 15-M ha contribuït a trencar molts silencis i a treballar de manera “multidisciplinària”. “No es tracta d’advocats que portem casos, sinó que si ens arriba una situació de vulneració dels drets humans comencem una investigació independent des del primer moment”, precisa.

Dos moments clau

García diu que hi ha dos moments clau que han contribuït a avançar. D’una banda, el desallotjament de la plaça de Catalunya de Barcelona del 27-M: “Es va retransmetre en directe una vulneració de drets massiva. Entenem que en tot sistema penal, si no es vigila molt, es poden donar aquestes situacions”, afirma. Afegeix que durant un temps hi ha hagut “una política d’impunitat” a la conselleria d’Interior, però que ara “la ciutadania té una pròpia lectura dels fets”.

El segon gran punt d’inflexió va ser el cas d’Ester Quintana, que va perdre un ull per un suposat impacte de pilota de goma dels Mossos. “Es va contraposar el relat del conseller i el director dels Mossos amb el relat honest i directe de l’Ester”. Tot i així, explica que en el cas de Quintana “el procés de reparació es va posar en marxa en el moment que la majoria dels ciutadans de Catalunya van tenir clar que va ser una pilota de goma, malgrat la versió oficial”. El maig passat, davant la forta pressió social, la conselleria d’Interior va eliminar les pilotes.

Els CIE, model de mobilització

La vinculació de García amb els CIE va començar arran d’una vaga de fam al centre de Zona Franca l’any 2010, a la qual va donar suport: “Vam ser dels primers a visitar el CIE i vam veure una realitat molt dura, una opacitat total i molta impunitat. Ens vam adonar que necessitàvem arguments per conscienciar la societat i vam començar una investigació”. La mort d’Idrissa Diallo el gener del 2012 al CIE de Barcelona va desencadenar la transformació del grup en la plataforma Tanquem els CIE. “En trencar el silenci ho vam convertir en un problema polític. Fa cinc anys érem deu persones frustrades, preguntant-nos com podia estar passant allò sense que ningú reaccionés. Ha sigut un recorregut molt positiu”, diu.

Tot i que en els últims mesos les denúncies han baixat i té la percepció que hi ha més respecte pels drets humans, l’advocat recorda que aquestes persones segueixen estant internes i en qualsevol moment poden ser deportades. La falta d’informació, diu, genera molta tensió. L’últim cas de García al CIE va ser el d’un intern a qui volien deportar 14 dies després de néixer la seva filla. “Aquest cas era especialment sagnant, però en general parlem de persones que fa molts anys que són a Catalunya, on tenen un projecte de vida. Van venir per prosperar i eren l’esperança de la seva família, però tornen deportats i sense res a la butxaca. És una experiència molt dura”, lamenta.

La plataforma vol ara un compromís dels polítics que els han donat suport perquè ho incloguin en el programa de govern. Segons García, els CIE són l’espai “simbòlic del racisme institucional” que ha de conduir la societat a un debat intern sobre les migracions. “En un moment de construcció de nous models de societat i de país, la migració s’ha de tractar des d’un punt de vista més flexible”, conclou.