El 9-N absorbeix la campanya europea

Barcelona“Sempre començo els actes i les conferències parlant de la feina feta i els reptes europeus, però quan s’obre el torn de preguntes tot s’ho emporta el procés”. Ramon Tremosa afronta les seves segones eleccions com a cap de llista de CiU, però els continguts de la campanya d’aquest any tindran ben poc a veure amb els de la del 2009, quan la reivindicació estrella del programa encara era el corredor mediterrani. “Som conscients que la consulta és el tema de moda. I és que a més tindrà una dimensió europea, perquè tard o d’hora Brussel·les hi haurà d’intervenir”, assenyala Tremosa a l’ARA.

La proximitat de la cita del 9 de novembre i l’escassa capacitat de seducció de l’agenda europea sobre l’electorat estan arrossegant els partits catalans i també els d’àmbit estatal -sobretot els més decantats cap al sí o cap al no a la independència de Catalunya- a focalitzar els seus missatges en el procés sobiranista, un factor de mobilització clau per a les eleccions del 25 de maig.

Només els socialistes, conscients que en aquest debat hi tenen més a perdre que a guanyar, el defugiran tant com puguin i concentraran esforços a denunciar les polítiques d’austeritat. Tot i així, donen per fet que la consulta acabarà impregnant la campanya, que oficialment arrencarà la nit del 8 al 9 de maig. “Assistirem -admet el número dos del PSOE a l’Eurocambra, Enrique Guerrero- a una triple campanya simultània: una interna a Catalunya per capitalitzar el debat del 9-N, una altra al conjunt de l’Estat sobre el procés català, que enfrontarà el PP i altres partits anticonsulta amb els sobiranistes, i una tercera sobre les alternatives a les retallades socials”. A Catalunya serà el candidat del PSC Javi López l’encarregat de tibar el debat electoral cap a l’eix econòmic. “Sabem que no ho tindrem fàcil”, admet el dirigent socialista consultat. Fa cinc anys el PSC va obtenir a Catalunya una victòria aclaparadora amb el 36% dels vots, però la irrupció del 9-N en campanya pot fer que es desplomi fins a la tercera plaça.

Ben diferent s’ho miren des de la cuina electoral del PP. Els populars volen aprofitar la lleugera remuntada macroeconòmica a Espanya per treure pit, però tampoc els fa nosa la confrontació pel 9-N. Saben que polemitzar sobre la consulta pot contribuir a inflar els resultats de les forces del dret a decidir, però també mobilitza el seu electorat. A més, inhibir-se en un tema tan calent desviaria molts dels seus votants cap a opcions que no tindran cap complex a l’hora d’abanderar posicions bel·ligerants contra el procés, com C’s, UPyD i Vox. Solució: els populars faran una crida al vot útil unionista. “Insistirem que l’únic partit que realment pot aturar el 9-N és el PP”, avança l’eurodiputat Santiago Fisas.

Per les mateixes raons però a la inversa, CiU impregnarà els seus missatges d’un constant advertiment a l’electorat sobiranista: l’èxit del procés depèn en bona mesura del resultat que obtingui la força que pilota el Govern. Es buscarà el cos a cos amb el PP. “La reivindicació del «volem votar» serà l’eix central de la nostra campanya”, explica el vice secretari general de CDC Lluís Corominas. Demanar a Europa que empari la consulta i en reconegui els resultats serà el requeriment que traslladarà Tremosa a Brussel·les. Des d’Unió insisteixen, però, que els missatges no es poden limitar al procés, i de fet Josep Antoni Duran i Lleida ja ha dit públicament que cal centrar-se a llançar missatges “europeistes” i parlar d’altres qüestions a banda de la consulta.

Aquest és, precisament, el propòsit d’ERC de cara al 25-M. “La nostra intenció és parlar un 40% de la consulta i els beneficis de disposar d’un estat independent a Europa i un 60% de discurs econòmic”, assegura Lluís Salvadó, cap de campanya dels republicans, que admet, però, que el foc creuat dels dies previs a les eleccions pot abocar-los a posar més l’accent en l’eix nacional. Malgrat ser el soci parlamentari d’Artur Mas, a ERC li interessa marcar distàncies amb les tisorades del Govern dels últims anys. El perfil d’esquerres dels seus dos candidats -el filòsof Josep Maria Terricabras i el socialista Ernest Maragall- busca seduir un segment de votants independentistes que aposten per un canvi de model econòmic i social.

ICV-EUiA encara pretén posar més èmfasi en aquest enfocament. Segons el seu cap de campanya, Marc Rius, el candidat Ernest Urtasun farà una doble reivindicació del dret a decidir: per poder votar el 9-N i perquè la ciutadania es pronunciï sobre “l’austericidi” promogut per la troica.

Les lectures en joc el 25-M a la nit

La participació catalana a les europees del 2009 va caure fins a un irrisori 37%. Ara no se n’espera gaire més. Les lectures que es faran dels resultats del 25-M, però, giraran al voltant del procés. CiU s’hi juga seguir sent la força hegemònica, i no quedar en primera posició l’afebliria en vigílies d’una tardor clau. ERC vol confirmar el seu ascens als sondejos i aspira al sorpasso. De cara enfora serà determinant la suma del bloc de forces del dret a decidir. El 25-M no serà ben bé un assaig de la consulta, però sí un bon termòmetre de l’equilibri de forces.

Actes ‘low cost’ i menys banderoles als carrers

Les campanyes europees són sempre les que menys pressupost reben dels partits, però aquest cop, a causa de les estretors que imposa la crisi, les xifres seran encara més austeres. CiU, per exemple, invertirà menys en la part publicitària i ho mirarà de compensar amb més mobilització de les bases arreu del territori. ERC procurarà estalviar en l’escenografia dels mítings, reduirà cartells i banderoles al carrer i multiplicarà l’ús d’internet. Socialistes i ICV-EUiA també retallaran despeses publicitàries. Escurçar l’activitat de precampanya també és un truc per estalviar.